RPV 278. VOTACIONS

Intervenció de: Anaïs | 13-06-2021

---

Bones!
Primer de tot, ens felicito a tots per convocar i participar en aquest RPV que torna amb molta força. Orgullosos n’hem d’estar!
Prefereixo posar els meus comentaris als poemes un cop fetes les votacions, quan en detalli l’escrutini.
Voteu, si us plau, les 3 composicions poètiques que us hagin agradat més. Teniu temps fins dimarts dia 15 de juny a la nit.

1.- Cosits els llavis

Cosits els llavis
fins a la mort.
Femella o mascle,
tant se m'infot.
Callats, callats!
Ordre imperial!
Volen callar-nos
pertot arreu;
des de naixença
sense clemència.
Amb llavis muts
fent un esforç
cride ben fort:
callar, nosaltres?
Ni ací ni enlloc;
aneu, manats,
i tous i mustis,
a fer la mà!

2.- No és silenci

Saps que hi ha tisores,
saps que hi ha ganivets.
I saps, oi?- que no,
no et faran mal.
Ans més te'n fa,
te'n fa, te'n fa, te'n fa,
cada punt cosit,
agulla malparida,
fermes tibantors.
Tisores,
ganivets,
no, no et faran mal.
Destibada boca,
obrir-la de bat a bat,
amb embat,
com del cul d'un embut
tornarà el mot
perquè això...
això no és silenci,
sinó...presó.
3.- Els crits del silenci

M'han cosit la boca
Ja no puc parlar
Amb ulls ben oberts
Seguiré pensant
Tenen el poder
De fer-nos callar
I totes les eines
Agulles punxants
Que els llavis foraden
No se'n sortiran
Aviat vindrà el dia
Que tallant els ferros
Obrirem la boca
Ja prou hem callat!

4.- Ara és l’hora

Calleu
Amb passes fermes silents
Davalleu
Sigueu companyes dels vents
Tingueu
Dalla a punt cors amatents
Segueu
S'omplin de sang els corrents
Calleu
Amb fúria, als cors latents
Garveu
I en focs perennes ardents
Cremeu
Tanta infâmia veus punyents
Calleu

5.- Els sorolls del silenci

Una veu que no contesta
una paraula amagada
una nota desnonada
la solitud en la festa

el pensament que s'absenta
la fredor en l'abraçada
la mirada desviada
l'amoreta que turmenta

hi ha un silenci per l'amor
i un silenci per la guerra
el silenci és sorollós

quan de nosaltres desterra
l'únic poder salvador,
nostre amor per la bellesa

6.- Per dins

Cosida amb un fistó la meva la boca
no pot parlar ni riure ni besar-te
no sé ni com ni quan podré estimar-te
ni donar-te l’encens que ara em provoca
alenades d’amor, glops ballarins
Desolada no vull rendir-me pas
i amb valentia em dic: no abdicaràs
Ho he decidit: t’estimaré per dins.

7.- On és el silenci

El silenci es al cap i no a la boca:
Tot el cos ens explica i comunica.
I no hi corda que ens lligui el pensament.

Com un doll d’aigua sorgeix la veritat,
la nostra sed de raó, que res no atura.
Qui no vol parlar si s’escampa el dolor?
Si l’alegria explota?

Lluny del moment perpetu,
on les veus assenyades,
silencioses, són ressó de botxí.


8.- Silencis

Si fos quelcom abstracte
voldria ser silenci.
I acumular designis
dels llavis redimits;
del cor al descobert.
I esplaiar-me amb l’espai
que ocupen aquells buits
que hi ha entre les paraules.
I empassar-me saliva,
amb calma i serenor,
abans de rescatar
paraules fugisseres
nascudes del silenci.
Silencis que perduren
abocats en un vers.

9.- LLAVIS CLOSOS

Ahir, mare,
arrel de les meves branques,
vaig caminar al teu costat
per senders de llum,
però amb llavis segellats;
creia que no necessitava dir-te
com t’arribava a estimar,
desava els mots en un calaix
que tu no podies obrir...

Avui, mare,
trista per la teva absència,
em dolen aquells silencis,
recordo tot el que no et vaig dir,
i torno a obrir el calaix,
per alliberar la tendresa,
però avui, mare,
ja és massa tard…

10.- QUAN ESTIC CALLAT

Si estic callat... tinc demència?
Em roden a dalt els dits...
el meu ésser amb ardència,
em falten veus per les nits.

Ardor i la veu amb clemència
i el terme no m’ix dels pits,
em falta l’arenga i essència,
ja estic fet un laberint.

Al silenci parlaré...
no eixien paraules de vida,
sóc així de mots succints.

Sense paraules viuré...
una sucada d’eixida,
perquè els mots estan diluïts.

11.- El vuitè segell

(tot pensant en Aristòfanes)

Set silencis, set segells,
com d’una apocalipsi
estereotipada d’antuvi.

Els arconts, vells i envellits,
com si fossin els heralds
d’uns déus que mai no moren,
prescriviren els set segells:
Elles, com a mostra de respecte
i submissió devers llurs consorts,
no podran lliurement
pensar,
expressar-se,
decidir,
fer la seva,
tenir idees,
censurar
ni portar la contrària;
en resum, clouran els llavis.

Tantost s’anuncià el decret,
els guerrers l’ovacionaren.
Tot d’una, però, aparegué
un estol d’esposes i donzelles
sota el guiatge de Lisístrata.
Si no podeu descloure
aquests vergonyosos segells
nosaltres n’afegirem un altre,
proclamaren als quatre vents
mentre s’alçaven les túniques.

12.- Excrescència (o Absència)

Me gusta cuando callas porque estás como ausente
Pablo NERUDA

Silenci, i la paraula mor dins de la gorja abans que els llavis
Sàpiguen que existeix un paradís sense lligams ni cordes,
I avui encara recordes els anys de glavis, els danys, les bordes
Per on abocar-se en el moment de no trobar una sortida.

Quietud, i el mot esdevé el senyal indefugible de la vida
I les frases són un món estrany, només creat per als savis,
L'excrescència d'un cos que, enmig del càncer, prens i abordes
Fins que el límit excedit és marjal per al tímid de formes llordes.

Silenci, i el tornaveu és queixa i buidor, absència de tot allò
Que ens cal per existir i conviure, i cada cicatriu ens ajuda
A aparèixer de nou amb una nova muda, o amb vetusta gonella.
Com deia el poeta, entre els camps de plens ceps i de llicorella.

Quietud, i callo, i calles, i demà serem nosaltres —o tan sols tu i jo—
I reblarem el clau, el descosit, la trama, amb la voracitat de la ruda.


13.- Cada cop que callas

El primer silenci
la primera bofetada.
Tenia 11 anys.
El segon silenci
un cop de puny.
Aquest a la mama.
Tercer silenci
una patada.
A partir d'aqui
sempre a la mare.
Cada cop
que callas,
una nena plora,
una mare pateix,
una ànima es trenca.


I el poema fora de concurs:

Tanca la boca de Prou bé
En boca tancada
No hi entren les mosques.
Per la boca mor el peix.
A paraules nècies
Orelles sordes.
Més val callar
Què amb bèsties parlar.
Menys parlar i més treballar.
Parlar massa... castellà?, català?
.....
tot convida a la boca serrar
Amb filferros?
I així com ens hem de comunicar?
Oh! I tant! M'oblidava del WhatsApp!

A votar, doncs!
Un somriure,
Anaïs

---