RE: Repte Clàssic DCCCLXXXVIII. Emociona'm sense fer-me patir

Incident.

Una putada, que l'ascensor s'hagués espatllat just un dimecres: el dia de la setmana que tornava carregat amb dues bosses plenes de queviures. Ell, que justificava no dur carretó de la compra perquè amb les mans lliures podia donar un bon tomb abans d'entrar al súper, es repetia que ja no tenia edat per a aquelles coses. Un cop a casa, deixà a terra les bosses, es canvià sabates per xancletes i descansà un moment per recuperar l'alè.

Després d'endreçar-ho tot a la cuina, es llevà la roba de carrer, es posà el batí i s'assegué davant del portàtil. Havia d'escriure un relat, d'entre 200 i 400 mots, sobre "emociona'm sense fer-me patir", ves quina collonada. Les paraules prohibides no constituïen cap problema i les obligades, "esclat", "abandó" i "anhel", les inclouria de forma expeditiva. Quant a la història, aquest cop no li caldria esprémer la imaginació: n'hi hauria prou a explicar el que li havia passat el dia abans, i així, a més d'un recurs per mantenir-se ocupat i allunyar pensaments negatius, que amb aquesta intenció es connectava cada dia a Relats en Català, n'obtindria un efecte catàrtic, que bona falta li feia després d'haver passat una nit gairebé insomne, sense parar de donar voltes a aquella vivència tan desagradable.

Tornava del cinema, de veure per dos euros "L'àvia i el foraster", tot pensant que era una pel·lícula amb més bones intencions que resultats, quan gairebé se li tirà al damunt una noia que anava caminant absorta en el mòbil i que a sobre tingué la barra d'increpar-lo, cridant-li "Miri per on va, iaio!". Hauria d'haver continuat, sense dir res, però no es va poder estar de contestar-li que ell circulava per la seva dreta. En mala hora, perquè la contrarèplica, encara més irada, fou "Mira, el vell xaruc: si encara voldrà tenir raó...!", abraonament al qual s'hi va sumar un noi que passejava el gos i que es va deturar, per afegir "Sí, ja me'ls conec jo, a aquests carcamals; sempre volen tenir l'última paraula i el que no tenen és educació!". Tant d'èmfasi hi va posar en l'estirabot, que el gos començà a lladruquejar, acostant-se al pobre home amenaçadorament.

Però el que més el dolgué fou que un veí de l'escala, de la seva edat si fa no fa, que passava per allà i que ho presencià tot, va seguir el seu camí, sense intervenir per defensar-lo.