REPTE POÈTIC VISUAL 283. Reflexions sota la pluja… [RECOMPTE DE VOTS I CLOENDA]

Reflexions tendres, nostàlgiques, positives, pessimistes, realistes, contemplatives, internes... Reflexions de tota mena sota el paraigua de la vida.

Més enllà de cada estil (deixarem l’anàlisi tècnica pels experts) limitaré els meus comentaris a descriure breument el que m’han transmès. Com diuen, de cada escrit hi ha tantes interpretacions com lectors.

Aquí teniu els vots finals i el comentari:

1. (Sense títol) .- de Soleia 1 vot (2)

Contemplatiu. “... Des de la finestra estant, m'ho miro, tolls d'aigua, petits basalts...”. La pluja ens atura i convida a contemplar. Res més simple, però més proper alhora, com aquest poema.

2. Quan la pluja no cessa.- de Perla de Vellut 0 vots

Instint. “... Quan la pluja no cessa, l'orangutan vol cobrir-se, de tan clima tan humit...”. Ras i curt. L’instint protector comú de tots. El “per si de cas” com aixopluc de tot ésser.

3. L'avantpassat .- de Prou bé 2 vots (1-2)

Supervivència. “... És la mateixa natura, que li ha donat aixopluc, qui l'empara generosa...” Realment som natura i aquesta ens ensenya a tots. Però com la tractem? “...Terra i natura arruïnem!...” Bany de realitat en la reflexió final.

4. Olor a pluja.- d’ Homo insciens 4 vots (1-1-1-1)

Positivitat. “... No maleeixis l’infinit, millor gaudeix de la mirada, del sòl entollat i embrunit, i de l’aroma embriagador que neix de la terra mullada; veuràs que és transportador...” No hi ha mal que per bé no vingui. Les dites són sàvies i aquest poema ho reflecteix. No perdem el temps queixant-nos del que no ens va bé. Gaudim del que tenim a cada moment. Un poema molt ben rimat que realment transporta els sentits.

5. La pluja de cada dia.- de rautortor 0 vots

Consciència. “... que sóc injust i ploramiques, si paro esment que és ella la que ha fet créixer la fulla, que ara m’aixopluga...” Ens queixem per inèrcia però quan parem és quan prenem consciència del nostre entorn que no sempre és negatiu.

6. Quina sort.- d’Atlantis 3 vots (1-2-2)

Tendresa. “... Cada gota es un confit, les manyagues caperulla, si la mare d’onsevulla ve i li acarona amb el pit...” Poema eixerit i tendra. Una mirada alegre de qui se sent protegit. Rimes enjogassades que transmeten la reflexió d’un menut afortunat.

7. Gotes, i gotes cauen.- de Soleia 0 vots

Melangia. “... Aigua que dona vida, però també la pot llevar...” Ben cert que la natura tant ens pot donar com pot llevar. Una reflexió sobre les dues cares de la vida.

8. Recer íntim.- de Brins 2 vots (1-1)

Nostàlgia. “... quan se m’apagui la veu, el meu cor et seguirà parlant perquè l’amor mai no emmudeix ...” Sentiments viscuts i records que segueixen vius a cada racó i afloren...

9. XOP.- de Kefas 4 vots (2-2-2-2)

Persistent. “... M'han donat una fulla perquè em tapi, és inútil, la pluja és per dins...” Reflexió interna. Una altra mirada metafòrica de la pluja. Més enllà del món que observem també hi ha el món intern. D’aquest no ens en podem desprendre i sol ser molt més complicat.

Guanyador:

Com podeu comprovar el guanyador ha estat Olor a pluja d’ Homo insciens tot i l’empat a vots amb XOP de Kefas , però amb vots de més valor.

Felicitats per la participació i en especial a Homo insciens qui ens hauria de fer una nova proposta, la del RVP 284.

Recordem el poema guanyador:
(enllaç de la imatge: https://images.clarin.com/2015/12/30/B1ja2DgVe_340x340.jpg)

Olor a pluja d’ Homo insciens

Si casa teva és la natura,
et pots trobar dormint al ras
quan cau la pluja sense atura.

Resguarda’t davall d’una fulla
i contempla des del nou jaç
la tempesta que el cel conjura.

No maleeixis l’infinit
millor gaudeix de la mirada
del sòl entollat i embrunit,

i de l’aroma embriagador
que neix de la terra mullada;
veuràs que és transportador.