Detall intervenció

RepteClàssic DCCXVI. LES MILLORS VACANCES

Intervenció de: Prou bé | 22-05-2022

Quan arriba que l'estiu s'apropa, tots pensem en les vacances! Tant se val que siguis nen, jove, que encara estiguis lligat al món del treball o jubilat.
S'ha escrit i parlat molt de les "vacances", però i les nostres? I les teves, futur participant en el repte? Les millors les recordes O creus que encara estan per venir?
O t'estimes més fer un "assaig" arran aquest mot gairebé màgic?
O…
No agafis vacances d'escriure encara i explica que…

Termini fins divendres 17 de juny al capvespre. (Marxo de vacances i no sé si em podré dedicar al repte)
Nombre de paraules, no passar de les 400.
Paraules permeses totes
Paraules prohibides cap.

Amb total cordialitat


Respostes

  • Jo
    Iona | 22/05/2022 a les 16:33
    Una de les taques menys gratificants de la meva feina, com a responsable de recursos humans de l'empresa on treballo, sempre ha estat la d'organització dels torns de vacances del personal.

    Tenint en compte que l'any té tres-cents seixanta-cinc dies repartits en dotze mesos, increibalment pràcticament tothom vol fer-les durant el mes d'agost,. Les justificacions són variades, la majoria d'elles poc elaborades.

    Que si el mes d'agost no hi ha casals d'estiu, tot i que tots sabem, que garrepa com és, sempre deixa els fills amb els avis. Que si la meva parella les fa a l'agost obligatòriament i llavors no les podrem fer junts, quan just fa uns mesos que s'acaba de separar. Que estic en un programa d'intercanvi de cases per vacances i només m'arriben sol·licituds pel mes d'agost. Que m'ha tocat un viatge en un concurs i només es pot gaudir durant aquest mes. O el que com soc la més veterana del departament, això em dona dret a escollir.

    Per aquest motiu, vaig prendre la dedició de deshumanitzar aquesta decisió i ara ningú pot escollir quan fer-les. S'adjudiquen per torns rotatius.

    Però quan dic ningú, no és cert del tot. Hi ha qui fa les vacances quan li dona la gana. A què no endevineu qui és?
    • Jo
      Iona | 22/05/2022 a les 19:00
      Una de les taques menys gratificants de la meva feina, com a responsable de recursos humans de l'empresa on treballo, sempre ha estat la d'organització dels torns de vacances del personal.

      Tenint en compte que l'any té tres-cents seixanta-cinc dies repartits en dotze mesos, increïblement pràcticament tothom vol fer-les durant el mes d'agost,. Les justificacions són variades, la majoria d'elles poc elaborades.

      Que si el mes d'agost no hi ha casals d'estiu, tot i que tots sabem, que garrepa com és, sempre deixa els fills amb els avis. Que si la meva parella les fa a l'agost obligatòriament i llavors no les podrem fer junts, quan just fa uns mesos que s'acaba de separar. Que estic en un programa d'intercanvi de cases per vacances i només m'arriben sol·licituds pel mes d'agost. Que m'ha tocat un viatge en un concurs i només es pot gaudir durant aquest mes. O el que com soc la més veterana del departament, això em dona dret a escollir.

      Per aquest motiu, vaig prendre la dedició de deshumanitzar aquesta decisió i ara ningú pot escollir quan fer-les. S'adjudiquen per torns rotatius.

      Però quan dic ningú, no és cert del tot. Hi ha qui fa les vacances quan li dona la gana. A què no endevineu qui és?
  • RE: RepteClàssic DCCXVI. LES MILLORS VACANCES
    Galzeran (homefosc) | 22/05/2022 a les 19:50
    Repte Clàssic DCCXXVI. LES MILLORS VACANCES
    • RE: RE: RepteClàssic DCCXVI. LES MILLORS VACANCES
      Prou bé | 22/05/2022 a les 21:22
      Caram! Potser que no ho toqui més...
      Gràcies!
  • Aquelles colònies
    Mena Guiga | 23/05/2022 a les 20:43
    No volia anar-hi, de cap manera no volia marxar, abandonar el conegut, els rituals diaris, la repetició quotidiana, la Lídia, nena de costums i molt de casa.

    -Coneixeràs nenes noves. Et divertiràs. I quina roba que us han donat, mira quines xiruques més fermes, quina faldilla texana curta per no passar calor, quines camisetes color cirera amb els mitjons a joc, que maco tot! Hi ha una piscina, allà enmig de la muntanya, també. És un lloc preciós!- l'animava la seva mare, que pensava que quinze dies de vacances pagades per l'empresa on el seu marit feia de comptable no eren per a fer-hi escarafalls.

