Detall intervenció

RE: El botó de Madelinoia Bum'Bum (relat entre unes quantes mans, cervells i, sobretot, cors!).- Actualització

Intervenció de: rnbonet | 26-05-2021

Consirós i meditabund ens trobem al Filibert per prendre una decisió al respecte: Misteri 1? Misteri 2? Misteri 3? Comptat i debatut, s'hi decidiria per la tercera proposta, que de debò no tenia res de misteriosa. Tot , que, de fet i fet, com hem apuntat abans, reflexionà: ja tenia mig enllestit -misteri-, enllestida -proposta-. A més a més,a ell, carnós i abundant, allò dels assumptes de la carn li feien una cosa així com cosigolles pam avall del melic i hi trobava un gustet amistós i plaent pel/pels penjoll/penjolls no habituats habitualment a exercicis excessius d'aquella espècie/classe.
I amb el ferm propòsit, planejà el pla, sense anar-se'n per les branques:

*Ítem 1: Li escriuria un poema anònim, que dipositaria a la bústia de la Parlàsia. Una cosa així com -copiem el poema-:

"Oh!, tendra Madelinoia
en veure el vostre encant
jo pateixo paranoia.
I és que sembleu tan cofoia
per darrere i per davant,
oh, noia, Madelinoia!
que muiro pel vostre amor.

Signat:
Vostre segur servidor"

*Ítem 2: Concertar -o tenia cert!-una cita amb la dita senyoreta. Ja saben els lectors que la poesia mou muntanyes!

*ïtem 3: I no aniria a la cita vestit penjim-penjam. S'abillaria de vint-i un botó. Cassaca blava i pantaló blanc. Camisa a joc. Com? Quina? Potser li calgués compra-ne una.

Després de portar a terme el primer ítem, se n'adonà: Ai! Sempre hi ha un 'ai'. Havia trabucat noms.Una 'confundició' la té qualsevol. Li havia remés a la Parlàsia els versos que, insconscienment, havia fet per la Madelinoia!!!


Respostes

  • RE: El botó de Madelinoia Bum'Bum (relat entre unes quantes mans, cervells i, sobretot, cors!).- Actualització
    rnbonet | 26/05/2021 a les 15:30
    Consirós i meditabund ens trobem al Filibert per prendre una decisió al respecte: Misteri 1? Misteri 2? Misteri 3? Comptat i debatut, s'hi decidiria per la tercera proposta, que de debò no tenia res de misteriosa. Tot , que, de fet i fet, com hem apuntat abans, reflexionà: ja tenia mig enllestit -misteri-, enllestida -proposta-. A més a més,a ell, carnós i abundant, allò dels assumptes de la carn li feien una cosa així com cosigolles pam avall del melic i hi trobava un gustet amistós i plaent pel/pels penjoll/penjolls no habituats habitualment a exercicis excessius d'aquella espècie/classe.
    I amb el ferm propòsit, planejà el pla, sense anar-se'n per les branques:

    *Ítem 1: Li escriuria un poema anònim, que dipositaria a la bústia de la Parlàsia. Una cosa així com -copiem el poema-:

    "Oh!, tendra Madelinoia
    en veure el vostre encant
    jo pateixo paranoia.
    I és que sembleu tan cofoia
    per darrere i per davant,
    oh, noia, Madelinoia!
    que muiro pel vostre amor.

    Signat:
    Vostre segur servidor"

    *Ítem 2: Concertar -o tenia cert!-una cita amb la dita senyoreta. Ja saben els lectors que la poesia mou muntanyes!

    *ïtem 3: I no aniria a la cita vestit penjim-penjam. S'abillaria de vint-i un botó. Cassaca blava i pantaló blanc. Camisa a joc. Com? Quina? Potser li calgués compra-ne una.

    Després de portar a terme el primer ítem, se n'adonà: Ai! Sempre hi ha un 'ai'. Havia trabucat noms.Una 'confundició' la té qualsevol. Li havia remés a la Parlàsia els versos que, insconscienment, havia fet per la Madelinoia!!!
  • RE: El botó de Madelinoia Bum'Bum (relat entre unes quantes mans, cervells i, sobretot, cors!).- Actualització
    Mena Guiga | 26/05/2021 a les 23:41
    La veïna de baix, la Parlàsia, endevinà de seguida l'autoria dels versets (l'havia vist dipositar el sobre a la bústia) I, alhora, tingué un trasbalsament: com és que l'anomenava Madelinoia, com l'amor de la seva vida li deia sempre, com? I s'hagué de seure (en un balancí gronxa-gronxi de vímet tipus Emmanuelle amb coixins de seda i blondes) i plorar recordant el seu estimat Madelinoi Bam'Bam, drag queen estrella al cabaret Body Love is Love a qui havia conegut mentre ell es maquillava i ella, treballadora de la neteja, per petició d'ell, li netejà la cara de tanta i tanta pintura. S'esdevingué un moment màgic (etern) en què els seus ulls es trobaren molt fondos.
    Cessà les llàgrimes, la noia. Li vingué que tal volta, el veí voluminós no fos un enviat peculiar del més enllà on Madelinoi feia un lustre que hi habitava. Una mort estranya: una ingesta de pastilles que semblaven botons o de botons que semblaven pastilles. I per què?
    Si és que aquell veí era un missatger, calia rebre'l com calia i treure'n tota la...informació. Es col·locà un vestit cenyidíssim marcant al cent per mil, de color coral·lí amb lluentons daurats. Tot plegat li conferia un aspecte com de barreja d'odalisca-geisha-deessa. Es pentinà sensualment i es posà perfum de poniol elevat al cub rere les orelles i a més llocs. Faria, inspirà per asserenar-se, el que fos per restituir Madelioni Bam'Bam a l'existència. Li havia tornat contesta escrita i el convidava l'endemà a sopar amb ella: espàrrecs a les gruixudes herbes, vi de Blanes i figues de la casa.

    Mentrestant, la veïna de dalt, la Pascàsia, cèlibe fins a la medul·la, havia rebut també el mateix poema. I és que en Filibert, amb el seu problema de memòria, l'havia escrit en full de calc i, empès per algun dimoniet trapella, l'havia introduït per un instertici de la persiana pascasiana. La dona, en llegir-lo, experimentà una suor i una calentura mai tingudes. Hagué de confessar-se que desitjava rendir-se als encants del de sota. Per tant, li va escriure una nota amb lletra fina de plumilla de primera comunió, citant-lo a berenar l'endemà: pa de pessic i infusió de fonoll salvatge. Somrigué amb totes les arrugues en plegar el paperet i va no córrer sinó volar a fer-lo passar per sota la porta de Filibert pensant que, d'indumentària, duria una bata poc beata, curta, amb estampat quadres de vichy, que feia pulcre. I que tenia molts botons...idèntics al trobat per en Filibert. I en una butxaca, una carta no massa antiga, firmada per M.B'B, que explicitava que per arribar a ella calia descordar mil i un botons i després no s'entenia no sabia, la Pascàsia, que deia d'un fill bambanós i una discussió. I com és que guardava encara aquella carta d'aquella bata adquirida en un mercat de segona mà, d'ocasió tot a cent pessetes?

    Filibert era fora de casa seva, pasturant amb el 600, rumiant que per disculpar-se regalaria el valuós botó a la Parlàsia. Ignorava que si li girava mooooolta feina...

    (fins aquí Mena) (Akeron segueix)


Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.