Detall intervenció

RE: Volia dir-vos

Intervenció de: Rosa Gubau | 15-10-2024

Ès un del relataires que he tingut el plaer de llegir i gaudir del que ha escrit. Ara toca acceptar la dura realitat, i que amb el vostre acompanyament, el seu somriure continuï present.


Respostes

  • RE: Volia dir-vos
    Prou bé | 14/10/2024 a les 10:13
    Sap greu

    No sóc de les més antigues aquí, per sovint em vaig comunicar amb el teu avi (?)
    Ens fem grans i ens passen coses. I algunes no són bones.
    Per vosaltres que l'estimeu i, ara, en teniu cura és una etapa dura. Ho sé per experiència viscuda amb la mare.
    No m'agrada aconsellar, però sí compartir . Grabeu al cap i al cor tots els bons moments. Seran tresors per sempre.
    Una abraçada. Amb total cordialitat.
  • RE: Volia dir-vos
    rautortor | 14/10/2024 a les 12:27

    Entre records i oblits

    Et vaig mirar i, en el meu recòndit món
    on tot es barreja, et vaig reconèixer.

    Ara intento garbellar veus i fesomies
    dins el laberint tremolós de la meua ment
    però em perdo entre els inestables esglaons
    que la vida m’ha deixat encara incòlumes.

    Quan pujo les escales no sé qui ets.
    I, en davallar-les, et trobo a faltar.
  • RE: Volia dir-vos
    Atlantis | 14/10/2024 a les 13:02
    Virtualment la gent també se’n va
    també emmalalteix i oblida
    i queden gravades les paraules
    que varen ser escrites

    com aquestes:
    No serà res,
    ni cal que ho fos.
    Marxo i
    en l'absència,
    viuré el dubte.
    De Fidel.


  • Pròfugues
    kefas | 14/10/2024 a les 17:47

    Molts som quins venim aquí fugint de la realitat i per tots, més tard o més d'hora, d'una manera o altra, serà la realitat la que fugi de nosaltres.
  • RE: Volia dir-vos
    Rosa Gubau | 15/10/2024 a les 11:24
    Ès un del relataires que he tingut el plaer de llegir i gaudir del que ha escrit. Ara toca acceptar la dura realitat, i que amb el vostre acompanyament, el seu somriure continuï present.
  • na
    crow6 | 19/10/2024 a les 17:01
    pos na, a viure i a beure, que ya nons queda mol. Am fas veni recors, naia. yo tania una àvia fa mols añs, yo era un cacauet, ya m'entens, li prenia cosetes i me les venia. Com que tenia el cap a altres llocs, sa creia que ancara vivia a pages, i ens feia anar com ovelles, a cops de cap i cridacions, no era mala, quan no vevia es tornava mansa com un conill, enllavores esplicava la seva vida al camp, na, el pare no obria boca, la mare era una malavestia, la feia anar al bestiar tot lestiu sola pels barals, na vagada un pastor malanima li va fer un susto, sort del coqui, el coqui era el seu gos, naissecava pam del terra, descuat, pero valent que li va deijar les dents marcades al cul del pastorot, lavia plorava pel coqui mes del que va plorar per sons pares mare en sa vida, yo una vegada que li baig gafar unes racades de plata bona, i ella posava casa potes amunt per troballes, li vaig acompra unes flos a la rambla, eren flos petites, li van agrada tan que quan se van pansi las va posa capavall a seca, i daspres las tenia en un jerro maco a proper del llit pobra avia Pasquineta. Cuan se va mori jo era a la trena, res, per un anredu del Matos, pero ma vaig posa a pliora tan que a lendema ma van daija sorti a veurala, lavien ficat al pis cuatre alla dalt de tot i tot de morts per sota que no els conaijia da res, to juro qa vai plora alla tot sol i no se si plorava mes per lavia o pal coqui, que ma samblava que ara sa davien aver trobat alla al cel. Pos res naia cuida al iaio i lo que ta dic, sit demana mam donali que es lo unic ques disfruta.
  • RE: Volia dir-vos
    Xolnir de Groc | 22/10/2024 a les 11:55
    Una abraçada al Fidel, transparent, Francesc Vila, o com es faci dir ara.

    No t'he vist mai, fidel, però segur que sempre has tingut raó, en tot!

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.