Detall intervenció

RE: RPV 278. SILENCI. CONVOCATÒRIA

Intervenció de: aleshores | 02-06-2021

On és el silenci

El silenci es al cap i no a la boca:
Tot el cos ens explica i comunica.
I no hi corda que ens lligui el pensament.

Com un doll d’aigua sorgeix la veritat,
la nostra sed de raó, que res no atura.
Qui no vol parlar si s’escampa el dolor?
Si l’alegria explota?

Lluny del moment perpetu,
on les veus assenyades,
silecioses, són ressó de botxí.


Respostes

  • RE: RPV 278. Cosits els llavis
    rnbonet | 01/06/2021 a les 16:25
    Cosits els llavis
    fins a la mort.
    Femella o mascle,
    tant se m'infot.
    Callats, callats!
    Ordre imperial!
    Volen callar-nos
    pertot arreu;
    des de naixença
    sense clemència.
    Amb llavis muts
    fent un esforç
    cride ben fort:
    callar, nosaltres?
    Ni ací ni enlloc;
    aneu, manats,
    i tous i mustis,
    a fer la mà!

    (En certa manera, vaig ser uns dels iniciadors d'aquest repte. Penjava imatges al fòrum i la gent relataire responia amb un poemeta. Després els incorporava tots, amb el dibuixpertinent, a una web que intitul·lava "DIBUIXETS I VERSETS". No sé si encara s'hi pot veure.)
    • RE: RE: RPV 278. Cosits els llavis
      Anaïs | 01/06/2021 a les 18:49
      Sí, company, es pot veure!!! Cliqueu aquí per veure el blog de dibuixets i versets!
  • RE: RPV 278. SILENCI. CONVOCATÒRIA
    Anaïs | 01/06/2021 a les 16:47
    ATENCIÓ! Canvi de termini per presentar els poemes: Teniu temps fins el diumenge dia 13 al matí.
  • RE: RPV 278. SILENCI. CONVOCATÒRIA
    kefas | 01/06/2021 a les 18:29
    Què vol dir RPV?
  • No és silenci
    Mena Guiga | 01/06/2021 a les 21:33
    Saps que hi ha tisores,
    saps que hi ha ganivets.
    I saps, oi?- que no,
    no et faran mal.
    Ans més te'n fa,
    te'n fa, te'n fa, te'n fa,
    cada punt cosit,
    agulla malparida,
    fermes tibantors.
    Tisores,
    ganivets,
    no, no et faran mal.
    Destibada boca,
    obrir-la de bat a bat,
    amb embat,
    com del cul d'un embut
    tornarà el mot
    perquè això...
    això no és silenci,
    sinó...presó.


    Mena
  • RE: RPV 278. SILENCI. Els crits del silenci
    Prou bé | 01/06/2021 a les 22:32
    M'han cosit la boca
    Ja no puc parlar
    Amb ulls ben oberts
    Seguiré pensant
    Tenen el poder
    De fer-nos callar
    I totes les eines
    Agulles punxants
    Que els llavis foraden
    No se'n sortiran
    Aviat vindrà el dia
    Que tallant els ferros
    Obrirem la boca
    Ja prou hem callat!
  • ELS SOROLLS DEL SILENCI
    kefas | 02/06/2021 a les 08:33
    Els sorolls del silenci

    Una veu que no contesta
    una paraula amagada
    una nota desnonada
    la solitud en la festa

    el pensament que s'absenta
    la fredor en l'abraçada
    la mirada desviada
    l'amoreta que turmenta

    hi ha un silenci per l'amor
    i un silenci per la guerra
    el silenci és sorollós

    quan de nosaltres desterra
    l'únic poder salvador,
    nostre amor per la bellesa
  • RE: RPV 278. SILENCI. CONVOCATÒRIA
    Atlantis | 02/06/2021 a les 10:01
    Per dins

    Cosida amb un fistó la meva la boca
    no pot parlar ni riure ni besar-te
    no sé ni com ni quan podré estimar-te
    ni donar-te l’encens que ara em provoca
    alenades d’amor, glops ballarins
    Desolada no vull rendir-me pas
    i amb valentia em dic: no abdicaràs
    Ho he decidit: t’estimaré per dins.
  • RE: RPV 278. SILENCI. CONVOCATÒRIA
    aleshores | 02/06/2021 a les 18:02
    On és el silenci

    El silenci es al cap i no a la boca:
    Tot el cos ens explica i comunica.
    I no hi corda que ens lligui el pensament.

