Detall intervenció

RE: RPC 280.-AVENC.-CONVOCATÔRIA

Intervenció de: Atlantis | 29-06-2021

A Prou bé, cadascú que escrigui com vulgui, mètrica o no.Tots els poemes seran benvinguts.


Respostes

  • RE: RPC 280.-AVENC.-CONVOCATÔRIA
    Atlantis | 29/06/2021 a les 08:12
    Gràcies per l'ajuda d'AnaÏs!!!
    • RE: RE: RPC 280.-AVENC.-CONVOCATÔRIA
      Anaïs | 29/06/2021 a les 09:52
      ;-D
  • RE: RPC 280.-AVENC.-CONVOCATÔRIA
    Prou bé | 29/06/2021 a les 12:31
    Bon dia Atlantis. No ho dius però vull pensar que... mètrica lliure,oi?
  • RE: RPC 280.-AVENC.-CONVOCATÔRIA
    Atlantis | 29/06/2021 a les 18:46
    A Prou bé, cadascú que escrigui com vulgui, mètrica o no.Tots els poemes seran benvinguts.
  • RE: RPC 280.-AVENC.-des del fons
    Prou bé | 01/07/2021 a les 08:11
    Davallo a la foscor de l'avenc
    no agafaré cap drecera.

    Amb la corda dels records
    m'aferro al que tinc de vida,
    vaig baixant, tot queda enrere
    sóc a punt de tocar fons.

    Miro enlaire, i molt amunt,
    no veig ni llum ni claror,
    tinc la nit a dins de l'ànima
    em sento com si fos mort.

    És ara el millor moment
    per capturar en la memòria,
    pensaments i sentiments
    que m'han portat fins aquí.

    Soterrar-los ben endins
    encongit dins del meu pou,
    fer-ne miques, rosegant-los
    vejam si els podré païr.

    Rememoro temps i fets
    ric i ploro i, tremolant,
    amb enyorament recordo
    el que defora he deixat.

    Amb una nova mirada
    de nou tot ho jutjaré,
    buidat i net de rancors
    del meu avenc sortiré.

    Ben enterrades les pors
    sense enuigs, amb gosadia,
    la parets escalaré.
    Tornaré a la llum del dia.


  • Com l’avenc
    Homo insciens | 03/07/2021 a les 17:19

    S’obre terra avall, l’avenc,
    nascut de l’erosió i la pluja,
    modelatge de l’aigua
    infiltrada per les fissures
    durant temps i temps.
    Fosc i humit,
    i fondo.
    Si no fos per un fil de llum
    que s’escola,
    passaria desapercebuda
    la gràcia que conté la buidor,
    i només s’alenaria por.
     
    Sé que tot anirà bé,
    però tinc la mirada esbiaixada
    pel fred i l’obscuritat
    de la incertesa.
    • Com l’avenc (Millor aquest, gràcies)
      Homo insciens | 05/07/2021 a les 16:24
      S’obre terra avall, l’avenc,
      nascut de l’erosió i la pluja,
      modelatge de l’aigua
      infiltrada per les fissures
      durant temps i temps.
      Fosc i humit,
      i fondo.
      Entre alenades vacil·lants,
      temoroses, expectants
      s’escola un fil de llum
      que permet intuir l’albada.
      Sé que tot anirà bé,
      però tinc la mirada esbiaixada
      pel fred i l’obscuritat
      de la incertesa.
  • Sonet de l'avenc de l'altiplà de ponent
    kefas | 04/07/2021 a les 10:37

    Sonet de l'avenc de l'altiplà de ponent

    Sé d'un avenc on regna la foscor
    no hi ha cap llum que pugui penetrar-hi
    és vertical com la creu del calvari
    i ben dotat de constitució

    A dins i viu el poder i el canó
    que la foscor ha tornat cavernaris
    no en saben res dels entrebancs diaris
    pel seu profit són exigents amb tot

    La cavitat, molt estreta de mires
    es va eixamplar amb un mal sobirà
    que hi va posar un pilot de cadires
    pels culs amics i els que saben llepar
    Tant profunda és que ningú en sap la mida
    i temen molts que s'ens empassarà.
  • El cel de l’espluga
    rautortor | 06/07/2021 a les 15:13

    La llum s’apregona fins on pot,
    agosarada, indiscreta, obstinada.
    A mig camí, la molsa s’aferra,
    insaciable i llaminera de sol,
    a l’aspresa inclement de la paret
    tot vestint-la de tendra maragda.

