Repte Clàssic - Fantasia , comentaris i veredicte

Hola relataires!

Primer de tot, vull dir-vos que estic molt content d'haver pogut recordar vells temps organitzant un repte. Afegiré també que el tema del repte, Fantasia, era molt obert. Em sap greu que en mencionar escriptors clàssics per estimular al personal, algun relataire s'hagi sentit espantat ( de tota manera, qui no hagi llegit encara a la Ursula K. Le Guin, ja pot còrrer a la llibreria, hi ha una edició exquisita dels seus "Mags de Terramar" en català editada per Raig Verd ).
De fet, per escriure fantasia no fan falta mags, ni dracs, ni elfs, ni bruixes ni orcs (encara que són benvinguts).
Per escriure fantasia només fa falta una cosa:
Fantasia.

I dit això passo a comentar els relats.


Metarelat fantàstic .- Joan Colom .

No és un relat pròpiament fantàstic, és un petit i divertit assaig de com s'ho ha de fer l'autor per escriure un relat fantàstic. M'ha fet gràcia, el to de relat és divertit, però Joan, vols dir que a casa mai et van parlar de l'home del sac, ni del cagatió, ningú et deixava regals sota el coixí quan et queien les dents? La segona part del relat parla d'un clàssic Planilandia, si no l'heu llegit, us el recomano. Gràcies per participar.

Àngel de la foscor - Terriche

Mala cosa enamorar-se d'una vampiressa, realment. Un relat de temàtica ben clàssica, una història tràgica i fosca narrada en primera persona. L'aire del relat està ben resolt i resulta molt adient per la mena d'història que expliques. Crec que en la primera frase hi ha alguna dissonància de temps verbals ( jo hagués posat: "ensumaves", en lloc de: "ensumes" ). Un bon relat, gràcies per participar Terriche.

Passejant la nit – Prou Bé

Un relat oníric ben narrat, també en primera persona, amb algunes imatges molt ben dibuixades i intenses. Es llegeix fàcilment i es fa interessant. Molt bé! Com a crítica, poca cosa; hi ha alguns punts suspensius que jo no posaria i la paraula destral no acaba d'encaixar pel meu gust. Gràcies per participar Prou Bé!

De com em vaig impregnar d’olor de podrit – JaumeBalcells

Ostres! Un relat inclassificable i original. I divertit, molt divertit. Destaco les descripcions del principi, especialment encertada la de la magrana, felicitats! El relat flueix des de la seriositat inicial fins a la paròdia cap al final. Tot plegat m'ha semblat molt ben escrit, m'ho he passat molt bé llegint-lo. Gràcies per participar Jaume.

Nits reials – allan lee

Ja trobava a faltar una bruixa! El relat té l'encant d'una rondalla tradicional, amb la mica de pebre del malpensar ... Què li fa el rei a la reina a les nits? El final és divertit i escatològic. Un bon relat, amanit amb aquella cosa especial (alguns en diuen estil) dels relats de l'allan lee (una veterana de la web que em va ensenyar a fer haikus) Gràcies per participar allan.

Vigor i tall – Kefas

Relat de caràcter mitològic, o això m´ha semblat a mi. És gairebé la creació de dos mons en mans de la destral i el fonoll. Els noms dels personatges són molt divertits i trenquen i li donen un aire paròdic a tot el relat. M'ha semblat ben pensat i entretingut de llegir. M'ha sorprès, positivament, el final, jo em temia alguna mena de conclusió gore a cops de destral. Gràcies per participar Kefas.



Nois i noies, m'ho heu posat molt complicat. Tots els relats m'agraden i n'hi ha com a mínim tres que podrien ser guanyadors. He d'escollir des de la subjectivitat , i ho faig.

El relat guanyador és:

Nits Reials .

Esperem la teva proposta allan !