x bruixot, Jeremies i filosofades.

El debat sobre essències, el trobo sempre interessant.

També el interès i/o necessitat de negar l'existència de Déu/s. Pot ser una clau, es la de "el fet és que sento que no hi puc creure" crec que ni tan sols la ciència es pot deslligar totalment dels sentiments i que com l'amor i l'odi, la creença o la negació es mouen també en la mateixa corda. Pot ser la corda més aliena es la dels pocs comentaris al tema. Crec que en altres moments en el temps hi hauria més debat o comentaris a dos relataires molt llegits (amb molt de mèrit. Penso)

Bruixot, la teva demostració científica de la "no existència", no crec que passés un tribunal científic, rigorós.

no veig perquè la consciència no pot sorgir de la "matèria". He llegit, algun científic eminent i reconegut; lamento ara no poder dir el nom, però es de fàcil referència si t'interessa, manté i sembla ser que amb basses molt sòlides que la consciència es produïda per la matèria. Clar que ens trobem i es troben, entenc també els científics en força dificultats per definir i desciure empíricament exactament que és la matèria i que la consciencia.

Tos "sabem" i sobre tot, al meu entendre "sentim" que hi ha una identitat que observa i decideix a cada instant.

De la matèria, que tingui referència, no hi ha una "finitud" total i demostrada, ben bé es difícil separar científicament el tot del rés.

el que sento molt comú es la capacitat i afegira que la sort de meravellar-me ( i molt)
d'escriure i/o llegir, viure, en definitiva totes aquestes possibilitats i paradoxes. Sense exaltacions, judicis ni humiliacions i sobre tot que ningú ni rés prengui cap mena de mal.