sobre la inspiració...

sé que alguns no hi creieu, d'altres la sentim.
Que sovint sembla un mite, a voltes l'experimentem.

existeix, no existeix?

bé, lluny del debat:
avui he sortit a córrer, aprofitant la fresca del vespre. Ara feia dies que no escrivia massa (llevat dels reptes que m'inciten :)
Ahir a la nit vaig omplir de cop 4 fulls, estirada al llit. No era poesia, sinó altre cop algunes reflexions portades a la narrativa. Li calen retocs, però allà està.

Avui, en arribar a casa, m'han vingut uns versos al cap, i els he anat repetint fins a tenir-los anotats en un paper. Després d'aquests, una paraula que tenia retinguda des de mig recorregut nocturn, m'ha portat a alliberar de cop i fluidament uns versos que m'han permès anar pensant què volia dir mentre els escrivia. Al mateix temps que lliscaven ràpidament dels pulmons a la tinta.

què en penseu?

Jo hi crec. No us heu trobat mai amb l'aparició sobtada d'uns mots que requereixen ser anotats a l'instant per no ser oblidats i no cometre l'error de perdre'ls?
(jo sí...)


apalins! aquí ho deixo!
(podreu veure aviat el poema que he plasmat al meu raconet!)

petons i nanit,
Gemma kispareta