Detall intervenció

RE: REPTE POÈTIC VISUAL 283 .Pluja Reflexions sota la pluja…

Intervenció de: Soleia | 22-08-2021

Gotes, i gotes cauen
Fresques gotes lliscants...
Regalimen sens parar!
Però jo, em ser guardar,
em ser guardar de l'aigua,
aigua...
que em guareix de la set
i que dona vida als camps.
Aigua que dona vida,
però també la pot llevar...
I ara que estic a resguard,
penso en aquells,
en aquells que m’han deixat!


Respostes

  • RE: REPTE POÈTIC VISUAL 283. Reflexions sota la pluja…
    Ness | 16/08/2021 a les 20:01
    Espereu que la foto no m'ha funcionat...
    • RE: RE: REPTE POÈTIC VISUAL 283. Reflexions sota la pluja…
      rautortor | 17/08/2021 a les 00:27
      Pel que veig has posat unes mides apaisades quan la foto és quadrada. Crec que no t'ha funcionat per aquesta raó, ja que el marc apareix. Crec. Jo he posat les mides 340x340.
  • RE: REPTE POÈTIC VISUAL 283. Reflexions sota la pluja…
    rautortor | 17/08/2021 a les 00:24
  • RE: REPTE POÈTIC VISUAL 283 Plou.... Reflexions sota la pluja…
    Soleia | 18/08/2021 a les 16:08
    Plou, i plou,
    i no para
    mullant el carrer i la plaça.
    Des de la finestra estant,
    m'ho miro,
    tolls d'aigua, petits basalts,
    tot de paraigües de coloraines.
    M'agrada,
    sempre he gaudit amb la pluja
    i amb les meves botes d'aigua!
  • Quan la pluja no cessa
    PERLA DE VELLUT | 18/08/2021 a les 17:41
    Quan la pluja no cessa
    l'orangutan vol cobrir-se
    de tan clima tan humit,
    es refugia amb una fulla,
    no vaja a ser, agafe un constipat!
  • RE: REPTE POÈTIC VISUAL 283. Reflexions sota la pluja…L'avantpassat
    Prou bé | 19/08/2021 a les 09:34


    Comença amb un plugim suau.
    Veu núvols ben prenyats d'aigua.
    Sap que s'ha d'aixoplugar.

    S'havia allunyat de tots
    amunt i avall, prats enllà,
    volia córrer aventures,
    s'ha ben perdut…què farà?
    Ara se sent desvalgut
    però, és... "l'home del bosc"
    ho sap, és a la seva ADN,
    I ha de trobar solució.
    Grimpa i puja dalt d'un arbre
    on creu hi tindrà redós,
    es cobreix amb una fulla
    que li ofereix protecció.
    És la mateixa natura
    Que li ha donat aixopluc
    Qui l'empara generosa.
    I mentre espera que passi
    L'aiguat i pugui marxar
    Guaita el futur i pensa:
    els deixo una gran lliçó.

    (Que no hem après:
    Ja no vivim en els arbres
    Ni tenim la intel·ligència
    que veiem en sa mirada.
    Del "primitiu?", descendents
    Terra i natura arruïnem!)

  • Olor a pluja
    Homo insciens | 20/08/2021 a les 16:13

    Si casa teva és la natura,
    et pots trobar dormint al ras
    quan cau la pluja sense atura.

    Resguarda’t davall d’una fulla
    i contempla des del nou jaç
    la tempesta que el cel conjura.

    No maleeixis l’infinit
    millor gaudeix de la mirada
    del sòl entollat i embrunit,

    i de l’aroma embriagador
    que neix de la terra mullada;
    veuràs que és transportador.
  • La pluja de cada dia
    rautortor | 21/08/2021 a les 13:24

    Plou, la pluja de cada dia,
    l’aigua que m’importuna
    i em desespera, que em xopa
    quan m’agradaria estar sec,
    que em persegueix i em sobta
    quan voldria estar tranquil.

    Aquí, sota un xàfec, tapant-me
    amb la fulla més gran que he trobat,
    penso en tots els inconvenients,
    però, al mateix temps, m’adono
    que sóc injust i ploramiques
    tot discorrent que és ella
    la que ha fet créixer la fulla
    que ara m’aixopluga, i els fruits
    que m’assacien, i el rierol
    que apaivaga la meua set.

    Vine, doncs, aigua, pluja, xàfec
    que caus del cel al teu albir,
    ofrena generosa de núvols remots,
    llàgrimes d’abundància i plenitud!
    • RE: La pluja de cada dia [millor així]
      rautortor | 22/08/2021 a les 19:38

      Plou, la pluja de cada dia,
      l’aigua que m’importuna
      i em desespera, que em xopa
      quan m’agradaria estar sec,
      que em persegueix i em sobta
      quan voldria estar tranquil.

      Aquí, sota un xàfec, tapant-me
      amb la fulla més gran que he trobat,
      penso en tots els inconvenients,
      però, al mateix temps, m’adono
      que sóc injust i ploramiques
      si paro esment que és ella
      la que ha fet créixer la fulla
      que ara m’aixopluga, i els fruits
      que m’assacien, i el rierol
      que apaivaga la meua set.

      Vine, doncs, aigua, pluja, xàfec
      que caus del cel al teu albir,
      ofrena generosa de núvols remots,
      llàgrimes d’abundància i plenitud!
  • RE: REPTE POÈTIC VISUAL 283. Reflexions sota la pluja…
    Atlantis | 21/08/2021 a les 21:12
    Quina sort

    Com un nadó esporuguit
    s’ha amagat sota una fulla
    quan veu el cel que es despulla
    i omple els seu cos de neguit
    Com que és valent i eixerit
    si surt fora sap que es mulla
    no pot posar-se casulla
    ni amagar-se sota el llit.
    El seu caparró petit
    si es fa mal, la mare esbulla
    li amanyaga la peülla
    i l’acarona amb els dits.
    Cada gota es un confit
    les manyagues caperulla
    si la mare d’onsevulla
    ve i li acarona amb el pit.

    Quina sort té de la fulla
    quina sort perquè no es mulla
    quina sort té de la mare
    que l’abraça dia i nit.


  • RE: REPTE POÈTIC VISUAL 283 .Pluja Reflexions sota la pluja…
    Soleia | 22/08/2021 a les 12:57
    Gotes, i gotes cauen
    Fresques gotes lliscants...
    Regalimen sens parar!
    Però jo, em ser guardar,
    em ser guardar de l'aigua,
    aigua...
    que em guareix de la set
    i que dona vida als camps.
    Aigua que dona vida,
    però també la pot llevar...
    I ara que estic a resguard,
    penso en aquells,
    en aquells que m’han deixat!
  • Recer íntim
    brins | 23/08/2021 a les 17:09

    Arraulida sota un recer íntim,
    un museu de verds intensos,
    la llum de la pluja
    m’encén bells records,
    penso en tu, i et parlo...
    Cap distància, estimat,
    ens ha pogut separar,
    quan se m’apagui la veu,
    el meu cor et seguirà parlant
    perquè l’amor mai no emmudeix.

    Espero que algun dia,
    des del cim d’un núvol
    pugui explicar-te com t’he enyorat,
    però per si avui és l’últim dia,
    vull que sàpigues, amor,
    que sempre t’he recordat.
  • XOP
    kefas | 28/08/2021 a les 10:15

    Plou
    dins del cap
    plou
    dins del cor
    plou
    dins dels ulls
    Xop
    el barret
    xop
    el vestit
    xopes
    les sabates
    La pluja
    la pluja de paraules
    la pluja de paraules d'amor
    la pluja de paraules d'amor mentider
    la pluja de paraules
    la pluja de paraules d'odi
    la pluja de paraules d'odi vertader
    no para
    M'han donat una fulla perquè em tapi
    és inútil
    la pluja és per dins.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: