que són oblits

(...) I si viure és somniar
En rastres abandonats
A la fortuna pels dits
En llençols plens de tu?

I el coixí guardarà
Tantes vetlles com consells
Que sempre trobaré
Quan més et pugui enyorar.

Els seus moviments
No es podran aturar mai
Perquè ets terratrèmol
Contra la quietud
I inquietud en mans
De la pacient impaciència.

I si esperar és voler-te
Propera i perfumada
Amb la dèria de la fam
Extrema, i la feina que resta
És omplir-me dels teus somnis?


d.


PS: pensant-te, també quan no tocaria...

Prou que et tocaria
que perdria hores de son
que no les tinc
que ja no hi són.
A la matinada
res s'explica
que no m'has entès
(diu la mestressa)
i la campana repica.
Ja són les set
i els pencaires
es desvetllen a bona hora.

Bon dia
que encara fa fred
i el Sant Joan
el tenim a la porta.

(Gràcies per seguir-me la veta)

FA

(...) I no se sap del cert
Si la feina més feixuga
És esdevenir llar i caliu
Amb aquest fred continu,
Quan la remor
De la multitud eixorda
I les oïdes semblen pous
Plens de paraules mudes
I despertar entre llençols
Gèlids no és sobreviure
A l'embat dels dies erms
De rumb, pura rutina.

Bon dia, repeteix
Aquest cervell que supura
Melangia pertot arreu.
Bon dia, diu a la buidesa.


d.


PS: un gust seguir-te, FA

I un plaer llegir-vos als dos.