Cercador
Llista categories
Detall intervenció
RE: Repte Clàssic DCCXLIV Expliqueu el vostre pitjor somni (Ara sí!)
Intervenció de: Joan Colom | 24-02-2023
Metafuncionaris.
En el relat "Cites prèvies en passat simple i perifràstic" (31-07-2021) ja presentava un malson basat en l’absurditat de la lògica funcionarial. Val a dir que els vells tòpics de la burocràcia, "és l’altra finestreta", "torni demà" o "per triplicat", són història, però encara queda un nucli irredempt on aquestes pràctiques, empitjorades en estendre’s al ciberespai, són vigents: em refereixo a Muface (Mutualitat General de Funcionaris Civils de l’Estat), i us ho diu un funcionari jubilat.
Si els funcionaris públics són servidors dels ciutadans, els de Muface, com a servidors dels funcionaris, haurien de ser servidors dels servidors dels ciutadans. És per aixó que jo els qualifico de metafuncionaris. Si Garcia Lorca es referia als guàrdies civils, modèlics en l’aplicació de la llei de fugues, com a "ànimes de xarol" i una pel·lícula de ciència-ficció on els robots d’un parc temàtic es rebel·len es titulava "Ànimes de metall", als metafuncionaris de Muface els podríem anomenar "ànimes de paper".
Si hagués d’enumerar totes les petites cabronades que els he hagut d’aguantar, no acabaria mai; és per això que em limitaré a tocar dos grans temes. Del primer només vull deixar constància dels mesos i mesos que em va dur, intercanviant infructuosament emails amb ells, demanar que em vacunessin contra la COVID-19, per a, finalment, aconseguir que m’ho fes la Sanitat Pública Valenciana. El segon és una font de fricció ininterrompuda, que es manifesta periòdicament: tres productes farmacèutics determinats —només diré que un és cardiològic, l’altre urològic i l’últim psiquiàtric— en què no n’hi ha prou amb la recepta del metge sinó que Muface els ha d’aplicar un Visat Sanitari, per a cadascun dels quals cada any els he de lliurar un certificat mèdic i cada tres mesos els he d’enviar les receptes i un sobre amb l’adreça de retorn. I, si en algun d’aquests tràmits comets un error, com m’acava de passar, has ben begut oli.
Si l’Infern existeix, no hi ha dubte que estarà gestionat per metafuncionaris. I la condemna, un neguit constant, perdent el cul entre finestreta i finestreta... per a tota l’eternitat. No se m’acut un escenari pitjor.
Respostes
-
RE: Repte Clàssic DCCXLIV Expliqueu el vostre pitjor somni (Ara sí!)
TerricheT | 24/02/2023 a les 10:37Estic despert, coi!!!!
Estava en la determinació de donar un cop de porta, per acabar amb aquella història absurda pel neguit que se m'estava enduent en aquell tremolar de totes les articulacions, i altres parts del cos que ara no esmentaré aquí.
No m'havia plantejat cap mena de fuga, però aquella observació fugaç no m'ho permetia. Estava clavat davant del mirall un altre cop. Quan després de posar-me bé el serrell i després agafava el pany per obrir la porta, tornava a veure'm davant del mirall posant-me bé el serrell. D'entrada em va semblar una broma del meu mal cap, un error del sistema operatiu. Ser informàtic em fa pensar així.
Però quan ja duia unes quinze vegades repetint-se l'escena, vaig començar a suar, vaig notar el cabell moix, llefiscós, la mirada erràtica, i el cansament dibuixat a les bosses que s'estaven formant sota dels ulls.
Vull despertar, si això és un malson, vull despertar. Tanmateix, les esgarrinxades que cada vegada veig augmentar en la meva cara em diuen que no estic somiant. La sang és ben real, coi!
No sé com me'n sortiré… em cal ajut, per favor!! Ajudeu-me!!!
-
RE: RE: Repte Clàssic DCCXLIV Expliqueu el vostre pitjor somni (Ara sí!)
Joan Colom | 24/02/2023 a les 12:36Veus, TerricheT, com, quan t'interessa, ets capaç d'escriure un relat ben lligat al cap de quatre hores de la convocatòria...
-
RE: Repte Clàssic DCCXLIV Expliqueu el vostre pitjor somni (Ara sí!)
Joan Colom | 24/02/2023 a les 20:33
Metafuncionaris.
En el relat "Cites prèvies en passat simple i perifràstic" (31-07-2021) ja presentava un malson basat en l’absurditat de la lògica funcionarial. Val a dir que els vells tòpics de la burocràcia, "és l’altra finestreta", "torni demà" o "per triplicat", són història, però encara queda un nucli irredempt on aquestes pràctiques, empitjorades en estendre’s al ciberespai, són vigents: em refereixo a Muface (Mutualitat General de Funcionaris Civils de l’Estat), i us ho diu un funcionari jubilat.
Si els funcionaris públics són servidors dels ciutadans, els de Muface, com a servidors dels funcionaris, haurien de ser servidors dels servidors dels ciutadans. És per aixó que jo els qualifico de metafuncionaris. Si Garcia Lorca es referia als guàrdies civils, modèlics en l’aplicació de la llei de fugues, com a "ànimes de xarol" i una pel·lícula de ciència-ficció on els robots d’un parc temàtic es rebel·len es titulava "Ànimes de metall", als metafuncionaris de Muface els podríem anomenar "ànimes de paper".
Si hagués d’enumerar totes les petites cabronades que els he hagut d’aguantar, no acabaria mai; és per això que em limitaré a tocar dos grans temes. Del primer només vull deixar constància dels mesos i mesos que em va dur, intercanviant infructuosament emails amb ells, demanar que em vacunessin contra la COVID-19, per a, finalment, aconseguir que m’ho fes la Sanitat Pública Valenciana. El segon és una font de fricció ininterrompuda, que es manifesta periòdicament: tres productes farmacèutics determinats —només diré que un és cardiològic, l’altre urològic i l’últim psiquiàtric— en què no n’hi ha prou amb la recepta del metge sinó que Muface els ha d’aplicar un Visat Sanitari, per a cadascun dels quals cada any els he de lliurar un certificat mèdic i cada tres mesos els he d’enviar les receptes i un sobre amb l’adreça de retorn. I, si en algun d’aquests tràmits comets un error, com m’acava de passar, has ben begut oli.
Si l’Infern existeix, no hi ha dubte que estarà gestionat per metafuncionaris. I la condemna, un neguit constant, perdent el cul entre finestreta i finestreta... per a tota l’eternitat. No se m’acut un escenari pitjor. -
RE: RE: Repte Clàssic DCCXLIV Expliqueu el vostre pitjor somni (Ara sí!)
Joan Colom | 24/02/2023 a les 20:39M'acabo d'adonar, aleshores, que una de les tres paraules obligades era "determinació" i no "determinat", que és la que he inclòs al relat. Si no s'hi val, digues-m'ho i el refaré. -
RE: RE: Repte Clàssic DCCXLIV Expliqueu el vostre pitjor somni (Ara sí!)
Joan Colom | 24/02/2023 a les 20:53No cal que em convalidis "determinat", aleshores. Ja l'he substituït per "determinació":
-
RE: Repte Clàssic DCCXLIV Expliqueu el vostre pitjor somni (Ara sí!)
Joan Colom | 24/02/2023 a les 20:54
Metafuncionaris.
En el relat "Cites prèvies en passat simple i perifràstic" (31-07-2021) ja presentava un malson basat en l’absurditat de la lògica funcionarial. Val a dir que els vells tòpics de la burocràcia, "és l’altra finestreta", "torni demà" o "per triplicat", són història, però encara queda un nucli irredempt on aquestes pràctiques, empitjorades en estendre’s al ciberespai, són vigents: em refereixo a Muface (Mutualitat General de Funcionaris Civils de l’Estat), i us ho diu un funcionari jubilat.
Si els funcionaris públics són servidors dels ciutadans, els de Muface, com a servidors dels funcionaris, haurien de ser servidors dels servidors dels ciutadans. És per aixó que jo els qualifico de metafuncionaris. Si Garcia Lorca es referia als guàrdies civils, modèlics en l’aplicació de la llei de fugues, com a "ànimes de xarol" i una pel·lícula de ciència-ficció on els robots d’un parc temàtic es rebel·len es titulava "Ànimes de metall", als metafuncionaris de Muface els podríem anomenar "ànimes de paper".
Si hagués d’enumerar totes les petites cabronades que els he hagut d’aguantar, no acabaria mai; és per això que em limitaré a tocar dos grans temes. Del primer només vull deixar constància dels mesos i mesos que em va dur, intercanviant infructuosament emails amb ells, demanar que em vacunessin contra la COVID-19, per a, finalment, aconseguir que m’ho fes la Sanitat Pública Valenciana. El segon és una font de fricció ininterrompuda, que es manifesta periòdicament: tres productes farmacèutics —només diré que un és cardiològic, l’altre urològic i l’últim psiquiàtric— en què no n’hi ha prou amb la recepta del metge sinó que Muface els ha d’aplicar un Visat Sanitari, per a cadascun dels quals cada any els he de lliurar un certificat mèdic i cada tres mesos els he d’enviar les receptes i un sobre amb l’adreça de retorn. I, si en algun d’aquests tràmits comets un error, com m’acava de passar, has ben begut oli.
Si l’Infern existeix, no hi ha dubte que estarà gestionat per metafuncionaris amb la ferma determinació de fer la guitza a tothom. I la condemna, un neguit constant entre finestreta i finestreta... per a tota l’eternitat.
-
RE: Repte Clàssic DCCXLIV Expliqueu el vostre pitjor somni (Ara sí!)
Prou bé | 27/02/2023 a les 09:50
Dient adéu
Mai he pensat que fos el pitjor malson que m'havia visitat, però, sí que va ser el més estrany.
De fet, no va ser un somni. En van ser molts, repetits cada nit durant… crec que gairebé més de mig any i que em van produir una gran perplexitat.
Em podríeu preguntar: –I sempre era el mateix? Cada nit es repetia clònicament? Doncs, mireu no. El tema es reiterava, però les situacions anaven variant.
És el moment d'explicar de què va tot plegat:
Després de més de quaranta anys de treballar m'havia jubilat. No va ser una fuga. Donat que només tenia seixanta anys i em comportava perdre el quaranta per cent de la pensió per sempre, va ser una determinació molt pensada, valorada i planificada.
Estava molt contenta. Em sentia jove i amb ganes de fer moltes coses que la vida laboral havien dificultat. La meva dedicació professional especialment els darrers 15 anys havia estat molt intensa i a èpoques estressant, però fent balanç, sabia que havia tingut molta sort en gaudir treballant.
Bé, el somni. O més ben dit, els somnis.
Els primers dies va semblar que estava de vacances. Era estiu.
Quan havia passat més o menys un més van començar: Cada nit somiava que anava a treballar. No em produïa cap neguit i el més curiós és que jo era molt conscient que estava jubilada i em preguntava per què anava cada dia a la feina. I sempre hi veia una justificació plausible. I així, tal com ja he dit, es van anar repetint situacions oníriques, algunes rocambolesques, durant molt de temps.
Recordo una nit que vaig expressar als companys de feina: –Però, jo què hi faig aquí? Vinc cada dia com si encara estès en actiu, treballo, col·laboro, aporto i… sense cobrar!
Aquella va ser l'última vegada. No hi he tornat a somiar mai més. Ni he enyorat res relacionat amb el treball tret de la relació amb les persones.
He arribat a pensar que els somnis encadenats van ser un camí per acomiadar-me d'allò, que tantes satisfaccions m'havia donat, d'una manera poc traumàtica.
PS. Aleshores, si creus que el relat no s'adiu al tema el deixes fora de concurs. Per a mi cap problema
-
RE: Repte Clàssic DCCXLIV Expliqueu el vostre pitjor somni (Ara sí!)
Atlantis | 27/02/2023 a les 10:36Malson
La calor de l’estiu no em deixava dormir. Diuen que ara, degut el canvi climàtic, els estius son més calorosos, però jo recordo a la caseta on estiuejàvem, despertar-me suada a la nit i anar al bany per remullar-me. A més a més de la calor, no em deixava dormir un somni recurrent que m’omplia de neguit. Crec que tenia vuit o nou anys.
Primer el cel estava ennuvolat. Gris, gairebé negre .I s’anava tornant vermell, d’un vermell de foc. Amb un gran estrèpit, com un llampec gegant, el cel s’obria en dos, les cases tremolaven i els pisos alts es doblegaven, es plegaven en tres o quatre plecs. Se sentien xiscles esgarrifosos que ho omplien tot. Jo sabia, que aquella vegada si, aquella vegada era veritat: havia arribat la fi del món. Aleshores no en deia apocalipsis. No era fruit de cap distòpia, de cap pel·lícula de terror o tragèdia, sinó del què ens explicaven les monges
a les classes de religió. .
Sempre acabava demanant un lloc al llit dels pares i m’adormia entremig dels dos.
Sempre he somiat molt o me n'he recordat dels somnis, però aquest és dels més terrorífics que he tingut.
No era una cosa que em passés només a mi, sinó que era tot el món el què s’esfondrava. Per això vaig saber lo de la COVID ho vaig lligar amb
el meu somni i el què més m’espantava era que estava implicat tot el planeta.
Conforme m’he anat fent gran, he vist (per la tele sobretot) multitud de desastres: l’accident de Chernóbil i la fuga
d’elements reactius, les guerres, ara tenim més propera la d’Ucraïna, però i Síria? Doblement castigada per
la guerra i el terrible terratrèmol. I tots els llocs d’Àfrica on
la sequera assola el seu paisatge i passa gana o set. Quan penso amb ells penso que per ells ja
ha vingut l'apocalipsi.
La determinació de no espantar-me ni de viure amb por, ha fet que em tornés més insensible. Encara hi ha, però, algun somni dolent que se’m filtra a les nits.
-
RE: Repte Clàssic DCCXLIV Expliqueu el vostre pitjor somni (Ara sí!)
Atlantis | 27/02/2023 a les 10:43(Millor així)
Malsons
La calor de l’estiu no em deixava dormir. Diuen que ara, degut el canvi climàtic, els estius son més calorosos, però jo recordo a la caseta on estiuejàvem, despertar-me suada a la nit i anar al bany per remullar-me. A més a més de la calor, no em deixava dormir un somni recurrent que m’omplia de neguit. Crec que tenia vuit o nou anys.
Primer el cel estava ennuvolat. Gris, gairebé negre .I s’anava tornant vermell, d’un vermell de foc. Amb un gran estrèpit, com un llampec gegant, el cel s’obria en dos, les cases tremolaven i els pisos alts es doblegaven, es plegaven en tres o quatre plecs. Se sentien xiscles esgarrifosos que ho omplien tot. Jo sabia, que aquella vegada si, aquella vegada era veritat: havia arribat la fi del món. Aleshores no en deia apocalipsis. No era fruit de cap distòpia, de cap pel·lícula de terror o tragèdia, sinó del què ens explicaven les monges
a les classes de religió. .
Acabava demanant un lloc al llit dels pares i m’adormia entremig dels dos.
Sempre he somiat molt o me n'he recordat dels somnis, però aquest és dels més terrorífics que he tingut..
Perquè no era una cosa que em passés només a mi, sinó que era tot el món el què s’esfondrava. Per això quan vaig saber lo de la COVID ho vaig lligar amb el meu somni i el què més m’espantava era que estava implicat tot el planeta.
Conforme m’he anat fent gran, he vist (per la tele sobretot) multitud de desastres: l’accident de Chernóbil i la fuga d’elements reactius, les guerres, ara tenim més propera la d’Ucraïna, però i Síria? Doblement castigada per
la guerra i el terrible terratrèmol. I tots els llocs d’Àfrica on la sequera assola el seu paisatge i es passa gana o set. Quan penso amb ells penso que per ells ja
ha vingut l'apocalipsi.
La determinació de no espantar-me ni de viure amb por, ha fet que em tornés més insensible. Encara hi ha, però, algun somni dolent que se’m filtra a les nits
-
RE: Repte Clàssic DCCXLIV Expliqueu el vostre pitjor somni (Ara sí!)
