REPTE POÈTIC VISUAL 51: Natura morta ressuscitant, de R. Varo

Melorepte28, el bo (proposat per Colometa)

Repte Clàssic 346 (proposat per la DP i micanmica)

d.

E pur si muove!

L'escletxa és massa estreta per veure-ho clar, per sort
Beatriu s'adorm mentre Virgili m'estira de la mà:

Entorn el foc central, vuit falsos errants dansen
sense poder-se aturar:

meteorits de cítrics, mercúrica cirera, Venus amb poma,
les taques del préssec,maduixa roja i anells de mandarina,
la pruna i la Lluna i la magrana d'Urà.

(La llum de l'espelma sempre il·lumina al que mirà més enllà)

Però les forces de la tortuga flaquegen,
ensopega amb les tovalles i cau.

(les aparences no fan somiar)

Quan pugi la marea, posa't la lent i veuràs tot com se'n va.

Ondes concèntriques alteren l'ambient.
Un conjur ha desfermat la calma
il·luminant tan sols amb una flama
la foscor de l'estança.

Fregadís de roba que cobra vida
dansant a ritme frenètic.
Abducció d'objectes inerts
iniciant la seqüència el·líptica.

Barreja d'aromes, sons i colors,
van marcant el compàs al uníson
emetent cadències harmòniques
emulant l'ària ancestral de l'univers.

Igualment passaria fam si la fruita restés immòbil...

Sóc mandra i peresa, gel i corc enganxat als peus
De l'huracà inaccessible. En resum, esguard, si més no.

I creuaré el designi que duu fins a la calamarsa del no-res
I sabré que les portes de l'espiral resten tancades per a mi
I desitjaré la sacietat per sentir-me com els altres.

Sóc marbre i cobejança, il·lusió i malson perdut,
Mentre la mà es distreu i no abasta res del que l'envolta.

El finestral observa el ball fructífer i segueix amb la lletania...

Vola. Fins que la carn
sigui polpa de fruita
i s'escampi per l'espai.

Torna quan ja pugui
acabar el joc d'intentar
acabar amb la set i la gana
sense menjar ni beure.

Vola. I tindré les forces
per enterrar l'esperança
sota la taula parada,
la minestra els plats
buits sobrevola. Amunt. Amunt.
Amb ànima de poeta.

Lladrucs sonen dispersos. Entreoberts
els duc, i clucs, i em veig. I ells, segurs,
potser em varen sentir el discurs confús.
Ara n'he recollit de blaus i verds.
Els signes m'ho indicaven: m'era advers,
i passem dia i lluna entre el més durs.
Algú escopirà aigua. Sonen mus
com si del vacallam fóssim incerts.
El pop i la granota han dit: sol!
i l'aviram s'esvera entre la gent.
Dilluns ja no té nom. I cada miol
ens despullarà el cos tant indolent.
S'inventa un organisme i alça el vol.
Ja sonen cornamuses. Altrament

X

Gira la vida
sorgint de la mort,
dolça cadença.

Ai la deriva!
d'objectes, de sort!
És bona l'aparença,
és bo el record.

I la llum de l'espelma
que treu els temors

I la bruixa Telma
qu'espanta als senyors!



(la imatge és genial, la meva inspiració no sé si ho és tant)

ix.

Un camp gravitatori
copernicà de plats
fa surar a l'espai
d'un temple neogòtic
una munió de fruites
que envolta el canelobre
amb el foc de l'espelma
al centre del Sistema.

Hi ha uns insectes andrògins
amb ulls libel·lulians
d'aspecte alienígena
a l'aguait de les òrbites
dels planetes cariòpsids
esperant que trepitgen
per omplir-se la panxa
amb les restes del xoc...

I el mantell de la taula
forma una espiral
i és a punt de volar
a l'espai sideral
de l'Univers oníric.

***

FRANCESC

Endueu-vos el mantell i l'estora dels meus somnis,
aspireu l'aire banal perdut en el temps que no retorna, aquell que en un sotrac inesperat
em recorda que vaig viure.

Que cap espelma il·lumini la decadència amarga
d'aquelles hores penjades d'un fil inadmissible,
mentre la vida se'm podreix lenta,
com una fruita del temps.

Ells ja no vindran, ho saps.
Has girat la clau.
Has obert la vitrina
amb aquella il·lusió que li amagues al temps,
amb la que et mires els albums de fotos
· aquell dia especial.

Ells ja no vindran i ho saps.
Has pres la clau
i l'has sentit grinyolar abans de regirar-la
dins del plany.
Sobrevius amb la vitrina tancada,
a l'altar buit que els reunia cada dia
i t'has hagut de girat per comprovar
· que estàs sol.

Has obert la vitrina
i has pres aquells plats per ningú
que avui serviràs d'enyor.
Donçs, Ells ja no vindran, ho saps.

___


P.S. Marxo uns dies, si no hi ha senyals de vida es cedeixen els honors ...

gràcies
ambre