Detall intervenció

Penitència

Intervenció de: Iona | 01-07-2021

Ser una persona de principis m'havia ajudat a no desviar-me d'allò en el que creia. Des de sempre, havia deixat fluir la vida suaument, tot i les ingerències que he hagut de suportar dels que m'envolten.

Em titllaven de mandrosa, però jo senzillament els explicava que es confonien, que realment era una persona ociosa. Que el temps és preciós i no tenia pas previst malgastar-lo en coses que no m'interessaven.

Llavors passava que em retreien que si no complia amb les meves obligacions, els altres havien de treballar més per culpa meva. Doncs feu com jo, és el que sempre els responia.

Però tot el que us he explicat, formava part de la meva existència fins al dia d'ahir.

Avui tot ha canviat. A casa he sofert una caiguda de telefonia i internet, i m'he quedat incomunicada. Tot esperant que tornés, la gana m'ha començat a vèncer. No he pogut demanar menjar a domicili com faig sempre i la nevera la tenia buida com és habitual. He hagut de baixar al carrer a comprar al supermercat, i just quan travessava el carrer, per culpa de la mandra de girar el cap per mirar si venien cotxes, m'han atropellat.

Tot això us ho explico des de l'infern. Es veu que he comès un dels set pecats capitals, la peresa, i ara estic al purgatori fent treballs forçosos.

El que no he treballat en vida, es veu que ara ho hauré de compensar.

Iona


Respostes

  • PAVESE DEIA QUE 'LABORARE' (fora de concurs) CANSA
    touchyourbottom | 30/06/2021 a les 22:18
    -Això afirmava, he trobat, un gran escriptor italià...

    La Nàdia va badallar amplament i va mirar-se el seu company. Va fer que no amb el cap.

    -Més cansa la mandra del dia sencer amb poc a fer. Sort que gaudim de la meva pensió per l'esquena fotuda.

    Don, Nàdia: una parella de mindundis. Mentre parlaven, va passar un veí que es cuidava molt internament i externa. Don i Nàdia -ignorant que la causa era una gelosia creixent- l'anomenaven en Pere Sa, perquè en Pere sí que no patia gens de mandritis. Havia aconseguit l'equilibri activitat-passivitat, ambdues en la vessant positiva. (Quin crack, i no anava ni d'alternativet ni de guru!). Van voler aturar-lo per atabalar-lo. Des de la terrassa de la cafeteria estant, van cridar-lo procurant no malgastar energia. I, sense preàmbuls, a l'uníson, que li preguntaren:

    -Com és que mai vas de mexicà gandul?

    Uns quants natius d'aquell país que eren en un edifici en obres a tocar fent de paletes, posseïdors de fina oïda, van fer via a llençar escopinades espesses als insultadors amb prejudicis.

    I en Pere Sa, gens esquitxat i amb un somrís afable, llavors respongué:

    -Per no tenir feina bavaiera!

    Don i Nàdia van marxar vers un pati propi on, en sengles hamaques prou lletges, estirats (i emprenyats) seguirien nodrint la seva entre estúpida i ignorant desesma.


    tyb

    • RE: PAVESE DEIA QUE 'LABORARE' (fora de concurs) CANSA
      touchyourbottom | 30/06/2021 a les 22:19
      PAVESE DEIA QUE 'LABORARE' CANSA (fora de concurs)
      • RE: RE: PAVESE DEIA QUE 'LABORARE' (fora de concurs) CANSA
        touchyourbottom | 30/06/2021 a les 22:20
        LAVORARE (disculpes grosses, sembla ser que va amb 'v').
  • L'esquenadreta
    Mena Guiga | 30/06/2021 a les 22:42
    En plena canícula...no, no es taparia les canes amb tint. Li feia pal -expressió que li enganxà un nét- a la Pola. Els cabells blancs, aquella nit, mentra la sexagenària dormia amb música d'un cor de mosquits femella, van comunicar-li, amb un clar missatge capil·lar contundent, que els tocava la lluentor d'un vermellós refulgent, que els esqueia tant. La Pola, ulls closos, cervell actiu, escoltava com ho repetien incansablement. L'esgotava. 'Prou, vull reposar!', parlava en somnis. 'Manta, més que manta!' i acabaven 'Ets una esquenadreta!'.

