VOTACIONS del RPV 310 - El rossinyol que no canta

Yasunari Ikenaga
The Nightingale that Does Not Sing - Maria, 2019

Apa, ara és el vostre torn per escollir el dos versos que us facin més peça entre els següents, en el decurs d’aquesta setmana



1.- Selene i el rossinyol

Selene, nua, es contempla
entre els joncs de cada tolla
i, sense esperança, espera
que refili el rossinyol.

Fa dies que no se sent.
L’enyora el vent a les xisques
i el pescador matiner.
Per què calla el rossinyol?

La natura, que ho sap tot,
va dient que és de tristesa
perquè un caçador maldestre
li ha trencat, d’un tret, el cor.

Solitari, ja no canta,
només plora el rossinyol
i la lluna plora amb ell
tota nua dins de l’aigua.



2.- Flor de lliri blanc

Plàcida descansa.
Fresc silenciós
… dolça quietud

Serena reposa.
Les flors dels llençols
… embolcallen somnis

En sa boca closa
no neixen cançons.
… Bellesa dormint

És la seva pell

Flor de lliri, lliri,
Flor de lliri blanc



3.- Guaita el son etern

Guaita el son etern
de la nimfa en un jardí
de cirerers que banya
l'estany del seu senyor.

Si no fos tranquil el descans
on reposa el calmat cos de la nimfa
es perdrien els sons de flors i d'aus
i els de perfums d'aires volàtils.

Si res no pertorba el seu son
que sigui el cant d'un rossinyol.
Potser ell la desperta
vol fer-la gaudir del seu vol.

L'enganyosa calma pot seduir-nos la mirada,
arran els perfils d'una flor del cirerer,
res no amaga la nuesa estranyada
capturant-nos el seny com un esquer.

Si l'alè no respon al piular
d'aquell rossinyol fugisser,
la mirada se'ns glaçarà
aquesta freda nit de febrer.


4.- El traç senzill

El traç senzill
potser d'un repòs etern
no n'amaga la bellesa.


5.- Interrogants

No sé què fas estirada, adormida
ets una nimfa del bosc?
o una geisha cansada?
o bé una adolescent que ara somia?
No sé què fas
qui ets
ni a què aspires.

Reposes damunt d’una catifa
d’herbes i flors.

Anheles l’aleteig de les aus
la remor de les ones?
l’estremeix del desig?
O esperes el rossinyol que no canta?


6.- ENYOR

L’enyor de la distància
només somiant té el seu consol.
Ha migrat el rossinyol
a terres càlides, llunyanes,
i el seu cant no l’embolcalla
ni la complau, ara és nostàlgic.

Els dies es fan llargs,
la tristor els entrebanca,
i només la son els fa tornar,
els fa reals, i els atansa.

FORA DE CONCURS

A.- Deixa cantar

Deixa cantar
el rossinyol que niua en el teu cor
deixa volar
el cor que omples d'estrelles
deixa ballar
les estrelles dins del cap
deixa't ser tu
i vola
i canta
i balla
amb el vent nu de la bellesa.