Detall intervenció

RE: REPTE POÈTIC VISUAL 282. Capvespre al delta

Intervenció de: Ness | 08-08-2021

MIRALLS


Cansat, el mar perfila l’horitzó

quan cau la tarda i el sol es fon.

Silent es va calmant, buscant la sorra

temptat per la pau que s’hi respira

ara que el bullici s’ha engrunat.

 

Aigua i terra conviuen

entre dunes i aiguamolls.

Camps negats que jauen

emmirallats

pel cel moix del capvespre.

 

Records del Delta estimat

que de mica en mica

es va esquinçant...


Respostes

  • RE: REPTE POÈTIC VISUAL 282. Capvespre al delta
    Endevina'm | 05/08/2021 a les 11:24
    Haurien de caure els murs

    Quan els marges del riu s’esborrin,
    sols la llum d’un fanal
    restarà com una vella imatge.

    Jo potser vaig ser el gran
    i tu la més menuda, però tant se val!
    Serà tan sols el llamp vital
    d'uns ignorats personatges.

    Recordarem l’escalfor
    dels moments que foren,
    i la resplendor com un miratge.

    Viurem en el record
    de fets somiats,
    i arran la manca de claror…
    veurem com s’allunya el sorral,
    i ens retorna la pèrdua, la por.

    Mulla’t els peus i salta sense amargor,
    mai enterraràs la sensació,
    que demà, sols romandrà la sal.

    Quan veurem el Delta ben mort,
    serà fora d'hores, que cercarem el coratge.
    Res assolirem, ni eixugant els nostres plors.
    Veurem, allí on habitaven els miratges,
    que hem fet tard. Sí, massa tard serà aleshores,
    per fer reviure els bells paratges.


    (Lo riu és vida!)
  • Pertorbador
    kefas | 05/08/2021 a les 18:06

    Voleu que en digui joia a la llum que em pertorba?
    Voleu que en digui música al xipolleig d’uns peus descalços?
    Voleu que en digui amics als marges que m’empresonen?
    Hi poseu nens perquè m’entendreixi?
    He nascut per ser lliure
    per volar des del ventre del núvol
    a la clivella que fereix la terra seca
    i endinsar-me en les entranyes de la terra
    per calmar arrels assedegades.
    Ja ho veieu
    captiva i quieta
    espero que claveu en el llim
    les arrels dels barrots que m’esclavitzen.
    Em preneu la llibertat
    per un grapat de crispetes
    que desapareixeran dins d’una gola
    sota uns ulls avorrits
    que no poden evitar la somnolència d’una mala pel·lícula.
    Com la de la vostra vida de pertorbadors de l’aigua.

  • Capvespre al delta
    Homo insciens | 05/08/2021 a les 20:01

    La joia, encesa en un fanalet,
    il·lumina la infantesa
    en la descoberta
    de paratges naturals 
    d’aigües clares i poc profundes, 
    sorra fina 
    i tranquil·litat 
    d’un capvespre qualsevol
    al delta.
  • Ritual vespertí [fora de concurs]
    rautortor | 06/08/2021 a les 13:03

    Heu sortit entre dos foscants,
    quan tot està tranquil i l’aigua quieta.
    És el moment oportú de cercar, d’invocar
    els esperits i els arcans dels somnis,
    sense ànsia, serenament.
    Cel, aigua, terra i foc, ensems amb la vida,
    màgia ritual d’un capvespre en calma.
  • RE: REPTE POÈTIC VISUAL 282. Capvespre al delta
    brins | 06/08/2021 a les 15:21
    .
    Tot contemplant la mar violeta
    llum tímida del cap al tard,
    revisc colors d’infantesa...

    Quan els ganivets del sol
    tallaven la llum de la tarda,
    la mar era el meu temple,
    el mirall dels bells jardins
    que portava molt endins.
    La neu ara em tenyeix el cabell,
    però l’olor del capvespre
    encara em crida,
    té el mateix perfum
    de quan era petita...

    No sé si el mar m’estimava
    o si era tan sols imaginació,
    però del que sí estic segura,
    és que no vull perdre la il.lusió.

    Capvespres de setí,
    onades d’organdí.
  • RE: REPTE POÈTIC VISUAL 282. Capvespre al delta
    brins | 06/08/2021 a les 15:35
    Títol: Mar violeta
  • Mar violeta
    brins | 06/08/2021 a les 17:26

    Tot contemplant la mar violeta,
    llum tímida del cap al tard,
    revisc colors d’infantesa...
    Quan els ganivets del sol
    tallaven la llum de la tarda,
    la mar era el meu temple,
    el recer dels bells jardins
    que portava molt endins.


    La neu ja em tenyeix el cabell,
    però l’olor de la mar
    encara em crida,
    té el mateix perfum
    de quan era petita.

    No sé si el cel m’estimava
    o si era tan sols imaginació,
    però del que sí estic segura,
    és que no vull perdre la il.lusió.

    Capvespres de setí,
    onades d’organdí.
  • poema petit
    Atlantis | 08/08/2021 a les 15:20
    Dues nenes
    germanes?
    sota el llum
    d’un fanal
    xops els peus
    de les aigües
    d’aquest riu
    que serà
    el record
    entranyable
    d’un estiu
    cap al tard.
  • RE: REPTE POÈTIC VISUAL 282. Capvespre al delta
    Ness | 08/08/2021 a les 20:55
    MIRALLS


    Cansat, el mar perfila l’horitzó

    quan cau la tarda i el sol es fon.

    Silent es va calmant, buscant la sorra

    temptat per la pau que s’hi respira

    ara que el bullici s’ha engrunat.

     

    Aigua i terra conviuen

    entre dunes i aiguamolls.

    Camps negats que jauen

    emmirallats

    pel cel moix del capvespre.

     

    Records del Delta estimat

    que de mica en mica

    es va esquinçant...
  • RE: REPTE POÈTIC VISUAL 282. Capvespre al delta
    Prou bé | 09/08/2021 a les 12:39
    Les nenes al riu

    És una imatge tan bella
    Reflecteix la realitat
    De la claror del capvespre
    La innocència dels infants.

    Dues nenes xipollegen
    En la calma de les aigües
    I amb el fanal iluminen
    il·lusions de retrobades

    Què vol trobar la petita
    Que mira sense neguit?
    No vol perdre l'esperança
    El riu sempre serà... el seu riu

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: