Cercador


Llista categories

Recomanats editora

Veure tots

Detall intervenció

RE: Repte Clàssic: El Cementiri. COMENTARIS

Intervenció de: aleshores | 30-01-2023

Moltes gràcies per la lectura i disculpa que el text sigui personal i críptic.
Afegeixo uns comentari ja que no se si co,pensarà el temps llegint-lo, per aclarir que hi deia o ho volia dir:

[Erem vius quan vam seure aquí!] Quan es mor algú molt proper, també mor un mica la parella.
[El vencedor en records, mentre fa un llarg adéu, pot tenir una mort lenta i infame si no remunta el vol purgat i net de culpa.]

[El vencedor en records] ès el que es queda (en realitat no venç, per això) però sempre hi ha una pugna interior, que enrarirà el dol. Per sortir-ne “el vencedor” ha d’analitzar la seva part de culpa, si és que n’hi ha, en el desenllaç que hi ha hagut, en la mort. Si no fa una reflexió tindrà una sortida en falç.

[On som nosaltres, tots, ara, els que vam marxar: uns una mica, altres del tot?] Tornem a la idea inicial que tots morim: uns del tot i altres parcialment.


[El cementiri és això de no ser allà on solíeu, l'irremeiable que ens hem d'empassar, havent corregit abans les nostres faltes.] El cementiri es l’absència, l’irremeiable. D’on hem de sortir purgats de culpa.

Respostes

  • RE: Repte Clàssic: El Cementiri. COMENTARIS
    Atlantis | 30/01/2023 a les 07:32
    [Respondre]
    Perdó. M'he descuidat de posar el títol del relat d'Aleshores: El turó, que va a continuació del comentari a Joan Colom.
  • RE: Repte Clàssic: El Cementiri. COMENTARIS
    Prou bé | 30/01/2023 a les 08:17
    [Respondre]
    Bon dia Atlàntis i als relataires participants.
    Crec que ja has fet el bateig dels comentaris, Atlàntis, i per a mi, molt encertadament..
    Era difícil, sempre ho és, i té n'has sortit prou bé, noooo, molt bé. Enhorabona.
    (Enviaré a publicar el relat sencer, sense retallades)
    Felicitats Jaume, en ser el guanyador del repte.
    Amb total cordialitat
  • RE: Repte Clàssic: El Cementiri. COMENTARIS
    TerricheT | 30/01/2023 a les 09:26
    [Respondre]
    Gràcies pels comentaris, atlàntis.
    Sempre, després d'haver vist «interestel·lar», la peli, he pensat que l'univers és un gran cementiri, però pels humans, com ho van ser els oceans pels primers navegants de llarga distància. Tota nova frontera humana és un cementiri en potència.
    I fer cifi és tan fàcil com canviar el paisatge i posar el protagonista voltant Fobos.
    O posar-lo en mig d'un desert, sense aigua.
    Fantasia al poder!
    Enhorabona, JaumeBalcells, esperem proposta!, i intentaré fer fantasia, un cop més.
  • RE: Repte Clàssic: El Cementiri. COMENTARIS
    kefas | 30/01/2023 a les 09:48
    [Respondre]
    Molt bé, Atlantis.
    Els comentaris són la visió que dels relats en té l'organitzador. Hi ha qui els enfoca com a corrector d'escola d'escriptura i qui ho fa abocant les sensacions que, com a lector li provoquen.
    El meu relat és una pura ficció que barreja ciència, erotisme i humor en el marc del temple de la vida que és un cementiri.
    Efectivament, Coriolis no té cap relació amb la reencarnació. I no la pot tenir perquè Coriolis pertany al món real i la reencarnació al de la ficció.
    Per gaudir de la lectura del relat cal fer-ho desde l'òptica de l'humor i tenir clar que els germans cucs formen part de la nostra essència i que la nostra relació gastronòmica amb ells hauria de ser bidireccional. Si nosaltres som una font de proteïnes, ells, també la son.


  • RE: Repte Clàssic: El Cementiri. COMENTARIS
    Joan Colom | 30/01/2023 a les 11:03
    [Respondre]
    T'agraeixo el comentari, Atlantis. T'has buscat una feinada que potser no calia, però, com diu kefas, cada organitzador és lliure de prendre's els comentaris com millor li escaigui.

    Enhorabona, JaumeBalcells: un relat ben original que ens mostra com la festa de Tots Sants pot servir també per anar cada any als cementiris per abocar tota la rancúnia sobre aquells que es mereixen cremar en l'Infern per haver convertit en un infern la vida dels demés.
  • RE: Repte Clàssic: El Cementiri. COMENTARIS
    aleshores | 30/01/2023 a les 18:11
    [Respondre]
    Moltes gràcies per la lectura i disculpa que el text sigui personal i críptic.
    Afegeixo uns comentari ja que no se si co,pensarà el temps llegint-lo, per aclarir que hi deia o ho volia dir:

    [Erem vius quan vam seure aquí!] Quan es mor algú molt proper, també mor un mica la parella.
    [El vencedor en records, mentre fa un llarg adéu, pot tenir una mort lenta i infame si no remunta el vol purgat i net de culpa.]

    [El vencedor en records] ès el que es queda (en realitat no venç, per això) però sempre hi ha una pugna interior, que enrarirà el dol. Per sortir-ne “el vencedor” ha d’analitzar la seva part de culpa, si és que n’hi ha, en el desenllaç que hi ha hagut, en la mort. Si no fa una reflexió tindrà una sortida en falç.

    [On som nosaltres, tots, ara, els que vam marxar: uns una mica, altres del tot?] Tornem a la idea inicial que tots morim: uns del tot i altres parcialment.


    [El cementiri és això de no ser allà on solíeu, l'irremeiable que ens hem d'empassar, havent corregit abans les nostres faltes.] El cementiri es l’absència, l’irremeiable. D’on hem de sortir purgats de culpa.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Publica el teu relat en català a www.relatsencatala.com

Nous recomanats editora

Últims comentats

Nous més llegits

Nous més comentats

Nous més votats