Carles Girós Mascaró | 03/03/2023 a les 14:30BLOC DE MARBRE
De sobte vaig poder notar una escalfor gèlida caminant pel meu cos. L'estranyesa es va apoderar del meu sentir, estava adormit o despert? Jo em sentia com si estigués somiant, però a poc a poc els meus ulls s'anaven obrint i el meu pensament agilitzant-se. Quan me'n vaig voler adonar, el meu cor ja bategava al ritme de mil revolucions per minut i sota el meu cos es començà a fer un toll de suor i neguit: no podia moure el cos; clavat en el meu darrer gest, era un bloc de marbre macís. Des de la inequívoca soledat, estava condemnat a veure la meva quietud en silenci, i la meva cara era una dura màscara que tapava tot un temporal de pensaments: diluvis d'imatges aterridores disposades a destruir tota la platja de sons plàcids que a mi tant m'agradaven.
El telèfon mòbil, que estava a la tauleta de nit, il·luminava tènuement un quart de l'habitació, el restant quedava completament submergit en l'obscuritat. Potser em sentia més aviat a la zona confusa i fosca que a la il·luminada, però el meu cos romania quiet i vestit de por en un entreteixit de vigília i son. De fet, tot estava quiet i en silenci; una quietud de constants moviments i un silenci on se sentien tots els sorolls de la casa reunits en una fuga delirant. Tenia la sensació que, en qualsevol moment, l'obscuritat m'assaltaria en un no passar res per sempre.
Passada una estona, el meu cos, encara completament petrificat, però ja amb certa determinació, començà a destensar-se en veure que no passà res i el meu cap deixà progressivament d'imaginar tota mena de siluetes en el cos de la foscor. Tot i encara no poder mourem, les sensacions es van tornar més amenes, ja semblava haver passat la tempesta. Però, de sobte, del meu telèfon mòbil, va saltar una veu metàl·lica, esmicolant així el mirall del silenci:
—Reconeixement facial... Accés denegat... -
RE: RE: Repte Clàssic DCCXLIV Expliqueu el vostre pitjor somni (Ara sí!)
Carles Girós Mascaró | 03/03/2023 a les 14:32Perdó per l'error. Només era el títol que havia d'anar en negreta.
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
- El darrer cant de Níntenel (1 comentaris)
- Notes sobre la INTUÏCIÓ (10 comentaris)
- els records tornen (1 comentaris)
- TAL FARÀS … (2 comentaris)
- MAI ET TINDRÉ PROU (1 comentaris)
- EFECTES SECUNDARIS (5 comentaris)
- Hi ha vivències definides com a crims o com a càstigs (1 comentaris)
- OPINIÓ CRIMINAL (1 comentaris)
- ASCENSORS PER A GENT GRAN (1 comentaris)
- ENYORO LES AIGÜES CLARES (1 comentaris)
Nous més llegits
- Ànimes I coses (20044 lectures)
- Un lletraferit malastruc. [temps real de lectura: 3 minuts] (1697 lectures)
- Álex 34 (429 lectures)
- Respon a la calma (429 lectures)
- MAI ET TINDRÉ PROU (407 lectures)
- Seny i Rauxa (386 lectures)
- Colònies especials (381 lectures)
- POESIA (368 lectures)
- De tota mena (366 lectures)
- QUEDA-TE'L (351 lectures)
Nous més comentats
- POESIA (17 comentaris)
- Helga - Un remake (12 comentaris)
- QUEDA-TE'L (10 comentaris)
- La mare de Déu (8 comentaris)
- De tota mena (8 comentaris)
- Tres som multitud (6 comentaris)
- Colònies especials (6 comentaris)
- auto-crim (5 comentaris)
- EFECTES SECUNDARIS (5 comentaris)
- Un lletraferit malastruc. [temps real de lectura: 3 minuts] (5 comentaris)
Nous més votats
- POESIA (Agrada a 6 relataires)
- La dels sobrenoms (Agrada a 3 relataires)
- Tard (Agrada a 3 relataires)
- Colònies especials (Agrada a 3 relataires)
- Oportunitat (Agrada a 3 relataires)
- QUEDA-TE'L (Agrada a 3 relataires)
- De tota mena (Agrada a 3 relataires)
- Respon a la calma (Agrada a 3 relataires)
- Jocs de nenes (Agrada a 2 relataires)
- Una cicatriu ben profunda (Agrada a 2 relataires)