    Abismats, vides menudes que som,
    ens movem gairebé a cegues.
    De dia, però, els esquitxos de claror
    ens fan sentir agosarats, amb prou braó
    per intentar sortir de la nostra tenebra.
    De nit, enmig del nostre remorós silenci,
    ens plau contemplar les poques llumenetes
    que ens ofereix el cel de l’espluga.
    Mentrestant, els aletejos dels muricecs
    ens recorden somnis de llibertat.
    • RE: El cel de l’espluga [millor així]
      rautortor | 06/07/2021 a les 17:00

      La llum s’apregona fins on pot,
      agosarada, indiscreta, obstinada.
      A mig camí, la molsa s’aferra,
      insaciable i llaminera de sol,
      a l’aspresa inclement de la paret
      tot vestint-la de tendra maragda.

      Abismats, vides menudes que som,
      ens movem gairebé a cegues.
      De dia, però, els esquitxos de claror
      ens fan sentir coratjosos, amb prou braó
      per intentar sortir de la nostra tenebra.
      De nit, enmig del nostre remorós silenci,
      ens plau contemplar les poques llumenetes
      que ens ofereix el cel de l’espluga.
      Mentrestant, els aletejos dels muricecs
      ens recorden somnis de llibertat.
  • Clautrofòbia
    Anaïs | 07/07/2021 a les 14:37
    Des del fons,
    ulls mig tancats
    i em desespero.

    Estiro la mà,
    forço l’espatlla,
    però no hi arribo.

    Vull sortir,
    veig la llum:
    m’arrapa sospirant.

    Mig somiant,
    mig despert,
    anhelo sortir d’aquest forat.

    Però no, no puc,
    estic engabiat,
    resclosit a perpetuïtat.

    Sento veus que xiuxiuegen,
    unes ombres que les rodegen,
    vull cridar sense veu.

    Una corda, valga’m Déu!
    ja tot ho he resat,
    ajudeu-me, per pietat.

    Rasco la paret sens descans,
    respiro més fort que abans,
    la mirada saturada de plor.

    Dins del forat tinc por,
    estic desvalgut,
    m’han deixat abandonat.
    • RE: Clautrofòbia
      Anaïs | 09/07/2021 a les 10:33
      Ostres! Me n'he adonat que tinc una falta al títol! Atlantis, el títol és "Claustrofòbia".
      Gràcies mil.
      Un somriure,
      Anaïs
  • Davallar (Fora de concurs, estaré fora uns dies, però no volia deixar de participar, els avencs m'atrauen...)
    Endevina'm | 09/07/2021 a les 10:54
    Davallar

    Sols una escletxa
    em parla de la teva llum,
    com d’una claror intuïda
    una ferida mal curada,
    en caure a l’avenc.

    Transitàrem marges i conreus
    planers.
    Pujàrem enlairats cingles.
    Ens lleparen ones suaus
    de platges llunyanes
    i brillants com miralls
    d’aiguamarina.

    Vàrem ignorar aquella espina,
    clavada en un indret feréstec
    de condemnes i retrets.

    Una espina previsible,
    però invisible.


    Va ser aleshores que…
    el temporal ens va atrapar
    en indret qualsevol del camí,
    fent via, o adormits en una balma.
    El lloc no va ser l’important
    ho va ser el fet
    ignorat.

    Jo no vaig saber guarir-te.
    Tu em vas bandejar
    amb l’estrèpit d’un tro,
    amb la fúria d’un vent del nord
    glaçat.

    Ara visc en aquest avenc,
    d’on sols intueixo
    un insubstancial raig de claror…

    Inabastable.


  • RE: RPC 280.-AVENC.-CONVOCATÔRIA
    Atlantis | 10/07/2021 a les 08:29
    Concepció (FORA DE CONCURS)

    Per aquesta escletxa de la terra,
    entrada d’una gruta frondosa i còncava,
    com en un joc d’amor, ha penetrat la llum.
    Potser com un prodigi
    la llum donarà llum.

    Infantarà.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: