REPTE CLÀSSIC DCCIX - (709) - CONTE- Valoracions

Fa gairebé un any, en un racó del núvol hi vaig trobar un tresor. Cada cop que l'obro, hi descobreixo novetats sorprenents i el que més m'agrada d'ell, és que no és excloent, i que tothom que ho desitja en pot fruir. El seu nom és Relats en Català i tots els que m'esteu llegint sabeu de què es tracta, perquè d'alguna manera o altra en formeu part.

És un espai ple de propostes suggeridores i quan es va proposar el repte clàssic, vaig pensar que no prosperaria, pel compromís que suposa escriure relats amb una freqüència tan alta. Però es veu que la meva intuïció no va funcionar, perquè sempre té una bona participació i en surten uns bons relats.

Aquesta edició, que ha consistit a reinventar un conte clàssic, hi han participat molts relataires, i us he de dir que m'ho he passat molt bé llegint els vostres contes.

A continuació us faig cinc cèntims del que m'ha cridat més l'atenció de cadascun d'ells, per procedir a anunciar-vos el que més m'ha agradat, el qual serà l'encarregat de tirar endavant el proper repte clàssic.

En Patufet a l'armari de touchyourbottom, un relat simpàtic, amb un bon toc d'humor, que deixa en evidència la innocència dels infants.

Escudella barrejada d'Atlantis, en encadenament ben pensat i elaborat, amb un bonic final.

El llop Perico de Prou bé, ens recorda que les aparences enganyen i que com més grans ens fem, més malfiats ens tornem.

El flautista d'Hamelí perseverant de Perla de Vellut m'agrada, sobretot com has customitzat aquest clàssic i l'enginy amb què has fet el gir final de la història.

Els contes perduts de TerricheT son una mirada enrere amb nostàlgia, d'allò que hem estat, que hem desitjat i hem viscut. Però recorda; que el final del nostre conte encara no està escrit, i que molt possiblement encara ens esperen boniques sorpreses.

Canviar el conte d'Homo insciens, és una revolució necessària. Potser ens sap greu abandonar part dels clàssics, per això de mantenir la tradició i el patrimoni, però molts dels missatges que ens envien són tan caducs, que ve de gust una mica d'aire fresc i que els infants d'avui puguin tenir uns referents que deixin enrere els papers que la societat atorgava a les dones i als homes d’abans.

Sandàlies velles d'aleshores. M'ha fet il·lusió llegir el mot "Torretes", és un nom que he deixat d'usar perquè on visc actualment no l'entenen. Ells en dieuen "testos". Fet aquest apunt, m'ha encantat el diàleg intergeneracional entre avi i els seus nets, i la comparativa de la vellesa i la mort amb la cosa quotidiana del nostre voltant.

"Ningú", nosaltres i les nostres nines d'aleshores. El "Ningú", allò que sabem que dicta les nostres vides ha estat una bona elecció com a protagonista. És difícil d'identificar, però sabem que està omnipresent. El que elles saben, és que si volem també podem ser part d'aquest ningú. Les nostres accions tenen conseqüències que molts cops ni sabem, un exemple clar és la força que tenim com a consumidors.

El raspall daurat de Sol_ixent. Una temptadora versió de la rateta que escombrava l'escaleta. Senzillament, genial!

Dona havia de ser de marialluïsa. Un personatge amb enginy, que va tenir una bona pensada per dissimular, allò que entenem com a tabú.

Inspiració de Kefas. Llegit m'ha agradat, i un cop rellegit m'ha encantat. Molt original i curosament treballat.

I han participat fora de concurs, La soldadeta de plom de Tanganika i La iaia vermella i el llop de Mena Guiga

La decisió d'escollir qui farà el relleu, ha estat difícil, però finalment m'he decantat per l'originalitat de conte Inspiració de Kefas.

I per finalitzar, vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s'ha acabat!

Iona