REPTE POÈTIC VISUAL 286. Jo i el desert [Recompte i cloenda]

Bé, és arribat el moment de publicar els resultats del repte i d’acompanyar cada poema amb els comentaris del coordinador.
Fidels a l’esperit poètic que ens agermana en aquest repte, entre totes i tots, heu descrit amb tendresa, bonhomia i solidaritat la soledat del caminant-fugitiu davant la incertesa d’enfrontar-se a un desert sense camins, sense horitzó i, tal volta, sense futur.

A propòsit de la votació, vull comentar-vos que el company de relats Marceli ens ha visitat al repte i ha emès els seus vots. Per la meua part, probablement he adoptat una posició massa estricta al comentar-li que la votació estava oberta només als participants, com sol ser costum en els reptes. Tot i així, he inclòs els seus vots al recompte.

Dit això, aquest ha estat el resultat final de la votació.


01. Fronteres > d’Endevina’m - un vot (2)

Una bona recreació del desert -un immens i atordidor mar d’arena- com a devorador de límits i fronteres.


02. Sentir-se desert > de Marnusa - 3 vots (3,1,1)

En un àrid mar de sorra, s’albira l’inici d’un nou horitzó que evoca camins enyorats, memòries d’arena -gran metàfora-, petjades esborrades per la tempesta.


03. Nòmada > de Carme Alcoverro - 3 vots (2,1,3)

Nòmada, filla d’un oasi: aigua i sorra en simbiosi perfecta. Sempre endavant per no perdre mai el nord.


04. Margaridoia de Brins - 3 vots (2,1,3)

Visió cromàtica, sonora i vernal del desert, amb el protagonisme d’una margarida que es convertirà en missatgera de la primavera.


05. Sense títol d’Atlantis - 5 vots (1,2,2,3,2)

Un idíl·lic camí de granets de sorra confegint un veritable mantell d’or per on caminar.


06. Somni de Prou bé - 3 vots (1,3,3)

Poema en quartets per construir una història d’amor i desil·lusió, amb el firmament com a testimoni d’un desig convertit en silenci.


07. Il·lusió òptica de PERLA DE VELLUT - un vot (2)

Pas a pas, portes un regal de perles verdes a l’estimada que, malgrat el seu esvaniment, el poeta sap segur que l’ha vista.


08. Encaminar-se > d’aleshores - 2 vots (2,3)

La soledat del caminant que, amb el vent a favor, intenta descobrir la incertesa del seu destí, sigui quin sigui.


09. La llar dels fur (Darfur) d’Homo insciens - 4 vots (2,2,3,2)

Has triat fer-te ressò de la tragèdia injusta dels fur, massacrats pel color de la seua la pell i de la seua fe. I destaques la barbàrie dels botxins, la impotència de les víctimes i el silenci còmplice del món.


10. Sense esma de Ness - 8 vots (3,3,1,1,1,1,2,1)

Caminar és el destí, fugir, amb l’esperança tèrbola i feixuga d’un futur sense ornaments -epítet precís i aclaridor-. Clous el poema amb tres versos definitius. L’enhorabona!


Bé, Ness, no només et felicito pel teu poema, sinó també perquè aquest ha estat escollit com el millor de tots. Això vol dir que queda a les teus mans la convocatòria del RPV 287.

Recordem-lo, doncs.

Sense esma de Ness

Camino perdut i sense esma
amb la calitja del desert
com a únic horitzó.
L’aire tèrbol, terrós,
feixuc i trist,
i un únic futur
sense ornaments,
cru i despullat,
amb només la motxilla
d’agres records
que valdria més perdre.