    Com un doll d’aigua sorgeix la veritat,
    la nostra sed de raó, que res no atura.
    Qui no vol parlar si s’escampa el dolor?
    Si l’alegria explota?

    Lluny del moment perpetu,
    on les veus assenyades,
    silecioses, són ressó de botxí.
  • Silencis
    Homo insciens | 03/06/2021 a les 07:47
    Silencis


    Si fos quelcom abstracte
    voldria ser silenci.
    I acumular designis
    dels llavis redimits;
    del cor al descobert.
    I esplaiar-me amb l’espai
    que ocupen aquells buits
    que hi ha entre les paraules.
    I empassar-me saliva,
    amb calma i serenor,
    abans de rescatar
    paraules fugisseres
    nascudes del silenci.
    Silencis que perduren
    abocats en un vers.
  • LLAVIS CLOSOS
    brins | 03/06/2021 a les 14:42


    Ahir, mare,
    arrel de les meves branques,
    vaig caminar al teu costat
    per senders de llum,
    però amb llavis segellats;
    creia que no necessitava dir-te
    com t’arribava a estimar,
    desava els mots en un calaix
    que tu no podies obrir...

    Avui, mare,
    trista per la teva absència,
    em dolen aquells silencis,
    recordo tot el que no et vaig dir,
    i torno a obrir el calaix,
    per alliberar la tendresa,
    però avui, mare,
    ja és massa tard…


    brins
  • QUAN ESTIC CALLAT
    PERLA DE VELLUT | 03/06/2021 a les 20:20
    QUAN ESTIC CALLAT

    Si estic callat... tinc demència?
    Em roden a dalt els dits...
    el meu ésser amb ardència,
    em falten veus per les nits.

    Ardor i la veu amb clemència
    i el terme no m’ix dels pits,
    em falta l’arenga i essència,
    ja estic fet un laberint.

    Al silenci parlaré...
    no eixien paraules de vida,
    sóc així de mots succints.

    Sense paraules viuré...
    una sucada d’eixida,
    perquè els mots estan diluïts.


    PERLA DE VELLUT

  • El vuitè segell
    rautortor | 04/06/2021 a les 21:59
    El vuitè segell

    tot pensant en Aristòfanes

    Set silencis, set segells,
    com d’una apocalipsi
    estereotipada d’antuvi.
    Els arconts, vells i envellits,
    com si fossin els heralds
    d’uns déus que mai no moren,
    prescriviren els set segells:
    Elles, com a mostra de respecte
    i submissió devers llurs consorts,
    no podran lliurement
    pensar,
    expressar-se,
    decidir,
    fer la seva,
    tenir idees,
    censurar
    ni portar la contrària;
    en resum, clouran els llavis
    .

    Tantost s’anuncià el decret,
    els guerrers l’ovacionaren.
    Tot d’una, però, aparegué
    un estol d’esposes i donzelles
    sota el guiatge de Lisístrata.
    Si no podeu descloure
    aquests vergonyosos segells
    n’haureu d’afegir un altre
    ,
    proclamaren als quatre vents
    mentre s’alçaven les túniques.
    • Millor aquest
      rautortor | 04/06/2021 a les 22:38

      El vuitè segell

      (tot pensant en Aristòfanes)

      Set silencis, set segells,
      com d’una apocalipsi
      estereotipada d’antuvi.

      Els arconts, vells i envellits,
      com si fossin els heralds
      d’uns déus que mai no moren,
      prescriviren els set segells:
      Elles, com a mostra de respecte
      i submissió devers llurs consorts,
      no podran lliurement
      pensar,
      expressar-se,
      decidir,
      fer la seva,
      tenir idees,
      censurar
      ni portar la contrària;
      en resum, clouran els llavis
      .

