Cercador


Llista categories

Recomanats editora

Veure tots

Detall intervenció

RPV 241+ NIPO 125 "Embotellament congelat"

Intervenció de: magalo | 29-09-2014


Potser ja coneixeu la imatge que us poso a continuació d'un cementiri de cotxes que hi ha a un bosc de Belgica, concretement a Chatillion.Eren cotxes abandonats per soldats americans desprès de la segona guerra mundial.
M'ha semblat que us pot inspirar a fer un o dos kaikus, tankes o potser un poema.


http://cdn8.upsocl.com/wp-content/uploads/2014/07/chatillon-car-graveyard-abandoned-cars-cemetery-belgium-41.jpg


Termini de presentació:divendres 10 Octubre a les 24.00h


Respostes

  • torno a intentar
    magalo | 29/09/2014 a les 11:45
    [Respondre]

    http://cdn8.upsocl.com/wp-content/uploads/2014/07/chatillon-car-graveyard-abandoned-cars-cemetery-belgium-41.jpg
    • RE: torno a intentar
      magalo | 29/09/2014 a les 11:46
      [Respondre]
      No puc.Si algú és tat amable de posar la foto per mi.
  • RE: RPV 241+ NIPO 125 Civilització?
    rnbonet | 29/09/2014 a les 17:52
    [Respondre]
    La calor va minvant... Hora d'anar fent boca al fòrum.


    Menjant-se l'òxid,
    lluitant amb guerra bruta,
    natura oberta.

    Cotxes inútils!
    Millor falgueres verdes
    vers l'infinit.

    Salut i rebolica!
    • RE: RE: RPV 241+ NIPO 125 Civilització?
      rnbonet | 10/10/2014 a les 23:26
      [Respondre]
      Magalo:

      canvia "bruta" per "neta".

      Gràcies!
  • Aerodinàmic i orgànic
    helenabonals | 30/09/2014 a les 13:14
    [Respondre]

    Volant absent.
    Estètica d'"styling",
    el verd et guanya.
  • no-res
    ninona | 30/09/2014 a les 14:57
    [Respondre]


    Aparcats en el no-res
    se'ns menja el temps
    i l'oblit.
    Som víctimes passives
    d'un oxidant enemic
    que ens transmuta en ferralla.
    Només la natura salvatge
    -que ens conquereix i ens envolta-
    alhora ens salva.
    I neix al nostre interior,
    l'esperança.

  • Dia inerme
    diamant | 01/10/2014 a les 15:18
    [Respondre]

    Dia inerme al vaivé del tren,
    passen erms, natures castigades,
    temps aliè d’una vida a un extrem,
    herba i fang i ferralla trencada.
    Roda el tren damunt les vies llises,
    va aturant-se a andanes i estacions,
    duu el pes del meu feixugós viure,
    suportant l’esgarrifós dolor.
  • batecs
    ninona | 02/10/2014 a les 09:15
    [Respondre]

    Entre ferralla,
    un bosc d'anhels batega
    amb nova vida.

  • Ressorgiment
    brins | 02/10/2014 a les 22:35
    [Respondre]
    El bosc verdeja,
    amb regust d'esperança,
    malgrat la guerra.
  • Confluència
    brins | 03/10/2014 a les 13:42
    [Respondre]
    Ressona a l'aire
    fosa de remors mudes;
    fang i ferralla
    amb ferides de guerra,
    herba amb afany de vida.
  • Confluència (Aquest)
    brins | 05/10/2014 a les 10:48
    [Respondre]
    Ressona a l'aire
    un crit d'imatges vívides:
    el fang i el ferro
    amb ferides de guerra,
    l'herba amb afany de vida.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:
Publica el teu relat en català a www.relatsencatala.com

Nous recomanats editora

Últims comentats

Nous més llegits

Nous més comentats

Nous més votats