RE: Nanorepte1121 : EL MENJAR.

Croquetes ràncies, del temps de l'àvia.
Com que tenia mitificades les croquetes de gallina de l'àvia, en trobar-ne a la carta d'aquell restaurant es deixà engalipar.

Ells s'ho van perdre.
Eren tan botiflers que, quan els preguntaren si pel mateix preu volien pa sol o amb tomàquet, digueren que sol.

Tinc 18 nanoocurrències més. Com que no estaria bé incloure-les aquí encara que hi posés "fora de concurs", he agrupat aquestes divuit i les dues presentades en un relat que trobareu a la meva pàgina, quan l'hagin publicat.

Plaer i goig
No volia ser ni golafre ni gormand. Només volia estar content d'ell mateix.

Allò que el vent va dur
Com Scarlett O'Hara, va prometre de no tornar a tenir mai més fam creativa.

Fesols
1.- La "fesola" era la carnissera de davant de casa; no sé d'on li podia venir aquest mal nom!

Rosegó
2.- La vella se senyà amb esglai quan vaig haver llençat el rosegó de pas del berener, ni tou, ni dur.

Una dita

De la menja de ceba antigament deient... "Al dematí és or, al mitgdia plata, a la nit mata"