RE: RPV 299. ESCRIURE. Convocatòria

E(T)S CRIT

Ets crit, escriptura,
res en mi t'atura.

M'ets crit.

Empenys,
urgeixes,
sorgeixes,
emergeixes.
Demanes,
manes,
menes,
domines.

Em giragonseges,
em zigzagueges.

Ets crit,
m'ets crit,
escriptura.



Mena

* he buscat en els meus arxius algun poema que parli d'escriure, en el meu cas poesia.

Com el desig.: el vers ( fora de concurs)

Duc un desert de maragdes vermelles
on neixen els gemecs, quan arriben (si arriben)
els petons i el consol que em don la teva boca.

És des d’allà que parlo.

Com el desig: el vers.

He de tornar
cada cop que poema m’ho demani.
 

Estel de lletres

Allà on no arriba la veu
arribaran les paraules
sobre un estel de lletres
traçat en una pàgina.
Perquè escriure és la intenció
d'una mà lliure que parla
cercadora d'horitzons
Que siguin ponts i donin ales.

Escrius

Entre rius de lletres
Satures dreceres de mots
Camins ignots que et menen per
Rius de cabal prenyat,
Inesgotable font de miralls i
Universos que despulles
Sense cap motiu. Aparent.

Ei, m'agrada això d'acrostitzar !
Doncs, som-hi!

En el principi fou el verb


Entre els plecs de mon magí
Sento néixer una paraula
Cada lletra té un destí
Res li sobra ni li falta
I es que fent el que tu dius,
Un esforç per no ser manta
Surt dels meus dits, és ESCRIUS