Cercador


Llista categories

Recomanats editora

Veure tots

Detall intervenció

RE: Misteri a l'ermita (relat a plusieurs hands)

Intervenció de: Mena Guiga | 01-05-2021

I qui s'anava perdre detall, davant aquell espectacle d'ambrosia suculenta en forma d'odalisques dansaires? I a més, de franc! Sense cap despesa!
Callats com una tomba estaven tots tres, amb els tres parells d' ulls divisant la carnosa llunyania. L'Ataülfet ataüllant amb ulls de mussol concupiscent l'abundós pitram-pitram d'una rossa exuberant -pensem que per mor d'un trauma mai no superada de quan era nadó, o potser per algun gen de reminiscència atàvica-; el Dalmau amb mirada de bat a bat, atenta, tot intentant comptabilitzar els pelets que mostrava per la part dretana de les diminutes calcetes aquella que més es movia; el tercer, al temps que esguardava, ara les dansaires, ara els altres dos, renegant pel dolor de l'ull de poll al dit garrí de la cama esquerre.I vet aquí que, de sobte, a l'Altramús, mentre se li unfla la cacaua -ignorem exactament exactament la causa-li ve a la memòria l'ermita mig derruïda -abans mesquita, en temps antics-, l'estranya finestra d'ull de bou del cor, la imatge a sobre d'un crucificat, i la inscripció a sota en idioma estrany: “Ojo al Cristo, que es de plata”.

(fins aquí Lo Reboli)

Respostes

  • RE: Misteri a l'ermita (relat a plusieurs hands)
    Mena Guiga | 27/04/2021 a les 21:04
    [Respondre]
    Trons i llamps han acabat en abundància líquida celestial i quan la darrera gota ha caigut el testament enllestia dient: "Trobeu un ser de llum en un d'aquest espais que us regalo, algú honest que haurà de dur els dòlars a un indret molt espiritual. Aleshores obtindreu la GRAN I DEFINITIVA HERÈNCIA." Signat: besoncle Altramús.
    Tant en Dalmau, el meu germà gran, com jo mateix hem sentit una mena de ràbia. I ara...què?
    Ens hem posat d'acord per començar per una de les platges idíl·liques.

    (fins aquí Mena)
  • RE: Misteri a l'ermita (relat a plusieurs hands)
    deòmises | 27/04/2021 a les 22:25
    [Respondre]
    El motiu d'aquesta elecció —després ho hem sabut— ha estat per la melangia que semblava sentir la tieta Adelaida per una sorra mai trepitjada i per un onatge jamai vist. L'Alzheimer n'ha tingut part de culpa, d'aquest record esbiaixat, i també el xiuxiueig a cau d'orella del seu fill Ataülf, que encara conserva el to bronze de la darrera capbussada en la Costa Blava. Després, a pilota passada, ens hem adonat que els seus ulls com taronges, sempre en entreveure un topless, el delataven com a voyeur professional.


    (fins aquí d.)
  • RE: Misteri a l'ermita (relat a plusieurs hands)
    Akeron343 | 28/04/2021 a les 14:08
    [Respondre]
    Per més que el meu primer pensament, en percebre la tremenda beatitud de la petició final i de l’abatiment que em produí el terrible dilema de per on començar la recerca, va ser introspectivament “quin cabronàs ensuma-sotanes aquest Altramús, li poden donar ben bé per l’ullet amb una canya esquerdada (de les més molsudes de la plantació, després del seu premsat)”, aquesta energia negativa es transformà ràpidament, gràcies a l’erecció que em provocà el motiu real que ens havia dut a l’elecció geogràfica d’inici de la recerca... la meravellosa “fauna” que es torrava al sol en tan idíl•lic paratge. Veig que l’Ataülfet ha heretat el “bon ull de la família”, nissaga de discretíssims i calentorros “observadors de les exhuberàncies de la natura”.
    -Serà difícil concentrar-se en aquest paratge-Vaig dir a en Dalmau i l’Ataülfet, que s’havia unit a la recerca. Cap dels dos em va contestar, ja absorts en no perdre detall...
  • RE: Misteri a l'ermita (relat a plusieurs hands)
    Mena Guiga | 01/05/2021 a les 16:25
    [Respondre]
    I qui s'anava perdre detall, davant aquell espectacle d'ambrosia suculenta en forma d'odalisques dansaires? I a més, de franc! Sense cap despesa!
    Callats com una tomba estaven tots tres, amb els tres parells d' ulls divisant la carnosa llunyania. L'Ataülfet ataüllant amb ulls de mussol concupiscent l'abundós pitram-pitram d'una rossa exuberant -pensem que per mor d'un trauma mai no superada de quan era nadó, o potser per algun gen de reminiscència atàvica-; el Dalmau amb mirada de bat a bat, atenta, tot intentant comptabilitzar els pelets que mostrava per la part dretana de les diminutes calcetes aquella que més es movia; el tercer, al temps que esguardava, ara les dansaires, ara els altres dos, renegant pel dolor de l'ull de poll al dit garrí de la cama esquerre.I vet aquí que, de sobte, a l'Altramús, mentre se li unfla la cacaua -ignorem exactament exactament la causa-li ve a la memòria l'ermita mig derruïda -abans mesquita, en temps antics-, l'estranya finestra d'ull de bou del cor, la imatge a sobre d'un crucificat, i la inscripció a sota en idioma estrany: “Ojo al Cristo, que es de plata”.

    (fins aquí Lo Reboli)

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Publica el teu relat en català a www.relatsencatala.com

Nous recomanats editora

Últims comentats

Nous més llegits

Nous més comentats

Nous més votats