Pel Bruixot, pel seu comentari a la meva filosofada

Merci pel teu comentari al meu assaig "Per què crec en Déu".
M'agrada el teu comentari, encara que és evident que no pensem igual, però tot i així m'agrada. Últimament m'he trobat amb gent que davant una diferència d'opinió diu "Ho sento" o "sento no està d'acord" No ho digueu! Ja sé que és una manera de parlar, que forma part de l'expressió, però... no hi ha res a sentir. És bo pensar diferent. En Tomàs Moro, un sant de l'església catòlica, deia una frase que la mateixa església ha silenciat segurament perquè no va amb el seu estil. Deia que a déu li agrada la pluralitat de religions i de visions de Déu. A mi m'agrada que la gent pensi diferent. I de fet, si déu no existís, per mi seria molt millor això que no pas l'existència de certs déus predicats per certes religions: déus intolerants, castigadors, violents.
Aquesta hipòtesi d'Occam que dius no la conec, però pel que expliques sembla que demostra la no necessitat de Déu. Jo també penso que perquè l'univers existeixi tal com és (el nostre univers) Déu no cal, sempre que hi hagi les lleis físiques que hi ha. Vull dir que tot el que és, és per evolució natural de la matèria sense la necessitat de cap intervenció conscient i voluntària d'un suposat Déu. Tampoc no descarto que intervingui, no ho sé; però estic convençut que no és necessari; i de fet és evident que en molts casos no intervé: per exemple en totes les injustícies que, si és que existeix, permet. Però a mi el que em sorprèn no és com l'univers ha arribat a ser com és, sinó el fet que sigui. I tens raó quan dius que si soluciono aquest enigma amb un déu, em trobo amb el mateix problema perquè déu també "és" i continuo tenint l'enigma. Això seria així, però, si Déu només "fos", però quan dic que déu, a mi, em soluciona l'enigma, no ho dic considerant a déu com un ésser que "és", sinó com un ésser que té alguna cosa més que "ser" que no sé explicar. Hi ha alguna cosa més que el fet de "ser" que explicaria el ser; però no sé què és aquesta cosa. