Un moment de silenci...

... i contrició pels llibres caiguts ahir.
No, no me n'estic fotent. Tot i que veure imatges de la guerra a Ucraïna, veure persones afamades, veure gent als hospitals, és molt més dur, per una lectora com jo veure els llibres gotejant d'aigua ha estat trist. Sobretot perquè si algú s'hi hagués posat en sèrio s'hagués pogut fer en un lloc apartat de la intempèrie. És més bonic a fora el carrer St. Jordi? Clar, però a vegades ens hem de deixar les tradicions i buscar solucions pràctiques. I més, sabent que estàvem avisats metereològicament parlant.
Un somriure,
Anaïs