    Es va despertar, es va incorporar, va aixecar-se. Sense rumiar-s'ho va fer via cap a la cambra de bany. En sortí calba.

    -Que n'aprenguin! La mandra mana sobre la cana!

    Quedava una ínfima punta de cana que, esgarrifada, hauria cardat el camp a Pu(n)tacana.

    La Pola, exultant de goig pel seu enginy, amb el cap pelat que, sota una bombeta, semblava incandescent, tornà al catre. I s'hi estirà per romancejar tant com li plagués, amb l'esquena dreta o encorbada, carai!



    Mena
  • Revistes porno (fora de concurs)
    Tanganika | 30/06/2021 a les 22:51
    La Dolors, Deú l'hagi perdonada, ara ho entenc, ara. De fet, alguna cosa es deixava endevinar...Fa anys, fa anys...eren altres temps, qui ho hagués pensat! Ni el propi Vador.

    -Cosme...quan puguis. Aaaah...tuuu...em podries aconseguir revistes d'aquelles...d'aquelles que els homes amagueu sota el matalàs...ja ho saps... En Vador, que és...mandrós.

    M'ho demanà entre avergonyida i desesperada. No vaig fer preguntes. Les hi vaig procurar. Llavors ja tenien la nena. Ja havien criat. Ja havia complert.
    La Dolors, coses del destí i del no-destí, morí. Aquell bonyet. Morí. I en Vador ni es tornà a casar ni contactà amb cap fèmina, que, tu, les necessitats són les necessitats. Quan quedàvem...aquells copets amistosos a les cuixes...aquells copets. De cop ho vaig SABER. La Dolors, pobra, hauria passat una bona gana. S'havia aferrat a la solució de les publicacions estimulants per al seu home. Segurament també es comprà tentacions que es deurien florir a l'armari d'on ell encara ignorava que n'havia de sortir.


    TGNK
  • RE: REPTE CLÀSSIC DCCVII (707) -  PERESA - astènia
    Prou bé | 01/07/2021 a les 07:45
    A casa, la mare, en deia astènia. Astènia primaveral, astènia juvenil, depenent de l'època de l'any.
    Això afirmava que jo tenia quan, d'adolescent, em veia arrossegant-me, de cadira al sofà i del sofà al damunt del llit. Sempre amb un llibre a la mà.
    Jo no sabia què volia dir astènia, però sí que sabia què tenia: moltes ganes de llegir i una immensa mandra.
    Era peresa? No crec. Jo era bona estudiant, sempre feia els deures,tots ni que fossin molts, i no deixava mai per fer el que em tocava de feines de casa. Més aviat me'n tocaven poques.
    Ho enllestia ràpid i després, a llegir, deixada anar a qualsevol lloc envaïda per aquella lassitud tan dolça... l'astènia!
    Van passar els anys i ja de gran què?
    Doncs de gran he treballat molt: la casa, els fills i en la meva professió. No sempre en aquest ordre ni amb la mateixa dedicació, però fent-ho compatible i gaudint-ne molt.
    I, l'astènia? Va quedar enrere. Debia ser juvenil, dic jo. Ara bé els que mai van quedar enrere van ser els llibres. He trobat estones, on no n'hi havia, per llegir i llegir.
    Però va passar que tan bon punt va desaparéixer l'astènia vaig fer un descobriment: el plaer de no fer res. Especialment quan tenia moltes coses a fer.
    Quin contrassentit, no? Jo tan treballadora, motivada, implicada i "reembolicada" en mil coses, trobava i trobo, la més gran voluptuositat a estar-me quieta, asseguda, com una estàtua amb els ulls oberts sense mirar, i oint sense escoltar. Ni música, ni televisió ni llibre algun entre les mans...
    És peresa? És que m'he tornat mandrosa amb els anys?.
    No. Senzillament, em regalo una "astènia" a mi mateixa. I després de la pausa….Sant tornem-hi que no ha estat res!

