Cercador
Llista categories
Detall intervenció
RE: Consulta
Intervenció de: Galzeran (homefosc) | 25-03-2022La forma del microrelat és part de la història, i en això vull dir que no hi ha cap norma establerta que diferenciï els dos narradors, com si hi vols posar floretes en lloc de punts suspensius.
És allò que tu vegis correcte en un microrelat de dos paràgrafs.
Oi que hi ha poesies visuals? En el micro pots fer igual, la distribució dels paràgrafs pot ser part del microrelat.
Sigues lliure d'interpretar com vulguis aquestes paraules, però les normes, mentre siguin ortogràfiques,la resta és creació.
No sé si t'he ajudat gaire ;-)
Respostes
-
RE: Consulta
Galzeran (homefosc) | 25/03/2022 a les 10:32La forma del microrelat és part de la història, i en això vull dir que no hi ha cap norma establerta que diferenciï els dos narradors, com si hi vols posar floretes en lloc de punts suspensius.
És allò que tu vegis correcte en un microrelat de dos paràgrafs.
Oi que hi ha poesies visuals? En el micro pots fer igual, la distribució dels paràgrafs pot ser part del microrelat.
Sigues lliure d'interpretar com vulguis aquestes paraules, però les normes, mentre siguin ortogràfiques,la resta és creació.
No sé si t'he ajudat gaire ;-) -
RE: RE: Consulta
Iona | 25/03/2022 a les 16:58Moltes gràcie!
-
RE: Consulta
Fidel Català | 25/03/2022 a les 17:15Gràcies, homefosc, però no creus que a més a més de l'ortografia, s'ha de vigilar alguna altra cosa?
No ho sé, eh?, és una pregunta.
-
RE: Consulta
SrGarcia | 25/03/2022 a les 19:06Jo en vaig escriure un de relat curt amb dos narradors.
La primera veu la vaig posa amb lletres normals. La segona veu amb lletres cursives.
No sé si s'ha de fer així, però se'm va acudir.
Si vols veure com queda, és el relat titulat "Prostitució sagrada".
-
RE: Consulta
Iona | 25/03/2022 a les 20:08Prenc nota.
-
RE: Consulta
Homo insciens | 26/03/2022 a les 11:41Hola, Iona, jo estic fent un curs de narrativa a l’escola d’escriptura de l’Ateneu Barcelonès (no és específic per microrelat), però un dels temes que vam tractar és la polifonia de narradors. Molt interessant. Jo vaig intentar fer un microrelat a dos veus i tenia dubtes de si ho havia de marcar o diferenciar d’alguna manera i el professor em va dir que no caldria. Que s’hauria de poder entendre amb el mateix text. Aquesta és la teoria, suposo que després cadascú decideix si igualment ho diferencia d'alguna més visual per ajudar al lector...
T’enganxo aquí un part de la unitat, amb un exemple de polifonia dins un mateix text.
Pertany al conte de Julio Cortázar La señorita Cora, publicat el 1966. S’hi explica la
història d’un adolescent molt tímid –Pablo Morán–, ingressat en una clínica per a ser operat, que s’enamora d’una de les infermeres que el cuiden. A més de la qualitat de la història, allò que fa admirable aquest conte és la seva solució tècnica: els sis narradors –Pablo, Cora, la mare de Pablo i tres metges– es van tornant en una mena de cursa de relleus en la qual es passen la paraula sense trencar el fil de la narració.
