REPTE POÈTIC VISUAL 302. Camina que caminaràs [VOTACIONS]

Intervenció de: rautortor | 11-08-2022

---

Cal carregar la guitarra a l'esquena
i tornar a fer el camí
que un vespre gris remuntant la carena
em va dur fins ací.
Les ones han de d'esborrar les petjades
que deixo en el teu port.
Me'n vaig a peu, el camí fa pujada
i a les vores hi ha flors.

Tot recordant una d’aquelles entranyables cançons de Joan Manuel Serrat, us convido a culminar aquest RPV amb els vostres vots.

Ja sabeu, podeu triar-ne TRES per ordre de preferència. I ho podeu fer fins el proper diumenge, 14 d’agost, al vespre.
Si voteu abans, podrem fer el recompte i obrir pas a un nou RPV.


Aquests són els candidats:

01. Cercant un destí

És molt llarg aquest camí.
El camí de no anar enlloc.
Dones voltes al jardí
… Perdut en els teus records.

No deixes mai de pensar
per trobar l'explicació.
Tot és tan embolicat...
… Quina és la solució?

Camins fins allà molt lluny
són que voldries seguir.
Mes al teu dedins retruny:
... Com serà l'esdevenir?

I girant com una sínia
sense moure't del teu tros
aniràs passant els dies
… Sense desllorigador

Camina. Què caminaràs?
Fins on és que arribaràs?
Fins on et vols allunyar?
... Fins ton planeta trobar!


02. NATURA

No sempre camines
cap on vols.
.......................vas on et du el vent.
Altres voltes et du el camí,
altres vegades manes tu.
.......................vas on et duen els peus?
Tens mai la certesa
de saber on vas?
.......................vas on t'empenyen les botes?
Un camí que s'obre
ample davant teu et convida.
....................... el tries sense angoixes.
Rar és el camí rural
que no ens mostra un final.
...................... malgrat s'amagui en un gorg.
Algunes vegades l'erres
altres encertes quin sentit té tot.
...................... la resposta sol estar a la Natura.


03. Certesa

Mirar enrere pot fer vertigen
però només del camí fet,
sigui llarg, ple de revolts, cargolat...
o simplement enfilat.

Mirar endavant pot semblar feixuc,
o encoratjador,
però només fent el camí
s’ha pogut, es pot i se'n podrà tenir el record.


04. No hi ha camins

Un nou horitzó
una nova vall
una drecera per descobrir.

No hi ha camins
els fem cada dia.

Alça la mirada
els cims ens repten
baixa la mirada
els rius ens canten.

El bosc et parla,
la riera et riu.

Fes una passa rere l'altra
camina, que caminaràs
saps que el dubte ens trairà.
Viu l'aventura de la certesa
ja que la descoberta t'espera.


05. Sense títol

Ves fins on et dugui el camí,
la vista fixa en el cim,
en el triple cim de neu perpetua.

Cap a les altes pastures on la genciana
tenyeix el terra de color violeta.

Puja-hi per veure-hi les valls des de dalt estant.

Un darrer esforç, farà falta quan ja no et sobrin forces
i et demanis sincerament, de tot cor, perquè ets allà.

Hi ets, només per aixecar al teu pas
un estol de trencalòs des del penya-segat;

Per abocar-te a Anyisclo des de dalt
i, dins la regata que fa, veure’ls volar.

I ets, fins que el gran ocell t’ensenyi l’esquena:

aquell que vola en un instant de Pineta a Marboré.


06. No hi ha camí

No hi ha camí
només llera
i aigua que flueix entre els còdols
per sota dels ponts que esguerren
el desordre endreçat de la natura.

No fem camí
només passes
per dins de les clivelles obertes
amb els punyals del saber
en la carn fràgil de la natura.

Ningú transita
pel camí de la vida,
és la vida la que transita
per la llera
dels éssers vius.



FORA DE CONCURS

01. Camí de l’atzar trencadís

Petjades a la sorra, camí vulnerable,
passatger, exposat al caprici de les ones.
Recordo haver-lo trobat per atzar
i de seguida em colpiren els follets
de la curiositat, faceciosos i equívocs.
Fou aleshores que et vaig imaginar,
camí traginer d’encís i misteris,
invisible i real, ombra i llum alhora.
I et vaig seguir, malgrat tots els dubtes,
camí de l’atzar trencadís.


02. Fem nostres els camins

Ens movem per camins
que encara no són nostres.
Per posseir-los, cal petjar-los
amb empremtes pròpies,
desar-los sense mirar enrere
ja que els trams viscuts
prompte esdevindran metàfora.

Els ulls van marcant el sender
tot vestint-lo d’expectació,
de temptejos i aventura;
els peus el segueixen fidels,
esperonats per la curiositat,
i el fan seu en transitar-lo.

Obrir camins sense cloure’ls
és la llei i el fat del caminant,
seguir-los malgrat els dubtes,
viure’ls a desgrat dels titubejos.
No se sap mai si l’atzar ens durà
a les portes d’algun paradís.

---