VOTACIONS - Repte poètic visual 289 - El meu balcó

Bona tarda! Disculpeu el retard en penjar els vostres escrits per fer les votacions!
I moltes gràcies per engrescar-vos a escriure sobre la meva proposta!

Aquí us els deixo tots perquè voteu els tres que més us agradin. Teniu temps fins dilluns al vespre!

1. Balcons

Avui, són tancats, 

elles no hi són.

De vegades,

les veig,

mig adormides,

arraulides al sofà.

Una és jove,

l'altre una iaia.

Desprenen,

la joia del que vindrà...

la serenor d'una vida viscuda.

De vegades les veig,

i quan les miro m'hi veig.



2. Compartiments


Tinc tres torratxes a la vella barana, 

sense flors ni terra fresca

i mil poncelles que et cerquen a tu.



De cara enfora fa bonic

la companyia escàpola de colors i olors.



Tinc un jardí de perfums encesos

i amb qui m’estima els vull compartir.


No està buida la teva terrassa, 

sols quan no hi ets tu.



Fora-d’hores fem trobades,

fins que el llostre va a dormir.



Al capvespre quan gaudim del crepuscle,

mil i un misteris ens desvelem



Després tanquem les finestres

tornem a casa, no gaire lluny endins…



Allí ens retrobem de nit,

allí, on les flors ens inunden d’aromes,

és on compartim el llit.


3. Des del meu balcó


El meu balcó és ple de flors
que pengen barana avall.
Regal de colors i olors
que, a ma vida donen joia.
Doncs és al balcó, que visc
on deixo passar les hores
gaudint l'escalfor del sol
damunt del meu cos neulit.
Veig la gent amunt i avall:
canalla amb motxilla de camí a l'escola,
uns amb la bossa, anant a comprar,
aquells que corren, no volen fer tard,
joves rient i fent carantoines,
vellets i velletes asseguts al banc...
I és tota la vida que veig transitar
la saba que em dona empenta
per inventar mil històries
i confegir alguns relats.
Quina joia el meu balcó
ple de flors que fan olor.
Atalaia de la vida.
Un bon lloc pel meu sojorn.



4. Al balcó

Terrissa de geranis al sol

Res de millor

Terra humida en un bol
I sostre de flor

Paraules d’un pugó

que viu al balcó



5. Balcomirades

Miro aquests

grans ulls que em miren

mentre escorten el teu nas

perfumat amb l'alegria

de mil pètals estirats

sobre una boca tancada

perquè els ulls saben parlar
.
Mentre em mires jo t'admiro

la serena majestat

amb que, plàcid, presideixes

el trescar del teu veïnat.

Sé que amagues rere els vidres

dels teus ulls sempre entelats

les mirades d'altres vides

que es consolen observant

les onades del mar fèrvid

on no poden navegar.

Balcó, explica'm el que passa

en aquest món tant esverat

tu que rere la barana

tens el temps encativat.



6. Veïns


Ella vivia al costat. 

Va venir d’on les flors

son filles predilectes del sol. 

Aviat el seu balcó es vestí de jardí,

radiant, bigarrat, cridaner.



Jo vivia al pis veí,
 a la casa dels meus pares.

Desapareguda que fou la mare,

el meu balcó s’anà emmusteint,

assedegat, ensopit, penós.



A poc a poc, els balcons

compartiren confidències,

primaveres i estius luxuriants,

i una intensa i puixant abraçada,

l’enveja del carrer.



Passats els anys,

tot i els flagells de la vida

i l’absència dels sol·lícits veïns,

segueix, pletòrica, sa abraçada,

confiats de l’aigua del cel.


Ella i jo (fora de concurs)

Sempre tenia les portes

del balcó

obertes de bat a bat.



El ventijol gronxava les cortines

i despentinava els geranis.

Era un bon lloc per fer niu.



Mai no hi faltava aigua fresca,

ni sopluig per dies humits.



Una cançó ressonava
amb notes de vinil

i l’aire, perfumat de sabors,

arribava al llindar.



Era llarga,

la nostra història,

i plena de capvespres on jo,

cansat del vol, 
reposava.



Cada cop més vells tots dos.



Un dia el balcó se’m va oferir

mut, cec i fred.

Vaig vetllar nit i dia
pel nostre retrobament.



Però mai no va tornar.



Havia marxat abans que jo…