Detall intervenció

RE: RE: CONVOCATÒRIA DEL RPV 311: Rere les màscares

Intervenció de: Ness | 19-02-2023

Nota: l'autora de la foto és D.L.BROOKS (que no us ho havia comentat)


Respostes

  • RE: CONVOCATÒRIA DEL RPV 311: Rere les màscares
    rautortor | 18/02/2023 a les 22:51
    • RE: RE: CONVOCATÒRIA DEL RPV 311: Rere les màscares
      Ness | 19/02/2023 a les 13:57
      Nota: l'autora de la foto és D.L.BROOKS (que no us ho havia comentat)
  • RE: CONVOCATÒRIA DEL RPV 311: Rere les màscares
    Endevina'm | 19/02/2023 a les 11:17
    Venècia

    Vida amagada
    d'ignota mirada.
    Enganyes admirada
    la ment em tens capturada.
    Neguit de matinada,
    de festes, la vida emplenada.
    Enganyes divertida
    els viaranys de la vida.
    Cofoia i eixerida
    rius una volta divertida.
    Insatisfeta i cansada
    hi tornaràs una altra vegada.
    Alimentaràs una anyada,
    la festa més esperada.


  • Com en un combat
    kefas | 19/02/2023 a les 19:25

    Com en un combat
    és la meva tàctica
    per aprendre com ets
    escoltar-te
    observar-te
    llençar paraules que et facin trontollar
    perquè per un instant aixequis la màscara
    i desde la meva mirada nua
    pugui captivar la teva.
  • RE: CONVOCATÒRIA DEL RPV 311: Rere les màscares
    Atlantis | 21/02/2023 a les 08:19
    Presentació

    Jo no soc la que escric.
    jo soc l’altre.
    Ella és molt més sensual
    més tendre i harmoniosa
    valenta i atrevida.

    En canvi jo
    que visc a dins d’una metàfora
    entre dos mons
    que em tiben i m’esqueixen,
    duc una màscara als ulls
    un antifaç de cel
    un mocador d’estrelles
    duc un vel a la cara...

    Només a voltes
    se m’escapen els ulls
    i volen atrapar-vos
    per arribar els vostres.


    Però tingueu clar:
    Jo no soc la que escriu
    jo soc l’altre.


  • Un ballo in maschera
    rautortor | 24/02/2023 a les 13:12

    Xipolleja el silenci als carrers d’aigua.
    De tant en tant, se sent l’alenada d’un motor
    o el plor d’algun violí tardaner dins la nit.
    Demà hi haurà ball a la plaça de Sant Marc,
    ara enaiguada per l’entusiasme de la marea.

    De l’arena de l’oblit han retornat les màscares
    després d’un tomb de rellotge d’un any sencer.
    Rostres de porcellana, llàgrimes de tornassol,
    pell que la neu enveja, mentida al sentiments.

    El ball acobla cossos, luxe i magnificència,
    la plaça es belluga al compàs fastuós del ritual;
    els valsos ritmen amb el fregadís de peus i sedes
    mentre les màscares s’exhibeixen vanitoses,
    hermètiques, alienes a les emocions dels amos.
    Qui son els comparses, ningú no ha de saber,
    tan sols els novençans, insolents, gosen preguntar
    enmig d’una farsa que no accepta evidències.

    Qui parla, quan tu dius jo?
  • RE: CONVOCATÒRIA DEL RPV 311: Rere les màscares
    Prou bé | 26/02/2023 a les 10:16
    Somnis de carnaval

    Rialles postisses
    Ulls plens de foscors
    Què és que s'amaga
    Darrere els colors?

    La festa es disbauxa
    Música i cançons
    Pels canal s'escampen
    I encalcen la rauxa

    Venècia s'amara
    Amb art i misteri
    Les góndoles duen
    Esperances vanes

    Però,
    Visca el Carnaval!
    Que any rere any
    Ens fa somiar!



    • RE: RE: CONVOCATÒRIA DEL RPV 311: Rere les màscares
      Prou bé | 26/02/2023 a les 15:31
      (és aquest. S'havien intercanviat dos versos)


      Somnis de carnaval

      Ulls plens de foscors
      I rialles postisses
      Què és que s'amaga
      Darrere els colors?

      La festa es disbauxa
      Música i cançons
      Pels canal s'escampen
      I encalcen la rauxa

      Venècia s'amara
      Amb art i misteri
      Les góndoles duen
      Esperances vanes

      Però,
      Visca el Carnaval!
      Que any rere any
      Ens fa somiar!
  • poble vell
    allan lee | 27/02/2023 a les 19:55
    La disbaixa es desdibuixa
    enllà dels carrers del poble vell
    i al seu pas resta l'aroma
    de cançons que no conec.

    Jo no soc de la partida:
    mai no ho vaig poder ser. Era
    aliena a l'alegria,
    a les festes del carrer.

    Ara que m'he quedat sola
    faig la ciutat a poc a poc
    soc gata de lluna freda
    i no em fa por la foscor.

    Ja m'he llevat la careta
    que tant de temps vaig portar.
    Si tinc pena, l'exhalo.
    Si em fa mal el pit, crido alt.

    La comparsa s'esparsa
    vestida de colors d'or,
    la mascarada s'escampa
    empesa de lluentons.





  • RE: CONVOCATÒRIA DEL RPV 311: Rere les màscares
    allan lee | 28/02/2023 a les 17:31
    DisbAuxa, sorry

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.