Detall intervenció

TREPITJA BEN FORT

Intervenció de: kefas | 16-07-2021


Trepitja ben fort,
diu el teorema
del bon triomfar,
és la petja ferma,
que en el trepitjar
hom mostra la mena
del ser que han posat
els déus a la terra,
trepitja al soldat
que et vol fer la guerra
trepitja als amics
que et donen l'esquena
però mai als més rics
ni al jutge quan erra,
s'hi poden tornar
i el viure t’esguerren.

Trepitja suau,
et dirà el poeta
de lirisme blau
que amb l’ànima encesa
va cercant la pau,
la dolça escomesa
de l’afecte clau
en la vida entesa
com un grat catau

Si vols trepitjar
per deixar una petja
per l’eternitat
posa’t la corretja
d’un fraret oblat
i balla amb la lletja
cruel realitat
res hi ha més etern
que el més curt instant.


Respostes

  • TREPITJA BEN FORT
    kefas | 16/07/2021 a les 14:16

    Trepitja ben fort,
    diu el teorema
    del bon triomfar,
    és la petja ferma,
    que en el trepitjar
    hom mostra la mena
    del ser que han posat
    els déus a la terra,
    trepitja al soldat
    que et vol fer la guerra
    trepitja als amics
    que et donen l'esquena
    però mai als més rics
    ni al jutge quan erra,
    s'hi poden tornar
    i el viure t’esguerren.

    Trepitja suau,
    et dirà el poeta
    de lirisme blau
    que amb l’ànima encesa
    va cercant la pau,
    la dolça escomesa
    de l’afecte clau
    en la vida entesa
    com un grat catau

    Si vols trepitjar
    per deixar una petja
    per l’eternitat
    posa’t la corretja
    d’un fraret oblat
    i balla amb la lletja
    cruel realitat
    res hi ha més etern
    que el més curt instant.
  • RE: REPTE POÈTIC VISUAL 281 - PETJADA
    aleshores | 16/07/2021 a les 15:35
    “Com llàgrimes en la pluja”

    Per què ens arrossegues riu?
    No podríem romandre,
    perr sempre estàtics,
    en l'escull asseguts,
    mentre l'aigua corre?

    …si les passes que fem,
    la sorra que calciguem, s'esborra
    abans d'atenyer cap indret?

    Perquè correm, si és cap enlloc,
    només un desti ens clou les passes
    que råpides duran cap a l'oblit,
    com un record esvait
    sota la feble esllavissada de la sorra.
  • RE: REPTE POÈTIC VISUAL 281 - PETJADA - peuades al bosc- temps era temps
    Prou bé | 17/07/2021 a les 09:00

    Rodejat per ombres seguia el camí
    atret pel misteri d'aquella troballa,
    petjades al terra humit i enfangat
    mulla't per la pluja de l'última nit.

    Tot just clarejava. Mirava els senyals
    de petges humanes amb un cert neguit.
    En la vall pregona ben sol romania
    ni cases, ni granges. No albir cap veí.

    Seguint aquell rastre, en una clariana,
    vegí una donzella, que a la font s'estava
    llavant cabellera, de lluna argentada.
    Sense dir-nos res, vam creuar mirades.

    Quan vaig descobrir tan formosa dama,
    amb un raig de llum, lluent com de plata,
    la més negra nit va tornar-se albada.
    Mai més seré sol! He trobat aimada !
    • RE: RE: REPTE POÈTIC VISUAL 281 - PETJADA - peuades al bosc- temps era temps
      Prou bé | 17/07/2021 a les 15:11


      Aquest és el corregit

      Rodejat per ombres seguia el camí
      atret pel misteri d'aquella troballa,
      petjades al terra humit i enfangat
      mulla't per la pluja de l'última nit.

      Tot just clarejava. Mirava els senyals
      de petges humanes amb un cert neguit.
      En la vall pregona ben sol romania
      ni cases, ni granges. No albiro veïns.

      Seguint aquell rastre, en una clariana,
      vegí una donzella, que a la font s'estava
      llavant cabellera, de lluna argentada.
      Sense dir-nos res, vam creuar mirades.

      Quan vaig descobrir tan formosa dama,
      amb un raig de llum, lluent com de plata,
      la més negra nit va tornar-se albada.
      Mai més seré sol! He trobat aimada !
      • RE: RE: RE: REPTE POÈTIC VISUAL 281 - PETJADA - peuades al bosc- temps era temps
        PERLA DE VELLUT | 23/07/2021 a les 17:17
        Hola, Prou bé: Jo crec que la frase: "He trobat aimada !", deu de ser: "He trobat amada !"... perquè "aimada", no l'he trobat en el diccionari. És "amada" de amar.
        Cordialment
  • Petjades d'enyor
    brins | 20/07/2021 a les 13:20

    A la sorra petjades,
    dins del mar un plor;
    petons dibuixats, ombres engrunades.

    En el meu cor
    encara la teva empremta
    és dibuix d’enyor,
    pinzellada de calma,
    petjada estimada
    que viu encara.

    Tot marxa,
    però res se’n va,
    el teu record em broda l’alba,
    encara que no em torni la calma.

    Si algun dia tornes a ser amb mi
    farbalans de carmesí.
  • LA MEUA AMADA
    PERLA DE VELLUT | 21/07/2021 a les 17:35

    LA MEUA AMADA

    Són les petjades de la meua amada,
    un calfred se me’n puja per les cames,
    és l’amor de desig, de sol a sol,
    quina il•lusió se’m posa pel juliol.
    Entre els seus ulls trobe que són les flames
    que s’apropen al desig entre el blat.
    Viuré o moriré, entre les petjades,
    esperi amb l’amor, d’aquest bon estiu.
    El cor cremat se m' obri al viu viu
    per a rebre tanta fortor als ulls.
    Oh!, la il•lusió volandera que escriu
    les seues paraules que són de foc.
    Però quan ve l’amor així es clivella
    en el meu pit flueix, en la sènia,
    les petjades que fan la meua amada.
  • Camí de l’atzar trencadís
    rautortor | 26/07/2021 a les 13:11

    Petjades a la sorra, camí vulnerable,
    passatger, exposat al caprici de les ones.
    Recordo haver-lo trobat per atzar
    i de seguida em colpiren els follets
    de la curiositat, faceciosos i equívocs.
    Fou aleshores que et vaig imaginar,
    traginera d’encís i misteris,
    invisible i real, ombra i llum alhora.
    I et vaig seguir, malgrat tots els dubtes,
    camí de l’atzar trencadís.
    • RE: Camí de l’atzar trencadís [correcció]
      rautortor | 26/07/2021 a les 17:01

      Petjades a la sorra, camí vulnerable,
      passatger, exposat al caprici de les ones.
      Recordo haver-lo trobat per atzar
      i de seguida em colpiren els follets
      de la curiositat, faceciosos i equívocs.
      Fou aleshores que et vaig imaginar,
      camí traginer d’encís i misteris,
      invisible i real, ombra i llum alhora.
      I et vaig seguir, malgrat tants de dubtes,
      camí de l’atzar trencadís.
  • Et dono el meu camí
    Endevina'm | 26/07/2021 a les 13:18
    Et dono el meu camí,
    sense estralls, nítid.

    Petja clara que la sorra acull
    i que l'aigua desdibuixarà.
    Sigues tu l'aigua
    jo seré els peus
    i fem aiguabarreig
    de les nostres passes.

    Et dono el meu camí
    jo seguiré les teves petges.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.