  • Penitència
    Iona | 01/07/2021 a les 19:28
    Ser una persona de principis m'havia ajudat a no desviar-me d'allò en el que creia. Des de sempre, havia deixat fluir la vida suaument, tot i les ingerències que he hagut de suportar dels que m'envolten.

    Em titllaven de mandrosa, però jo senzillament els explicava que es confonien, que realment era una persona ociosa. Que el temps és preciós i no tenia pas previst malgastar-lo en coses que no m'interessaven.

    Llavors passava que em retreien que si no complia amb les meves obligacions, els altres havien de treballar més per culpa meva. Doncs feu com jo, és el que sempre els responia.

    Però tot el que us he explicat, formava part de la meva existència fins al dia d'ahir.

    Avui tot ha canviat. A casa he sofert una caiguda de telefonia i internet, i m'he quedat incomunicada. Tot esperant que tornés, la gana m'ha començat a vèncer. No he pogut demanar menjar a domicili com faig sempre i la nevera la tenia buida com és habitual. He hagut de baixar al carrer a comprar al supermercat, i just quan travessava el carrer, per culpa de la mandra de girar el cap per mirar si venien cotxes, m'han atropellat.

    Tot això us ho explico des de l'infern. Es veu que he comès un dels set pecats capitals, la peresa, i ara estic al purgatori fent treballs forçosos.

    El que no he treballat en vida, es veu que ara ho hauré de compensar.

    Iona
  • RE: REPTE CLÀSSIC DCCVII (707) -  PERESA - CONVOCATÒRIA
    PERLA DE VELLUT | 02/07/2021 a les 19:00
    SENSE PERESA


    Poc a poc es va anar acostumant Rosalia a la vida de l’escola, tan agust es trobava en la classe com en la seua pròpia casa i al costat de la seua família. Ja tenia sis anys.
    Des que va començar a tenir ús de raó l’havien acostumada a l’ordre, precedia ordenadament sempre.
    Sa mare la cridava pel matí, a una hora ni molt prompte ni molt tard i abandonava el llit, sense peresa. Allí estudiava i aprenia, sense prejudicis de xerrar i riure’s quan podia amb les seues companyes, especialment amb dos o tres a qui ella donava el títol d’amigues, encara que d’algunes de més edat que ella, tenien un caràcter paregut i que sempre li portaven dolços, joguets i llepolies.
    Un dia, sa mare, Elionor, li va preguntar on treia totes aquelles llaminadures.
    - Me les donen les meues amigues, va contestar Rosalia.
    - I quines són les teues amigues?
    - Vostè no les coneix, són xiquetes del col•legi.
    - En aquest cas, tindràs més de cinquanta amigues.
    - Ah! no ho són totes. Ara en tinc tres: Fabiana, qui és la que em va donar aquest estoig; Roser, que em va regalar algunes gemes, i Ermínia, que em va donar aquests clavells. Jo també voldria fer-les un regal.
    - És natural, doncs si sempre reps regals i mai correspons, a elles, et semblaries a les persones avaricioses i egoistes, que es creuen amb dret a tot el dels seus amics, sense jutjar obligades a correspondre’s amb fineses semblants als que accepten dels altres.
    - Què les donaria? – va dir Rosalia.
    - Pots donar-les alguns d’aquells cromos que et va regalar el teu avi: Tria un per a cadascuna i que acabi aquí el vostre donar i prendre.
  • No entemc res
    versos_perduts | 03/07/2021 a les 17:13
    Ara, sospiro desconsoladament.
    No veig sortida a tot el què porto a dins que encara puc oferir.
    Sé que he de soterrar qualsevol sentiment de pertinença a ningú.
    Sentiments d'amor boig per algú. Sentiments per qui em fa sentir meravellosament bé.
    Es cert, enamorar-se no es preveu, passa. Ara, que pugui ser real, reviure una convivència...ja és quasi impossible.
    Que dur és viure mig mort.
    M'arrancaré les ganes i només sobreviure!