      Tantost s’anuncià el decret,
      els guerrers l’ovacionaren.
      Tot d’una, però, aparegué
      un estol d’esposes i donzelles
      sota el guiatge de Lisístrata.
      Si no podeu descloure
      aquests vergonyosos segells
      nosaltres n’afegirem un altre
      ,
      proclamaren als quatre vents
      mentre s’alçaven les túniques.
  • Excrescència (o Absència)
    deòmises | 07/06/2021 a les 12:22
    Me gusta cuando callas porque estás como ausente


    Pablo NERUDA



    Silenci, i la paraula mor dins de la gorja abans que els llavis
    Sàpiguen que existeix un paradís sense lligams ni cordes,
    I avui encara recordes els anys de glavis, els danys, les bordes
    Per on abocar-se en el moment de no trobar una sortida.

    Quietud, i el mot esdevé el senyal indefugible de la vida
    I les frases són un món estrany, només creat per als savis,
    L'excrescència d'un cos que, enmig del càncer, prens i abordes
    Fins que el límit excedit és marjal per al tímid de formes llordes.

    Silenci, i el tornaveu és queixa i buidor, absència de tot allò
    Que ens cal per existir i conviure, i cada cicatriu ens ajuda
    A aparèixer de nou amb una nova muda, o amb vetusta gonella.
    Com deia el poeta, enmig dels camps de ceps i de llicorella.

    Quietud, i callo, i calles, i demà serem nosaltres —o tan sols tu i jo—
    I reblarem el clau, el descosit, la trama, amb la voracitat de la ruda.



    d.
    • Excrescència (o Absència)[aquí millor?]
      deòmises | 07/06/2021 a les 12:24
      Me gusta cuando callas porque estás como ausente


      Pablo NERUDA



      Silenci, i la paraula mor dins de la gorja abans que els llavis
      Sàpiguen que existeix un paradís sense lligams ni cordes,
      I avui encara recordes els anys de glavis, els danys, les bordes
      Per on abocar-se en el moment de no trobar una sortida.

      Quietud, i el mot esdevé el senyal indefugible de la vida
      I les frases són un món estrany, només creat per als savis,
      L'excrescència d'un cos que, enmig del càncer, prens i abordes
      Fins que el límit excedit és marjal per al tímid de formes llordes.

      Silenci, i el tornaveu és queixa i buidor, absència de tot allò
      Que ens cal per existir i conviure, i cada cicatriu ens ajuda
      A aparèixer de nou amb una nova muda, o amb vetusta gonella.
      Com deia el poeta, entre els camps de plens ceps i de llicorella.

      Quietud, i callo, i calles, i demà serem nosaltres —o tan sols tu i jo—
      I reblarem el clau, el descosit, la trama, amb la voracitat de la ruda.



      d.
  • Cada COP que callas
    Beka | 10/06/2021 a les 13:25
    El primer silenci
    la primera bofetada.
    Tenia 11 anys.
    El segon silenci
    un cop de puny.
    Aquest a la mama.
    Tercer silenci
    una patada.
    A partir d'aqui
    sempre a la mare.
    Cada cop
    que callas,
    una nena plora,
    una mare pateix,
    una ànima es trenca.

  • RE: RPV 278. SILENCI. Tanca la boca
    Prou bé | 12/06/2021 a les 08:14
    En boca tancada
    No hi entren les mosques.
    Per la boca mor el peix.
    A paraules nècies
    Orelles sordes.
    Més val callar
    Què amb bèsties parlar.
    Menys parlar i més treballar.
    Parlar massa... castellà?, català?
    .....
    tot convida a la boca serrar
    Amb filferros?
    I així com ens hem de comunicar?
    Oh! I tant! M'oblidava del WhatsApp!
    • RE: RE: RPV 278. SILENCI. Tanca la boca
      Prou bé | 12/06/2021 a les 23:10
      Fora de concurs
  • RE: RPV 278. SILENCI. CONVOCATÒRIA
    kefas | 13/06/2021 a les 13:33
    Això de la poesia va per dies.
    N'hi ha que volen soroll i altres, a la placidesa
    Alguns s'apunten al combat i altres es recreen
    en la quietud del pensament en uns llavis.
    Avui estic entre els cargols i les papallones
    i les meves preferències són,

    1.- Silencis
    2.- LLAVIS CLOSOS
    3.- QUAN ESTIC CALLAT (I no va en segones, PERLA)

  • RE: RPV 278. SILENCI. CONVOCATÒRIA
    PERLA DE VELLUT | 14/06/2021 a les 17:00
    1.- LLAVIS CLOSOS
    2.- PER DINS
    3.- ARA ÉS L'HORA.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.