RE: RE: Comentaris i resolució RepteClàssic DCCLXXXVII: LA GUERRA DE GAZA

Sr. Joan Colom, lamento profundament que faci extensiva al meu malnom la seva frívola demagògia, atribuint-li una presa de posició que no es desprèn del relat. Un relat similar es podria construir a partir de situacions i personatges equivalents situats a l'altre bàndol i vostè en deduiria una presa de posició contrària. Això és perquè el protagonista del relat no és la confrontació. El protagonista del relat és, senyor meu, l'odi, el que fa moure la barbàrie d'ambdós bàndols, de la qual abomina el meu malnom amb la mateixa intensitat sigui quina sigui la seva procedència.

Tot el que poden fer és alportar dades i punts de vista per a que cadascú reflexioni. Ja se sap que només nosaltres ens auto convencem, en pràcticament la majoria de casos.
Naturalment, no he llegit cap altre relat no fos cas que agafés mania a algú, que ens hem de veure telemàticament sovint. Ès natural que el meu plantejament sigui el que dulcificat aquí, perquè ja fa molt temps que m’informo per Twitter, Aljazeera, Telesur, i la tele xinesa CGTN, amb petites incrustacions, alemanyes (en anglès) , franceses i italianes.
Em penso que te n’ha sortit prou bé, Joan.

Va obrir els ulls. El cap li feia mal i va notar que la llum no li arribava a l'ull esquerre. Notava un pes sobre el pit que li feia nosa per respirar. No podia veure què era perquè no tenia prou forces per aixecar el cap. Podia moure el braç dret i va aixecar la mà fins a la nosa que tenia sobre el pit. El tacte li va dir que era com una cabellera impregnada d'una substància enganxosa. Mentre la tocava, intentava recordar com havia arribat allí. Les darreres imatges que podia visualitzar eren les d'un cotxe que els empaitava per la sorra amb una gent que els disparava. I els crits de l'Almudena, crits de terror que encara li ressonaven dins del cap. Ah, i també la festa! La música, els somriures, els cartells en favor de la concòrdia entre els pobles. Alguna cosa li havien fet i ara havia d'intentar saber el què. Va agafar la cabellera i va intentar aixecar-la. El va sorprendre que pesés tan poc, perquè suposava que hi havia un cos que l'aguantava. La va aixecar tant com va poder per mirar què era. Un crit de ràbia i plor li va sortir de la gola quan va veure que era el cap desfigurat de l'Almudena. Atònit. Va recordar de cop el que havia passat. Va sentir una veu que cridava unes paraules que no entenia i uns passos que s'acostaven. La ràbia li va donar forces per incorporar-se una mica. Un rostre amb ulleres i una barretina al cap se'l mirava amb una expressió encesa. Va saber que era odi perquè va notar que entrava dins de la seva ànima i desallotjava la ràbia per saturar-la d'aquella emoció que desitjava la mort d'aquella mirada. Només va tenir temps de pensar que algú ho faria en nom d'ell abans que un cop al cap el portés a la foscor.

Les monstruositats comeses pels terroristes de Hamàs, aplaudides per la majoria dels palestins, no són inventades, les que explico són la punta de l'iceberg i he intentat no ser gaire explícit. De fet, novel·lo una mica citant paraules textuals de testimonis.

El vídeo existeix. Si algú el vol veure ... És llarg, i fa mal.

https://player.vimeo.com/video/945716678?h=4e5f111977

És un vídeo públic, els israelians tenen vídeos de les càmeres Gopro que portaven els terroristes, només els ensenyen a periodistes i alguns polítics.

I, per cert , enhorabona a la MenaGuiga, el jutge té tota la raó i bon gust en fer-la guanyadora. .

Fins i tot pels comentaris hi ha hagut cert 'conflicte'.
I no s'ha anat més lluny.
El món està ple de, desgraciadament, tragèdies. La del tema proposat n'és una. I les imatges diàries són esfereïdores, corprenedores, no podem acostumar-nos-hi i, no obstant, la cosa continua.
Tot plegat em fa pensar en el poema 'Dime por mis verdaderos nombres', del fa poc difunt monjo budista Thich Nhat Hanh. No el copio aquí, qui el vulgui llegir, només cal cercar-lo. Penso que té raó el que hi diu, tot i que costa engolir-ho.

Bé, doncs, repeteixo l'agraïment pel veredicte favorable. Rumio un nou tema i el penjo. Això sí: necessito que no sigui fosc. Si us ve de gust, us convido a participar-hi.

Mena