Detall intervenció

RE: RE: RE: RE: RE: RE: RPV 313 La sequera

Intervenció de: Prou bé | 13-03-2023

On puc intervenir? No puc penjar el meu escrit!


Respostes

  • RE: RPV 313 La sequera
    Atlantis | 11/03/2023 a les 05:48
    • RE: RE: RPV 313 La sequera
      Ness | 19/03/2023 a les 18:10
      Terra aspra

      Esquerpa i aspra
      des de fa mesos,
      plora, però no hi ha llàgrimes.
      El neguit l’està corsecant
      I en l’horitzó no hi veu aigua.

      De mica en mica, es va ensopint
      encarcarant, i emmalaltint.
      Cruixida de cos i ànima
      només vetlla el cel
      i en el record, de terra humida
      que el sol s’ha engolit,
      rau encara un bri d’esperança...
  • RE: RPV 313 La sequera
    Atlantis | 11/03/2023 a les 05:54
    Tots hem vist per les notícies o si vivim a prop d'un llac o un pantà una imatge com aquesta. Escriviu un poema que us inspiri la fotografia una mica trista i actual.

    Lliure, amb mètrica , amb ritme...com us agradi

    Dono de temps fins dimarts 21 al vespre

  • Preguera pagesa [fora de concurs]
    rautortor | 11/03/2023 a les 18:24
    Ha plogut massa poc, amb timidesa,
    molt a deshora. S’ensopeix la plana.
    Sec desencís pels déus de la solana.
    Cruix el reguer mig corsecat, a tesa.

    Remuga l’horta contra el cel, sospesa
    la mala sort i l’estretor que arrana
    sense quarter. No vol patir més gana
    ni tanta set. Plorar li fa peresa.

    Sortirà el sol demà, a desgrat de tots.
    Matí fulgent, eixut, ple de tristesa.
    Pregueres pels sembrats, dels cims als sots;

    incrèdula i fidel, la terra resa
    per no morir. Qui sap, per quatre mots...
    Si Déu no hi do remei, quina malesa!
  • RE: RPV 313 La sequera
    Atlantis | 12/03/2023 a les 10:34
    Rául m’has motivat a escriure un sonet, agafant, també, paraules de Raimon.


    La pluja no sap ploure (fora de concurs)

    Al meu país la pluja no sap ploure
    o plou massa o plou poc ...
    D’una cançó de Raimon...


    Al meu país la pluja no sap ploure
    o plou massa o plou poc o a deshora
    Per llàgrimes absents la terra plora
    No hi ha remei. Haig de pensar i concloure

    que aquell qui mana als núvols no els fa moure
    o els fa jugar a pintar-se, els descolora
    del negre fosc que feia d’emissora
    de bots i de barrals. I haig d’excloure

    els somnis que mirant al cel tenia.
    Massa seré. No ens fa cap alegria
    veure que des dalt no hi cau cap perla

    Haurem d’anar a pregar en romeria
    als deus del plor o a la Verge Maria
    Que fa tristor la terra quan s’esberla.









    • RE: RE: RPV 313 La sequera
      rautortor | 12/03/2023 a les 11:27
      Molt encertat.
      De moment, li estem fent un bon marc a la imatge.
      A veure si algú més d'aquest nostre parnàs de poetesses i poetes es va animant.
      • RE: RE: RE: RPV 313 La sequera
        rautortor | 12/03/2023 a les 11:29
        Veig que els textos surten centrats.
        Caldrà tancar l'ordre de centrar. A veure si ho aconsegueixo.
        • RE: RE: RE: RE: RPV 313 La sequera
          Atlantis | 12/03/2023 a les 13:14
          si. A veure si ho arregles. No m'agraden els poemes centrats.

          M'has animat a escriure el sonet, amb moltes idees comuns.
          A veure si s'engresquen tots els que escriuen poemes, que n'hi ha de molt bons.
          • RE: RE: RE: RE: RE: RPV 313 La sequera
            rautortor | 12/03/2023 a les 15:37
            Pel que veig, ja s'ha arreglat, però s'ha trastocat la pàgina.
            A veure si algú més expert que nosaltres ho soluciona.
            • RE: RE: RE: RE: RE: RE: RPV 313 La sequera
              Prou bé | 13/03/2023 a les 19:38
              On puc intervenir? No puc penjar el meu escrit!
  • RE: RPV 313 La sequera
    rautortor | 12/03/2023 a les 11:57
    Tornem-ho a provar.
    • RE: RE: RPV 313 La sequera
      rautortor | 12/03/2023 a les 11:58
      Ho sento. Si algú en sap més. Sisplau.
    • RE: RE: RPV 313 La sequera
      Prou bé | 14/03/2023 a les 07:34
      Clivelles

      La terra esberlada
      es trenca en bocins
      Un clima implacable
      Serà el seu botxí

      Esdevé sedegosa
      Envelleix si no plou
      La pell és clivellada
      Terrós sobre terrós

      Ell era font de vida
      Ara causa de mort
      S'ha perdut l'equilibri
      De l'aigua amb el sol

      Déus de les tempestes,
      … pluja, llamps i trons
      Amereu les terres
      … ben xopes de nou
    • Crònica d'una mort anunciada
      kefas | 15/03/2023 a les 09:18
      Crònica d'una mort anunciada

      Temps era temps vaig conèixer un planeta
      a l'univers dels planetes tarats
      estava sol sense amors ni amistats
      perquè els humans li espatllaren l'aixeta

      i quedà sec com la mà d'un paleta
      dur com un os totalment esquerdat
      i era tan lleig que mai més fou cantat
      ni compadit per cap líric poeta

      I dels humans, autors de la desfeta
      no en va quedar ni un trosset espantat
      per ensenyar a tota l'eternitat
      qui fou causant de tanta malifeta

      Us hi dic jo, supervivent profeta
      petit, humil i savi escarabat
    • Res no ens importa?
      Endevina'm | 15/03/2023 a les 19:54
      Res no ens importa?
      En la senda d'un abandó erm
      que ens clivella la pell,
      sembla que res no ens importa.

      Errar eixut
      de clivelles terroses.
      Ocres estèrils
      de camins erràtics.
      És de justícia
      el càstig singular.

      Quan les teves petges no restin gravades
      en el sòl eixut de goles resseques
      Serà per l'enyor de l'aigua que se'ns allargui l'agonia
      dins d'un món esquerp que transita ignorant
      la necessitat d'una vida fluida.

      Si res no ens importa a nosaltres,
      què ha de fer qui no sap res de nosaltres?
    • De la sequera
      rautortor | 16/03/2023 a les 19:28

      De què serveix plorar
      si les llàgrimes son amargues?
      De què serveix parlar
      quan les paraules son ineficients?

      Veure la teua pell esberlada per la set
      m’ha fet aixecar la mirada
      i preguntar sense resposta,
      i lamentar-me sense remei.

      No sé si el cel plorarà llàgrimes dolces
      en algun moment, no ho sé però ho espero.
      Sempre ha estat així. Els annals en parlen.

      Cautela o desconfiança, resignació o sensatesa?
      A peu pla, només puc creure en la determinació
      i la gosadia enfront de la insensatesa i la demència
      si volem amorosir la teua pell badada
      i que tornin el blau i el verd al teu rostre.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.