    - A muntanya, aniràs, que hi fa fresca! Aquí, sort que tenim el mar, que la xafogor costa de resistir!- insistia, cercant estímuls, la dona.

    Fins que la Montserrat, amigueta d'escola i veïna, inscrita també a les colònies, acabà fent canviar el parer de la Lídia.

    -Beurem Fanta i Coca Cola els dies de festa i potser algun altre dia també! I farem excursions al vespre. No vols fer servir una llanterna? M'han comprat un canguro tan xulo com el teu, vermell, que es pot guardar transformat en bolso.

    ******
    Han transcorregut quaranta-cinc anys. Aviat és dit. Em veig: aquella nena de deu, amb aquella expressió i posat de timidesa, d'entrada; amb els cabells espessos, foscos, tallats a la garçon i amb serrell; amb aquella incipient ombra de bigoti que caldria depilar. Em veig sense atrevir-se a gaudir de la superpiscina per por a la fondària i a fer el ridícul nedant com un gos. Em veig frustrada per no haver encertat a recordar tots els objectes d'un joc de memòria...i la Montserrat sí. Em veig incrèdula observant els enormes llimacs en els camins humits del bosc a la sortida nocturna. Em veig dormint amb calces sota el pijama, com la Montserrat. Les altres ho trobaven rar. La vergonya és la vergonya. I em veig parlant, rient i jugant amb nenes noves. I comprant la postal per enviar a casa, escrivint unes línies típiques i alguna de molt meva. Em veig gastant lentament aquells dies que al principi semblaven mesos i més tard van agilitzar-se i les hores s'esmunyien amb celeritat. Em veig escollida 'Alcaldessa del Poble de l'Alegria', guarnida i amb seguici de les del meu grup, i llegint un poema als jefes de l'empresa el dia que van venir, que van donar cava a les monitores.

    I et veig. Em veig que et veig. I et veig que em veus. Allà, darrera un arbre gegantí, gateta tricolor espantadissa. Deien que m'ho empescava, que eres un espectre. Diürn. Mentre feien l'obligada migdiada, jo, inquieta i gens dormidora, sortia d'amagat. El segon dia ens vam descobrir. Només ens miràvem, l'una davant l'altra, estàtiques, ulls endins.

    Des d'aleshores, sempre te m'has mostrat, igual d'apacible, de digna, d'obra d'art, ben a tocar dels llocs on he habitat o fet estades. Fa uns anys vaig decidir, de cop, per intuïció, de posar-te nom: Mena. T'estimo, Mena. Les millors vacances són les estones eternes que els nostres esperits es reconeixen i s'acaronen.


    Mena
  • Vacances a Amor (fora de concurs)
    Tanganika | 23/05/2022 a les 21:21
    Va fer aprimar la parella: massa papada, massa panxarra.

    -No, no em veig el pito!- admeté ell, inflat com d'un embaràs al tercer trimestre.

    Així doncs, acceptà l'anar al gimnàs, el menjar amanides i tot a la planxa. Era de menester, exigia l'Elsi, que el volia fent goig a les vacances que farien, unes vacances llargues, res com previs caps de setmana a New Cony o a Port Cardadura. Se li feien poca cosa, sobretot perquè volia afegir-hi romanticisme amelat. Ell, en Christian -Chrisxaxi, en la intimitat-es deixava portar...mentre ella no abaixés el nivell de kamasutrades al catre.

    La mare d'ell, de setanta-set anys, la Virtuosa, se'ls havia instal.lat a casa sense permís feia un trimestre, després d'haver tallat relació de molts polvorons amb un paleta jubilat. Què s'havia cregut, dir-li que una pilastra de totxanes per banda li sostindria els pits que arrossegava per tots els parquets! Per treure's el disgust, aquella dona no cessava de pel.liculejar, somicosa, el mateix film: 'Vacances a Roma', on Gregory Peck i Audrey Hepburn la traslladaven a l'enamorament vertader. L'Elsi, en un atac de sentir-se creativa, esclatà en un 'És clar, nosaltres, Chris, farem vacances a Amor, que és Roma al revés!'. Ell, com a resposta, picà de mans mig estupiditzat per la ingesta de vi d'alta gradació combinat amb cireres que picotejava d'un plat fondo i n'escopia els pinyols a fer diana a la piga que casualment ocupava el centre de la closca de la seva mare endormiscada. La Virtuosa lluïa un pentinat monja budista arran 'a mi no em pren el pèl ningú', ben rapada. Però els del pubis li assolien el terra, i, el pitjor, n'hi faltaven: aquell paleta, en uns moments alcohòlics, n'hi havia agafat per usar com a fideus d'arròs en una sopa.

    I ja eren a la ciutat de tòrrida follada italiana (així la definí l'Elsi, presa de goig). Cap a l'hotel. Aire condicionat, llit rodó amb matalàs d'aigua filtrada, vistes a tal i qual monument.

