RE: Per als relataires de socarrel

Quan jo vaig començar, la pàgina feia tres anys que estava en marxa. El fòrum es va obrir el 2005, em sembla i es va obrir per aclamació popular, ja que la gent trobava molt complicat anar seguint els comentaris creuats en els relats.

Es va establir en aquells dies antics, comentar relats d'altres i esperar reciprocitat, ningú esperava rebre una resposta en un relat que ja havia comentat, i aquells que ho feien, que no recordo haver-ho vist per aquells dies, se'ls adreçava al novell fòrum que per alguna cosa s'havia creat.

Com dic en aquell relat del Fidel, quan va néixer la pàgina, les xarxes socials encara eren a les beceroles, i tothom entenia el sistema, tu em comentes. jo et comento, i els agraïments en el fòrum. Es feia així, i ningú va posar en dubte que era la millor opció. Ara, amb l'arribada de les respostes al Facebook, i amb uns anys, ara s'ha posat de moda respondre en el relat d'un mateix.

Al meu entendre, això no és una xarxa social, i els comentaris, entenc, són perquè els altres relataires et valorin i et diguin què els sembla el teu relat. Sempre havia estat així, i mai ningú ho va qüestionar.

Que ara la gent faci un comentari en el seu relat per agrair un comentari anterior, per a mi és com dir-li al mirall que bonic és aquell que surt reflectit i s'enviï petons. Sona rar, oi? Doncs als més vells en sona així.

Si tenim un fòrum fem-ne ús. Però el fòrum no ha estat sempre una basa d'oli,ni la pàgina menys. Regularment es crea alguna polèmica, i algunes han estat molt virulentes. La polèmica actual és creativa, si la fem amb respecte, activa també el fòrum en altres coses creatives, i si algú és feliç fent comentaris en el seu relat, esperant que l'altre relataire torni a llegir si li han contestat, a mi, personalment, em sembla estrany, i no penso tornar a un relat esperant resposta, se'm fa una mica, no sé com dir-ho, presumptuós?

Que cada un faci allò que bonament entengui més correcte, però que després no vagi dient que si li han fet més o menys comentaris, quan la meitat són seus, ni tampoc ha d'anar emprenyant altres relataires demanant-li que faci visita al seu espai. Això sí que em sembla vergonyós. Pot fer-ho, està clar que és lliure de fer-ho, però no em sembla gaire educat.

Bé, no sé si t'he aclarit alguna cosa, el cert és que dels antics quedem pocs, i aquells que responen als comentaris en el seu relat, personalment, ho trobo absurd. Bàsicament, això no és Twitter ni Facebook.
Tenim altres eines.