Per Jeremies, Epicuri: La navalla d'Occam i L'existència de Déu

que no vull ofendre ningú, potser la comparació es pot interpretar com una mica ofensiva.
La majoria (o tots?) els científics creiem en coses que no es poden justificar científicament. Per exemple, jo crec que en el fons totes les persones són "bones" (i no em feu explicar que vull dir amb això, doncs és una creença absolutament i totalment injustificada). I fins i tot creiem en coses que científicament no s'aguanten (com jo, que "crec" que certs fenòmens "paranormals" són veritables, tot i que estic científicament convençut que no ho són (sóc així de contradictori)).

X

Jeremias, ja he vist que al teu blog hi ha tota la discusió (que ve de lluny) però m'agradaria poder posar també en el blog col·lectiu el laberint de les idees aquests darrers posts que heu fet tu, l'Epicuri, el Bruixot...

Gràcies!

Sobre el filòsof Guillem d'Occam i la seva "navalla de déu", te'n diré unes quantes coses. [Per cert, la navalla d'Occam també rep el nom de "principi d'economia"; aquest darrer fou el nom que li donà el mateix Occam originalment.].

Potser la frase que resumeix aquest argument, diguem-ne de caire simplista, de G. d'Occam és: "No cal multiplicar les essències sense necessitat"; o, en altres paraules: "¿Perquè explicar amb mil i un arguments el que es pot explicar només amb un?".

Aquest argument, tal i com jo l'entenc, no significa cap expressió en contra de l'existència de Déu, ni tampoc vol de cap manera justificar la no-necessitat de la seva existència. El principi d'economia d'Occam va dirigit contra la metafísica, o potser més aviat contra la excessiva complicació que aquesta encara tenia en aquells temps.

Per Occam, molts arguments metafísics són gairebé repetits, o bé molt similars, o bé no dónen realment nous arguments per a resoldre nous problemes ni metafísics, ni teològics.

Simplificadament, et diré que, en l'època de l'escolàstica, abundaven les argumentacions inútiles i complexes; per exemple, la distinció entre subjecte agent i pacient, entre matèria i forma, entre substància i accident...

Però Occam no volgué crear i utilitzar pas la seva "navalla d'Occam" contra la fe en déu i en la divinitat. Al contrari: ell opinava que la intromissió de la filosofia (és a dir, la filosofia especulativa, metafísica i complicadament elaborada) interferia i debilitaba, precisament, la fe en déu. Per tant, per tal d'afavorir la fe en déu i els principis religiosos, segons Occam, el que calia era eliminar conceptes superfluus i "sobrecarregats" de la metafísica 'més elaborada', per tal que la fe es justifiqui només en sí mateixa (és a dir, tal i com jo ho entenc, que la fe es justifiqui en els sentiments d'amor i d'adoració, i en el principi d'autoritat, i no en metafísiques abstractes i recargolades).

Per últim, trobo necessari dir que la navalla d'Occam mai va ser (Occam mai ho hauria volgut) una eina utilitzada a favor d'un escepticisme o nihilisme radicals; al contrari, fins i tot tal com Occam va descriure com a "us de la navalla", el principi de simplicitat s'utilitzava a favor de la ciència i de la religió; el seu enemic, com hem dit, era la "ultraelaboració" de la metafísica (encara que dubto bastant que Occam fos expressament enemic de la metafísica en sí, o sigui, de qualsevol metafísica existent possible; possiblement, tot i que no tinc molt clar aquest darrer punt). En altres paraules: la navalla d'Occam tenia ben bé instuccions d'ús ja definides per avançat...

Deixo aquesta informació pels relataires. Salutis!!