RE: x Joan Colom

Tranquil, Galzeran, que jo mai no em prenc malament els retrets expressats educadament i amb esperit constructiu, com és el cas. El que passa és que no sé ben bé a quins comentaris et refereixes.

Si és al de 1/11/2022, que acompanya els dos nanos presentats a concurs (Tinc 18 nanoreptes més perquè de vegades em dóna per escriure’n un fotimer i després triar els que em semblen millors. Com que no estaria bé incloure’ls aquí encara que hi posés "fora de concurs", els divuit i aquests dos els he agrupat en un relat que vaig enviar fa cinc dies i que aviat trobareu publicat a la meva pàgina, espero), crec que, com diu el propi comentari, és preferible això que incloure-hi els divuit nanos fora de concurs.

Si és al de 31/10/2022 (Ostres, 400 mots, res de paraules obligades ni prohibides i gairebé dues setmanes... De vegades els condicionaments esperonen l'enginy i la llibertat absoluta fa que un es quedi esmaperdut davant del full en blanc, però farem el que podrem, Prou bé), penjat un quart d’hora després que Prou bé anunciés el tema i condicionaments del Repte Clàssic DCCXXXII, era més que res un comentari d’agraïment encobert, per la diligència amb què ho havia fet. En ser curt i no inserir-se separant relats, que és el que pot dificultar la lectura dels presentats, no em va semblar que infringís cap recomanació.

Si és als de 27/10/2022, el primer un dubte (Abans de presentar a concurs un nanorelat, ¿és legítim publicar-ne diverses opcions en un Relat, perquè els lectors donin la seva opinió?) i el segon una resposta a Prou bé (T'ho explico: Com en el cas de l'Ofici d'escriure, tinc 20 nanos preparats sobre Tots Sants. Si em preguntes per què, et diria que així em distrec i que és una mena de repte contra mi mateix. Pensava fer el que vaig fer llavors: triar els dos que em semblessin menys dolents. El que passa és que, a partir de les votacions, he arribat a la conclusió que el meu criteri no acaba de coincidir amb el de la majoria de participants. Així que, si l'organitzadora —allan, en aquest cas— no hi troba impediment, publicaria un relat amb els 20 nanos, acabat amb una invitació als lectors a dir-me quin troben més encertat. Això seria com unes primàries: els dos més votats els presentaria a concurs. Una altra cosa és l'aspecte pràctic, perquè entre que presento aquest relat, me'l publiquen i contesta algú —si és que contesta—potser tot plegat no serveix de res), sí que et dono la raó, perquè en conjunt són llargs i s’han inserit separant dos relats.

El que passa és que aquests últims ja van ser objecte d’un advertiment, per part de l’organizadora del NanoRepte 1033, Homo insciens, el mateix dia 27. Advertiment al qual vaig contestar: Tens raó, Homo insciens: per la mandra d’encetar un fil nou he expressat un dubte en el lloc que no tocava i, és clar, de seguida ha entrat una interlocutora i s’ha iniciat un diàleg. Prometo que no tornarà a passar.

Mira, em sap greu, però no m'he llegit la teva resposta, em sembla una mica llarga ;-)

No facis comentaris dins de cap entrada de cap repte. Les entrades dels reptes són: per les participacions. Per aclarir dubtes: no.
Si tens un dubte, fes una entrada nova.

Així de fàcil i clar. En poques paraules.

Clar i català! Com diu la nostra dita.

Abans t'havia dit que mai no em prenia malament els retrets expressats educadament. Pero ara haig d'afegir que em sento molest perquè no trobo educat dir que no has llegit la meva resposta perquè et sembla una mica llarga, per molt que ho acabis amb una emoticona somrient. Suposo que el teu temps és preciós, però el meu també. Dir "clar i català" queda molt bonic però és fugir d'estudi.