Detall intervenció

REPTE POÈTIC VISUAl 289 - El meu balcó

Intervenció de: Carme Alcoverro | 24-11-2021




Bon dia, relataires!

El meu primer repte! Moltes gràcies a tothom i felicitats per les vostres intervencions al passat repte, Llums de tardor.

Ara em toca a mi proposar-vos un repte visual (espero fer-ho bé). I us proposo que el feu sobre aquesta imatge.

Els balcons em semblen un element inspirador per tot el que mostren o amaguen… Com deu ser la vida que s’hi amaga darrere? Espero que també us inspirin!

Espero les vostres propostes poètiques fins al dia 3, divendres, a la mitjanit.


Respostes

  • Balcons
    Soleia | 24/11/2021 a les 21:51
    Avui, són tancats,
    elles no hi són.
    De vegades,
    les veig,
    mig adormides,
    arraulides al sofà.
    Una és jove,
    l'altre una iaia.
    Desprenen,
    la joia del que vindrà...
    la serenor d'una vida viscuda.
    De vegades les veig,
    i quan les miro m'hi veig.

  • Compartiments
    Endevina'm | 24/11/2021 a les 23:05

    Tinc tres torratxes a la vella barana,
    sense flors ni terra fresca
    i mil poncelles que et cerquen a tu.

    De cara enfora fa bonic
    la companyia escàpola de colors i olors.

    Tinc un jardí de perfums encesos
    i amb qui m’estima els vull compartir.

    No està buida la teva terrassa,
    sols quan no hi ets tu.

    Fora-d’hores fem trobades,
    fins que el llostre va a dormir.

    Al capvespre quan gaudim del crepuscle,
    mil i un misteris ens desvelem

    Després tanquem les finestres
    tornem a casa, no gaire lluny endins…

    Allí ens retrobem de nit,
    allí, on les flors ens inunden d’aromes,
    és on compartim el llit.
  • Des del meu balcó
    Prou bé | 25/11/2021 a les 09:55


    El meu balcó és ple de flors
    que pengen barana avall.
    Regal de colors i olors
    que, a ma vida donen joia.
    Doncs és al balcó, que visc
    on deixo passar les hores
    gaudint l'escalfor del sol
    damunt del meu cos neulit.
    Veig la gent amunt i avall:
    canalla amb motxilla de camí a l'escola,
    uns amb la bossa, anant a comprar,
    aquells que corren, no volen fer tard,
    joves rient i fent carantoines,
    vellets i velletes asseguts al banc...
    I és tota la vida que veig transitar
    la sava que em dona empenta
    per inventar mil històries
    i confegir alguns relats.
    Quina joia el meu balcó
    ple de flors que fan olor.
    Atalaia de la vida.
    Un bon lloc pel meu sojorn.










  • Ella i jo (fora de concurs)
    Carme Alcoverro | 25/11/2021 a les 17:03
    Sempre tenia les portes
    del balcó
    obertes de bat a bat.

    El ventijol gronxava les cortines
    i despentinava els geranis.

    Era un bon lloc per fer niu.

    Mai no hi faltava aigua fresca,
    ni sopluig per dies humits.

    Una cançó ressonava
    amb notes de vinil
    i l’aire, perfumat de sabors,
    arribava al llindar.

    Era llarga,
    la nostra història,
    i plena de capvespres on jo,
    cansat del vol,
    reposava.

    Cada cop més vells tots dos.

    Un dia el balcó se’m va oferir
    mut, cec i fred.
    Vaig vetllar nit i dia
    pel nostre retrobament.

    Però mai no va tornar.

    Havia marxat abans que jo…
  • Al balcó
    Carles Linares | 26/11/2021 a les 14:26
    Terrissa de geranis al sol
    Res de millor
    Terra humida en un bol
    I sostre de flor
    Paraules d’un pugó
    que viu al balcó

  • Balcomirades
    kefas | 26/11/2021 a les 20:03
    Balcomirades

    Miro aquests
    grans ulls que em miren
    mentre escorten el teu nas
    perfumat amb l'alegria
    de mil pètals estirats
    sobre una boca tancada
    perquè els ulls saben parlar
    Mentre em mires jo t'admiro
    la serena majestat
    amb que, plàcid, presideixes
    el trescar del teu veïnat.
    Sé que amagues rere els vidres
    dels teus ulls sempre entelats
    les mirades d'altres vides
    que es consolen observant
    les onades del mar fèrvid
    on no poden navegar.
    Balcó, explica'm el que passa
    en aquest món tant esverat
    tu que rere la barana
    tens el temps encativat.
  • Veïns
    rautortor | 28/11/2021 a les 15:51

    Ella vivia al costat.
    Va venir d’on les flors
    son filles predilectes del sol.
    Aviat el seu balcó es vestí de jardí,
    radiant, bigarrat, cridaner.

    Jo vivia al pis veí,
    a la casa dels meus pares.
    Desapareguda que fou la mare,
    el meu balcó s’anà emmusteint,
    assedegat, ensopit, penós.

    A poc a poc, els balcons
    compartiren confidències,
    primaveres i estius luxuriants,
    i una intensa i puixant abraçada,
    l’enveja del carrer.

    Passats els anys,
    tot i els flagells de la vida
    i l’absència dels sol·lícits veïns,
    segueix, pletòrica, sa abraçada,
    confiats de l’aigua del cel.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.