Repte Clàssic: El Cementiri. COMENTARIS

Prèvia: Disculpeu-me la qualitat dels comentaris. Crec que no tinc prou preparació per fer una bona crítica literària dels textos. Faré el que podré. Tot el que digui, però, són observacions que em faig a mi mateixa quan escric i aquelles coses que he après llegint i escrivint. Sobretot llegint d’autors coneguts i de tots vosaltres.
Gràcies a tots per participar. Veig que el tema del cementiri ha donat de si i han sorgit relats de diferents tipus: descriptius, filosòfics, eròtics, fantàstics, crítics... Encara que en algun d’ells m’he hagut de trencar les banyes per entendre’l.

L'home que passejava cementiris. Prou bé

O has viatjat molt, Prou bé, o bé has llegit molt i estàs ben informada dels cementiris d’arreu del món. O les dues coses. Un relat descriptiu en boca d’un home vell que espera la mort. El narrador explica els pensaments que volen en el cap del malalt. Potser podria sorprendre que li agradin els cementiris, ja que a altra gent més aviat els hi fan repulsió.
· Hauria estat bé que hi haguessis afegit alguna explicació als cementiris que nombres... per exemple; el gran cementiri com una gran ciutat a la muntanya de Montjuïc... Ja sé que hi ha un límit de paraules que et constreny el que vols dir, però potser hauries pogut reduir la introducció del començament. Només és una opinió.
He escrit expressament volen sense cometes perquè crec que no calen i tu a vegades tens costum de fer-ho. Estan ben col·locades les paraules obligatòries. Un bon relat, més periodístic que literari.

· Montjuïc: un cementiri amb vistes. Joan Colom


Joan, ens presentes una sèrie d’emocions que no són esotèriques sinó que parteixen de la realitat. No parles de fantasmes ni d’ànimes que surten a la nit, ni d’aquells temors que podien ser propis d’un cementiri, que sempre et poden omplir d’interrogants quan hi ha coses que no coneixem. El teu text té el mèrit de parlar-nos de temors reals. Ara bé, més que un relat el llegeixo com un comentari de dues anècdotes. Potser només amb una, més desenvolupada, hauria quedat més rodó, encara que fos més curt. I a parer meu, tampoc ens calia la llarga introducció. Ni tampoc anomenar que vols escriure uns fets ombrívols, sinó en l’explicació fer-nos sentir aquestes sensacions tèrboles. Per exemple quan expliques la por de les gavines que descrivissis el vol a tocar del cap, els becs amenaçadors, el parrup de les seves veus... alguna cosa així, com ara en la pel·lícula Els ocells d ‘Alfred Hitchcock.

De totes maneres haig de dir-te que llegint el teu text m`has provocat la inquietud i la repugnància, ja que m’has fet volar la imaginació sobre aquests fets, Així que ho has aconseguit!!!! Ben escrit.
Dono per bona la paraula endormiscant-se.

Aleshores, has escrit un text ben enrevessat, que he hagut de llegir diverses vegades, per intentar desentranyar el què volies dir. Crec que l’has escrit a corre cuita, perquè se t’han escapat algunes faltes d’accents i de concordança, sense més importància i que es poden arreglar simplement amb un repàs i una passada pel corrector.

Un text que veig filosòfic o com un monòleg d’algú que es fa preguntes sobre la mort i de després.de la mort.

El primer paràgraf fa pensar que hi ha un narrador en primera persona que reflexiona i recorda una trobada amb algú (amics, familiars) i els descriu i se’n penedeix de no haver estat més lúcid.

El vencedor en records, mentre fa un llarg adeu, pot tenir una mort lenta i infame si no remunta el vol purgat i net de culpa.aquest paràgraf no l’entenc.

En el tercer paràgraf sembla un diàleg, en el trànsit dels que acaben de morir i els que ja fa temps que són morts (???)

El quart paràgraf és el més clar per a mi, quan diu que els que se’n van mai se’n van del tot, perquè són en els records, quan parlem amb ells i veiem senyals de sentir-los o tenir-los a prop en el sofà davant per davant, potser rememorant la primera escena del relat.
Però l’última frase també em resulta críptica El cementar és això de no ser allà on solíeu, l'irremeiable que ens hem d'empassar, havent corregit abans les nostres faltes

T’agraeixo que hagis participat. Com a tothom i especialment a tu, ja que m’agrada molt com escrius. (quan ho entenc, es clar!)


La punyetera acceleració de Coriolis. Kefas

Kefas, Un relat una mica escabrós i amb un toc eròtic. L’erotisme fins i tot en el cementiri. M’has fet buscar el significat de Coriolis. El seu efecte no sé si té a veure amb la reencarnació o això és una cosa inventada. Reencarnar-te amb un cuc potser no és el que aspiraves quan eres viu, però si et serveix per arribar a gaudir d’un cos que desitjaves potser ha valgut la pena. La imatge que produeix el teu text fa una mica d’angúnia, però està ben explicada.
La primera frase del text la trobo molt bona. I també m’agrada la descripció del sexe com una comunió de rialles.
Encara sort que no t’has embolicat escrivint críptic com algunes
altres vegades fas. Podia dir que he gaudit de la lectura. (no sé ben bé si és la paraula exacta és gaudir, eh?)
Les paraules obligatòries estan ben col·locades.
Gràcies per passar per la convocatòria.

Cinc minuts. TerricheT

TerricheT. Sempre em meravelleu els que sou capaços de fer de qualsevol tema un relat de ciència –ficció. Converteixes l’Univers en un cementiri gegant, deixant volant al protagonista que té uns cinc minuts per reflexionar sobre la seva vida. Un protagonista que descrius com aventurer i ambiciós.
Inquieta pensar que estaràs volant per tota l’eternitat. Un relat original i ben escrit.

Una frase concloent tanca el text. Bon relat.

Dol. Jaume Balcells

Jaume, La vídua que ens presentes es vesteix de dol per fer una visita al seu marit difunt, tal com marca la tradició en el dia de Tots Sants. Molt bona la descripció de com es vesteix, detallada i exacta, i també tot el desenvolupament del relat. El llegeixes com si fossis un d’aquells ulls tafaners que la miren. Quan creus que davant del nínxol farà alguna oració o bé recordarà els bons moments, ens expliques amb poques frases el resum del seu matrimoni turbulent i l’alliberament que li arriba amb la seva mort. Un bon tancament, que d’alguna manera intueixes, i que a partir d’una descripció es converteix en un relat ben tramat.
M’ha agradat molt.


A tots: M’heu fet suar una mica per fer els comentaris, però m’ho he passat bé intentar desentranyar l’essència de cada un dels relats. Us agraeixo un altre vegada la vostra participació i dono per guanyador a Jaume Balcells.