RE: RPV 278: ESCRUTINI I COMENTARIS

Anaïs, no t'has equivocat ni comptant ni donant el veredicte de guanyador al kefas. Com que ho llegireu tots els participants vull expressar l'enhorabona al guanyador, la meva felicitació i agraïment a tu, la convocant tant pel tema proposat com per les valoracions i comentaris...una feinada! I, finalment , he estat contenta que hagi agradat el que vaig escriure. Tanmateix he sentit un gran alleujament quan he vist el resultat. D'haver guanyat no hauria sabut ni com posar-m'hi, crec! Necessito més temps de rodatge a RC.
Amb total cordialitat!

p.s. això de les majúscules no ho vaig fer expressament i tampoc sé si no és correcte!

Enhorabona Kefas. Espere que et vaja bé, i endavant amb el repte.

Bé, kefas

Anaís, gràcies per la feina d'organitzar el relat i pels comentaris que has fet a cada poema.

Era difícil escollir un poema, ja que el tema i la fotografia del repte podia suggerir diferents punts de vista, tal com així ha estat. Des la imposició d'estar callada, com el silenci eixordador, com la incomunicació...tots els poemes han estat molt encertats.

Fantàstic el del Kefas. Felicitats per ser el guanyador.

Moltes gràcies pel te ps que ens has dedicat, Anaïs. No havia posat 8, 1,4, però també és cert que vaig dubtar.
Pel que fa al meu comentari, trec la conclusió que no he completat el lligam lògic entre les estrofes i no té perquè entendre’s.
Felicitats al guanyador.

Gràcies per respectar-me les majúscules. És un detall.

Enhorabona, kefas!

En principi vull felicitar Anaïs per la feinada feta. Després, felicitar a Kefas pel seu magnífic poema.

I en allò referent als renglons curts que vaig deixar caure, sempre intente emprar mots i/o expressions de la variant dialectal catalana que utilitze habitualment.

Anaïs, l'expressió " a fer la mà", ben valenciana té un munt de significats, que depenen del context. En aquest cas, seria "a fer punyetes", "a la merda" ('traducció' no exacta,però aproximada).

Salut i rebolica!

Quan vaig votar ho vaig fer administrativament malament, al fil de la convocatòria en comptes del de les votacions. Vaig precedir la votació amb un comentari en el que expressava que la percepció dels poemes és una funció de l’estat d’ànim i que en aquell moment el meu ànim transitava entre cargols i papallones i que valorava més la quietud del pensament en uns llavis que la seva invitació al combat. Per això vaig votar poemes que deien del silenci des de la quietud del silenci. Defugia la èpica i el combat.

Us dic que estic molt content de que la proposta dels sorolls del silenci us hagi agradat. Moltes gràcies per les vostres felicitacions i enhorabones.

Tinc una servitud i és la de la música. Em costa escriure versos sense rima o sense una cadència interna que convidi al lector a dansar per dins. Això pot resultar xocant perquè usualment passa el contrari. Però és així. La meva experiència en el món de la lírica va començar fent versos de festa i pensava que mai podria fer res més, fins que un dia vaig composar un acròstic per a una poetessa i, en llegir-lo, es va posar a plorar.

De qui hauria de parlar més és d’Anaïs. La seva participació en aquesta convocatòria ha estat molt encertada, impressionant. Els comentaris, al meu parer, són molt oportuns i ben relatats, potser també perquè s’ajusten a la meva percepció objectiva dels mateixos. També ha estat sorprenent per la seva reticència a participar, fins ara, més enllà d’alguns comentaris i propostes, sempre assenyades. La meva enhorabona i admiració per aquesta insuperable convocatòria.

També han estat molt lloables els comentaris i rèpliques dels participants, que encara donen més valor i fan més viu, interessant i amigable aquest racó.

Entomo el repte i busco una imatge que us pugui acostar a les muses en la propera convocatòria, la RPV 279

Gràcies Anaïs pels comentaris, la veritat és que és d'agrair rebre el feedback  d'allò que escrius. Una bona feina i feta amb entusiasme, que és de millor gaudir per a tothom! 

Doncs quan dic "I empassar-me saliva, amb calma i serenor, abans de...", tenia una imatge molt clara de mi mateixa, en aquelles situacions, tal com dius, de por o bloqueig, diguem-ne, intern, i que des d'algun lloc de tu mateix trobes el coratge que et fa tirar endavant, i fas un "tragar saliva", amb aquella calma que no saps d'on has tret, i surts d'aquell silenci que t'engoleix...

kefas! Enhorabona!!! Bons versets!!!!

Anaïs, gràcies pels comentaris, i enhorabona pel repte aconseguit, kefas.


d.

Anaïs... tampoc has 'pixat fora text' quan has emprat "no t'estic fent la mà" en el comentari a deòmises. Seria "no em molesta", "no m'enprenya"....el que dius al poema.

Ja t'he dit abans que l'expressió té un munt (un montó/una muntonada) de significats, depenent del context on/en el qual s'empra. Com e l'tampax', aprofita per muntar a cavall, per nedar, per jugar al tennis, per fer gimnàstica...per fer la mà!

Salut i rebolica!