RPV. COMENTARIS. L’AVENC. ESCRUTINI

Espero que hagi interpretat bé el sentit de cada poema. No és fàcil, o almenys no per a mi. Malgrat un escrit, en aquest cas un poema, deixa de ser de l’autor/ora, per passar a ser del lector que l’interpreta.
Vaig saber què era un Avenc, quan de joveneta un noi, de la ciutat a on vaig néixer, va caure a dins d’un i malauradament no en va sortir. La terra, la muntanya, la vida, està plena de la joia de la natura per fora i per dins, però també de trampes que t’engoleixin o espais on resguardar-te i anar fins al fons.
És curiós i interessant que a partir d’un mateix tema i fotografia, la imatge de l’Avenc a cada u li hagi suggerit emocions diferents. Des de l’avenc com a refugi, com a trampa o presó, com a parany.
Tots els poemes són molt reeixits. Us felicito per l’esforç i la col·laboració.


1.-.-des del fons de Prou bé.
Un poema ple d’esperança, des de dins de l’abisme, que et porta a reafirmar la seguretat de la teva sortida de l’avenc on voluntàriament has entrat. Fas un repàs a les pors i a tot el que has deixat a fora, al que has viscut bo i dolent mirant-t’ho amb nostàlgia i ho guardes dins de l’avenc, com si fos un baül, on guardar els tresors.

L’última estrofa reafirma aquesta voluntat de començar de nou, lliure de la motxilla que portes, i d’alguna manera purificada.
L’avenc, com una pausa per reflexionar i agafar nou alè . Acaba amb un vers potent: Tornaré a la llum del dia..

Menys els dos versos del començament, tots els altres estan escrits amb heptasíl·labs i amb algunes rimes que li donen musicalitat al poema.
Felicitats per aquesta mirada de l’avenc com a refugi.

--------------
2.-Com l’avenc de Homo insciens

Aquí l’avenc és un esvoranc a dins la terra, formada pel pas del temps i per tots els avatars de la vida (erosió, pluja, fissures...) És un forat fosc, poc apropiat per convertir-lo en llar, si no fos per l’escletxa per on entra la llum que dona esperança. L’avenc és també un entrebanc inesperat que et porta al buit i a la por.

A l’última estrofa et reafirmes en la seguretat que podràs sortir-ne, malgrat la incertesa.
La primera part del poema sembla que parlis de l’avenc des de fora, analitzant què és i quines sensacions provoca, però és en la darrera estrofa com, des de dins, se t’esbiaixa la mirada i apareix la incertesa de la sortida.

Un bon poema reflexiu, que parla de l’angoixa i de les dificultats que s’ha de vèncer per sortir d’aquest pou. La correcció que has fet del primer poema, el millora.

3.-Sonet de l'avenc de l'altiplà de ponent de Kefas

No sé on es troba aquest avenc a l’altiplà de ponent, però me l’imagino. Si tradueixo altiplà per “meseta” tal com ho deia quan estudiava, em queda més clar.
Entenc que fas un simbolisme de L’Estat espanyol , dotat de constitució, poder i canó (exèrcit?), estret de mires, un mal sobirà que li ha fet pupa i la por de que se’ns empassi.

Bon sonet satíric i ben resolt. De les cadires no sé exactament a qui et refereixes... tots els que saben llepar n’aconsegueixen, però.
Aquest punt crític i satíric ja te n’havia llegit algunes altres vegades i aconsegueixes trobar el to i les paraules.

*Sé que escrius amb el mòbil i això et disculpa del tot les errades ortogràfiques que sense voler hi ha (o jo he vist) “hi viu”, “se’ns empassarà”. També si escrivissis en singular “cavernari i diari”... tot quadraria més.

4.-El cel de l’espluga de rautortor

Més que l’avenc el protagonisme és la llum que ens ajuda a créixer i a viure, que ens dona pau i descans. També l’avenc com a presó que ens fa anhelar la llibertat.

Mentre el llegia m’he anat sentint petita com la molsa arrapada a les parets de la cova. Tot el poema fa un símil amb la vida. Molt bona comparació.

Un poema molt ben construït i amb riquesa de llenguatge. M’has fet buscar dues paraules al diccionari (!!!) i això m’agrada. Felicitats.

5.- Clautrofòbia d’Anaïs

Aconsegueixes fer una forta sensació d’abandó dins un forat negre on no es veu la sortida. L’avenc com a trampa i com pou d’angoixa. No hi cap estri a mà per poder-ne sortir. Un poema angoixant i desesperant. Els versos “ ulls mig tancats”, “mig somiant, mig despert” porten a pensar que és un malson. Els versos curts li donen ritme, però potser mitiguen la sensació d’angoixa.

Espero que sigui això només un malson. I que de dia tot sigui més clar i esperançador.
----
Davallar de Endevina’m (Fora de concurs)

L’avenc com un amagatall on resguardar-te després d’un viatge ple d’entrebancs. Vas caure dins un avenc i ara et reguardes dins d’ell. En el viatge hi ha malentesos que s’han de guarir..
Un viatge que va des de la sortida i la joia de caminar (l’estrofa amb què dius “Transitàrem marges i conreus...”