Repte 693: El Teatre.....

El teatre és vell, porta anys tancats i la humitat fereix la sentor de tot l’àmbit. El teló estripat penja amb tristesa i memòria agònica. L’escena deixa veure paranys, crits, pors.

El director observa tot el somort paisatge des de la platea, amb silenci, amb espera.

L’autor, en Deomises, entra a escena. I tot d’una els colors revifen, corprenen, el teló s’enlaira i ara és amatent a descobrir el drama. En Deomises ens presenta la seva obra. El director entra als seus mots i el seus somnis. Les imatges, l’actriu, comencen a encisar-lo.

Tanmateix el director no diu res, en Deomises hi ha deixat la seva petjada. El director espera altres textos, noves paraules, altres escenes.

El teatre ara està il•lusionat, com innocent, bategant desitjos.

Tenim un relat ja al repte clàssic!!!! Teniu temps i mots, n’espero més.

Abraçada.