    És la vida d' una vampiressa, els seus sortilegis no funcionen. Li cal caminar sola, dormir sola... ni tan sols la seva ombra l'acompanya.
    I així eternament, sense cap rumb fixe.

    Asseguda al sofà, mirava la sèrie que em tenia atrapada.
    Quan no tenia res a fer, sempre em connectava. Em feia gaudir.
    Em feia sortir de l' avorriment del dia a dia. De la peresa que em feia canviar objectius prefixats, amagava el cap sota l'ala, era més fàcil.
    Quina bona idea però, escriure històries diferents, agosarades, fins i tot irreverents
    Qui entén la vida...jo no!



  • Fregar els plats
    Homo insciens | 04/07/2021 a les 21:16

    Abans d’aixecar-se de la cadira, resignada, deixa anar tot l’aire fent un sospir. Es mira la taula de fit a fit i la mandra li cala fins al moll de l’os. Agafa el comandament i canvia de canal buscant alguna cosa que li faci companyia mentre frega els plats. Acaba deixant Kill Bill. Sostenint els plats amb les restes del pollastre, es queda embadalida mirant atònita com Kiddo, implacable, mata l’home que l’està a punt de violar. Li deixa una sensació d’empoderament plaent que se li fa estranya donada la violència que acaba de presenciar. I continua recollint plats i gots amb accídia mentre la ment se l’emporta a una altra banda. Primer, s’imagina vestida de groc amb una catana a la mà, però li sembla que no és gaire el seu estil. I ho canvia per la paella, que de fet, és el que té realment a les mans en aquell moment. S’atansa per darrere al seu marit, que jeu tranquil al sofà, i li casca una paellada al cap mentre indignada li retreu la falta de col·laboració amb les tasques de la llar, i després envesteix als seus fills i replica la mateixa acció acusant-los de ganduls i desconsiderats. Quan percep tota la sangada que ha causat, els seus pensaments tornen a la realitat, i deixa la paella a l’aigüera rumiant en la feina que després tindria a netejar. I li fa mandra. I decideix deixar-ho, potser, per un altre dia.
  • RE: REPTE CLÀSSIC DCCVII (707) -  PERESA - CONVOCATÒRIA
    marialluïsa | 10/07/2021 a les 11:52

    Immòbil.
    El pes del propi cos se suma a la desídia que dia rere dia s'apodera de la seva voluntat. Decideix allargar la nit ajaguda al llit, en complet silenci. Per tota visió aquell llum de sostre, com dos ulls i una boca sempre oberts, sotjant el més minúscul moviment.
    Com desitjaria disposar d'un comandament a distància a la tauleta de nit per aturar el món o simplement, que continués girant sense la seva presència. Tots som necessaris, però no imprescindibles, és el seu lema preferit. I si avui decideix no llevar-se? Es deixa abraçar per la tebior dels llençols i el món acollidor dels somnis.
    Malgrat que ha descansat  gairebé vuit hores, segueix notant les cames carregades, abaltides. Gira el cap  i observa els darrers grams de crema hidratant que queden enganxats al pot, aquells d'impossible accés i que acaben a les escombraries, inservibles. Enveja.
    Haurà de comprar-ne més per activar la circulació d'aquelles extremitats més semblants a cràters i rius de sang que a cames humanes. El dolor la reté en una quietud absoluta.
    Qui la trobarà a faltar si avui decideix no llevar-se i declinar en tots els temps possibles el verb gandulejar? El diccionari de sinònims, fora del seu abast, també li permetria practicar-ne els mots amb un significat similar. 
    Perduda en els seus pensaments ni tan sols percep com el matalàs l'engoleix dins les seves entranyes.

    comentari: no ha estat peresa ni mandra el motiu de la tardança, més aviat la manca de temps.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: