x aleshores

En copiar els comentaris em vaig deixar el teu, que estava en una altra pàgina.
Disculpa.
L’adjunto a continuació.

Títol
No volia ser pare, però cardar amb ella era un vici

Sé perfectament que no va ser per casualitat, però aquella fosca nit i sense cap bugia que ens fes una mica de llum, em vaig fer un embolic fent la marxa enrere, cosa que mai no havíem fet abans, perquè sempre ho hem fet amb condó, i ara, evidentment, no és per casualitat, ella està de tres mesos.

Comentari

Sembla un explicació freudiana de qui dubtava però en el fons volia ser pare i s'ho fa venir bé per a aconseguir-ho. Ell mateix ho diu que les coses no són per casualitat (ja que aquesta cosa anomenada casualitat és molt estranya, afegeixo, jo)
Ens presenta una situació en que és l'home que vol ser pare i això va unit a una bona relació afectivo-sexual, la qual cosa cal tenir-la en compte. És sorprenent des dels postulats patriarcals on l'home insemina, sí, però surt tan de pressa com pot de l'influx de la femella que de forma natural tendeix a produir un entorn on el resultat de la unió pugui ser més viable: amb pare i mare. Un entorn afectiu.