Llegim un fragment en què parlen Pablo i Cora:
La infermera de la tarda es deia senyoreta Cora, ho vaig preguntar a la
infermera petita quan em va portar l’esmorzar; em van donar molt poc menjar i
un altre cop pastilles verdes i unes gotes amb gust de menta; em sembla que
aquestes gotes fan dormir perquè se’m queien les revistes de la mà i de cop
estava somniant en el col·legi i que anàvem a un pícnic amb les noies del normal
com l’any passat i ballàvem a la vora de la piscina, era molt divertit. Em vaig
despertar prop de dos quarts de cinc i vaig començar a pensar en l’operació, no
és que tingui por, el doctor De Luisi va dir que no és res, però ha de ser estrany
l’anestèsia i que et tallin quan estàs adormit, en Cacho deia que el pitjor és
despertar-se, que fa molt de mal i que vomites i tens febre. El nen de la mama ja
no està tan eixerit com ahir, se li nota a la cara que té una mica de por, és tan
jovenet que gairebé em fa pena. Es va asseure de cop al llit quan em va veure
entrar i va amagar la revista sota el coixí. L’habitació estava una mica freda i
vaig anar a apujar la calefacció, després vaig portar el termòmetre i l’hi vaig
donar. «Te’l saps posar?», li vaig preguntar, i semblava que les galtes se li
rebentarien de tan vermell que es va posar. Va fer que sí amb el cap i es va
estirar al llit mentre jo baixava les persianes i encenia el llum. Quan em vaig
apropar perquè em donés el termòmetre seguia tan ruboritzat que vaig estar a
punt de riure, però amb els nois d’aquesta edat sempre passa el mateix, els costa
acostumar-se a aquestes coses. I per si no fos prou em mira als ulls, per què no
li puc aguantar aquesta mirada si al capdavall no és més que una dona, quan
vaig treure el termòmetre de sota les flassades i l’hi vaig passar, ella em mirava
i jo crec que somreia una mica, se’m deu notar tant que em poso vermell, és una
cosa que no puc evitar, és més fort que jo. Després va anotar la temperatura al
full que hi ha als peus del llit i va marxar sense dir res.
Segur que hem identificat els dos punts de transició, però per si de cas aquí els teniu:
Comença parlant Pablo.
La transició amb Cora es troba en «... tens febre. // El nen de la mama...»
La nova transició amb Pablo es troba en «... aquestes coses. // I per si no fos
prou...»
En total són quaranta-cinc canvis de narrador en un conte d’una vintena de pàgines. En aquest fragment, les transicions es realitzen mitjançant un punt i seguit, però al llarg del text n’hi ha després d’una coma i fins i tot per mitjà de conjuncions. I malgrat tot, per poca atenció que s’hi posi, el lector difícilment es perd.
-
RE: RE: Consulta
Iona | 26/03/2022 a les 16:16És brutal, el canvi de narrador es detecta molt ràpid, però al mateix temps no es nota gens d'artificialitat en la transició.
Realment veig que és qüestió de talent.
Hauré de refer el microrelat.
Moltes gràcies per la resposta.
-
RE: Consulta
Homo insciens | 28/03/2022 a les 22:01Sí, és una passada. Me n'alegro que t'hagi ajudat! Segur que te'n surts!
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
- Espectacular (2 comentaris)
- JA HO SABÍEM (3 comentaris)
- Preguntes amb resposta (7 comentaris)
- ANNA X (2 comentaris)
- Comiat (3 comentaris)
- Vint nanoocurrències sobre SEXE [temps real de lectura: 3 minuts] (4 comentaris)
- Haikus de primavera (4 comentaris)
- Begin to begin (1 comentaris)
- El roig més brillant (2 comentaris)
- Revisió (a cal metge) (10 comentaris)
Nous més llegits
- Protocol Omega (1197 lectures)
- RETORN AL NO RES (765 lectures)
- POST MORTEM (612 lectures)
- MÓN DE GATS (404 lectures)
- Optar (292 lectures)
- EN EL CENTRE DEL MEU COR (264 lectures)
- QUÈ FAS...? (236 lectures)
- Un nou preludi (214 lectures)
- ESPERANT UN AMIC PER A MI (206 lectures)
- Revisió (a cal metge) (202 lectures)
Nous més comentats
- QUÈ FAS...? (15 comentaris)
- Revisió (a cal metge) (10 comentaris)
- ESPERANT UN AMIC PER A MI (9 comentaris)
- EN EL CENTRE DEL MEU COR (9 comentaris)
- Preguntes amb resposta (7 comentaris)
- Com llàgrimes en la pluja (6 comentaris)
- Optar (6 comentaris)
- Intel·ligència emocional (5 comentaris)
- Veritats inqüestionables (5 comentaris)
- El mimetisme de l’ontogènesi (4 comentaris)
Nous més votats
- El mimetisme de l’ontogènesi (Agrada a 5 relataires)
- QUÈ FAS...? (Agrada a 5 relataires)
- RETORN AL NO RES (Agrada a 4 relataires)
- ESPERANT UN AMIC PER A MI (Agrada a 3 relataires)
- Protocol Omega (Agrada a 3 relataires)
- Veritats inqüestionables (Agrada a 3 relataires)
- El domini (Agrada a 3 relataires)
- POST MORTEM (Agrada a 2 relataires)
- MÓN DE GATS (Agrada a 2 relataires)
- Un nou preludi (Agrada a 2 relataires)