    -El monument sóc jo!-aclarí.

    Obrí la maleta grossa per posar-se un picardies de luxúria alt status amb la part del pitram arranjat per a elevar-lo tramposament i fer-ne marcar el canal.
    Adins, encongida en posició fetal, portant-lo posat, la Virtuosa saludà somrient.

    ****
    -Sí, les millors vacances de ma vida van ser aquelles a Amor, en què vaig intentar estrangular una ni-sogra, cosa que va causar el tall definitiu amb en Chris, mare-addicte. Ara ell, m'han dit, fa doble papada i panxa de bessonada i viu amb una escalfabraguetes que fa bona mamada. La Virtuosa ha arreplegat un xinès retirat de la Xina, comenta a tothom que la té petita, i la butxaca gran. I jo, quina sort! A la presó vaig conèixer el guardià , en Leoni, l'amor xingaire de la meva existència!


    TGNK
  • Les mallots vacances (fora de concurs)
    touchyourbottom | 23/05/2022 a les 22:06
    Una amiga em va convidar a la seva localitat, a la costa, fa uns estius. Jo vaig volar-hi. Platja! Vaig tancar els ulls i mirar de no pensar que la veïna tenia la patata més alta que la meva, qüestió del terreny, segur, ja creixerien. Vaig deixar l'hort a cura d'un mig cosí no-germà i...cap arran de mar que l'ànima ansiava!

    El primer matí, després d'esmorzar en una terrassa turístico-pintoresca, la Isa i jo, vestides per anar a banyar, ens entreteníem a les parades i aparadors carregats de tant que no cal però que capriciosament origina despesa. Com ara la meva: unes ulleres de sol amb els vidres aturquesats i una pallola tritrenada artesanalment (qui confia en l'etiquetatge?).

    Tot d'un plegat, se'ns enquistà un avi-oncle d'ella, un tal senyor Deri, un 'vell empresari', es definí. Tant sí com no ens conduí vers el seu imperi, la fàbrica de mallots 'Derimall'. Tossudament, i fil per randa, ens mostrà cada planta i cada secció i cada treballador i cada tipus de peça ajustada, de colors i materials variables. La part museística no s'acabava mai. Mallots i més mallots, tots els models des de feia força més de mig segle. Que si n'havia regalat a les monges per passar calentones l'hivern, amb els sotes protegits; que si n'havia enviat un a l'Esteafonia de Mònica a veure si aconseguia que lluint-lo li'n fes propaganda; que si el pare de Julio Capilares n'havia adquirit per a la seva querida,...

    Ens va tenir dues hores allà dins. I jo pensava que, amb cortesia, al final de la visita em regalaria un o uns quants mallots, indubtablement.

    I no, no pas. Vell garrepa xarrupacronos! Irada, quan ja érem fora, vaig tornar a entrar, vaig agafar un mallot rosa vintage i vaig obligar-lo a posar-se'l amenaçant amb la meva mala llet. I ell, va fer cas. El vaig pasturar per tot el passeig marítim fins al bot de l'aigua, on va surar qual aneguet rosadet. La gent el fotografiava. Va ser notícia, gran notícia. De resultes, va vendre, molt. I, tu, me'n va donar un tant per cent.

    Van ser les mallots vacances de la meva vida, sí.


    tyb

  • Calidesa
    kefas | 19/06/2022 a les 17:01
    La xardor m'inflava el cervell. Pensava que, l'un davant de l'altre, asseguts en els sellons del menjador, ens sabíem més propers del que podia mesurar la nostra mirada. La mirada és equívoca, va dir com si m'endevinés el pensament, la complicitat del tacte, no. Es va aixecar, es va treure els pantalons del xandall i es va asseure sobre les meves cames. La meva pell nua va cridar l'alegria de sentir la calidesa de les seves cuixes. Però no vaig poder dir res. Pa posar un dit sobre els meus llavis mentre continuava, és el silenci qui expressa millor la joia de la proximitat. Amb lentitud vàrem deixar passar una bona estona sense dir res, concentrats en atrapar les nostres sensacions. Sense pressa començava a captar els efluvis naturals del seu cos. Vaig intentar segmentar-los per classificar la seva procedència. Va tornar a endevinar-me. No ho facis, em va dir, si em vols conèixer, has d'oblidar els recursos per aprendre que has fet servir fins ara. Abandona't, va continuar, només quan oblidis qui ets podràs convertir-te en una part de mi, em podràs conèixer. Jo ja soc una part de tu perquè he apagat el meu instint possessiu. No t'afanyis ni t'aturis si vols arribar fins a mi.
    Hi vaig arribar. Per això aquest va ser l'inici de les meves millors vacances.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: