Veredicte Repte Clàssic 556 ( no féu cas a la "v" de sota, una errada)

Bona nit el guanyador del Repte clàssic i únic participant ha estat el relat de la Mena.
Un relat on és divideix en dos el poema, i on l'Anna viu ses tendreses i dolors en versos, vides escapçades.
Trobar el poema, la bellesa, és la mort de l'Anna.
Potser no és així, Mena, però així l'he navegat.
Mena, prepara nou repte. I gràcies.

No et preocupis Deo, et sé l'esforç. Gràcies.

Us deixo el relat guanyador, i un altre relat escrit per la persona que assassinà l'Anna.

Vides paral·les

Havia nascut un dia assossegat en plena primavera. Va ser parida sota un tobogan perquè el sol picava massa i perquè la seva mare no sabia què era un hospital i d'una vida en va sortir una altra i cap a la casa dels expòsits on la nounada va ser anomenada An per manca d'interès i perquè aquell dia es menjava arròs amb naps."A" d'arròs i "ena" de naps. I nom enllestit.

Havia nascut un dia de tardor i tardanament i per això va sortir taradeta neuronalment (que no és així, però així sembla ser). En ser infantada la dona que havia quedat prenys emprenyada perquè ningú creuria que el pare era mossèn Sendo i que va haver de marxar a la Conxinxinxeta punxada per aquell home camuflat amb sotana va morir perquè la placenta era massa plàcida i no va voler sortir i se li va podrir a dins lentament mentre la nena se l'enduia furtivament un pastor mig mut sense evitar que monstres desconeguts per massa coneguts devoressin la desgraciada.
L'home del ramat de cabres va anomenar el nadó nena "Na" perquè no sabia res i quan als llogarets li feien burla l'assenyalaven: 'el que no sabe nà'


Van passar els anys que tocava perquè l'An i la Na es trobessin un dia que s'havia pronosticat de plujós amb molt mal encert en un camí vorejat per calèndules i clavells de poeta. Ambdues tenien la mirada transparent i uns ulls somiadors i havien passat misèria que els havia permès valorar el mínim de bellesa per no sucumbir a les situacions que van viure entre éssers despietats. I sobreviure.

Tenien una edat aquell dia concret i aquella hora concreta era l'estipulada qui-sap-lo per dur a terme el final, mot mal conegut en ser 'el principi'.

Rere les dues dones de cinquanta anys primes i fines, amb els cabells recollits en vint petits monyos cadascuna, una munió de periodistes fotografiaven i filmaven i es trepitjaven, s'empentaven i s'insultaven. No lligava gens.

No lligava gens amb el silenci irisat que feia de cortina i que impedia que s'apropessin a l'An i la Na mentre avançaven l'una envers l'altra, a poc a poc, molt a poc a poc, com regalant missatges a cada passa i resolent misteris a cada passa mussitant paraules- imatges de la seva obra poètica, idèntica i fascinant.

Els cervells s'havien ja desllanegat. Les ànimes esdevenien aquell camí i aquelles flors de color taronja. La vida era allò únicament.

L'An va clavar unes tisores al cor de la Na mentre la Na li endinsava un ganivet al cor de l'An.
Era el plaer més gran.

El raig vermell tenyia la terra i esquitxava la vegetació marginal. Es formava una bassa on s'hi podien banyar cireres no confitades (dolçor sobrera per a cap dolor).



Mena


Escrit per l'Anna

Besar-te, d'una manera lleu, amb llàgrimes als ulls de forçar tant la tendresa. M'acarones la humitat de la galta i em dius, fes-ho, amb un somriure trist i ple de mi.

Anna, ets nua, estirada al llit, oferint la teva pell. Jugo amb els pèls del teu pit mirant el tremolar del teu ventre. Dubto, Anna, dubto molt. Et sé? Et miró els ulls i et dic que sí, m'aboco als teus llavis oberts. M'abraces amb força. un instant increïble. Els teus braços van iniciar el sacrifici, aquesta abraçada impossible ahir.
Tornés a estirar-te al llit, fas dels llençols altar captiu del desig.

Si Anna, et mataré, despullaré aquesta ànima que et disfressa, deixant el teu cos nu sota la meva pluja.
Et deixes fer, i des de la besada la meva mà busca el teu membre erecte. El meu mugró em crida la sang en fregar la teva pell. Te tibes una mica, vols tocar-me, però et retens. Anna estimada, ofrena. Em demanes molt.

M'alço damunt teu, et prenc el sexe i el fico dins meu. Amb les mans al teu pit et miró el rostre. Ple d'angles ara, la barba de dos dias. Quelcom novell et puja als ulls Anna. Quina ànima lluita pel seu espai en tu? Gemegues i sembles sofrir.

Tanco els ulls Anna, m'abandono una mica. Penso els mots d'ahir, d'anys, quan el teu esperit em xiuxiuejava en les matinades. Quan escrivies la revolta i l'escuma.

Obro els ulls, me mires amb un somriure als llavis.
-Vull suïcidar-me en tu- Què em dius Anna?
-Vull estimbar aquesta ànima contra el teu cos- Anna!
Accelero el ritme, ploro, et dic mor!!! Mor!!!!

Adéu Anna.

Sóc damunt teu, el cap contra el teu pit. M'acarones el cabell. Em dius amor amb la teva nova veu. Et pregunto quin nom t'haig de donar ara. Rius una mica i dius q acabes de néixer, que busquem un plegats.
Alço el cap i et miro, que bell tot des de tantes emocions. L'Anna m'ha dut fins aquí.
Per a mi també tot és nou, estimat. Nou i meravellós.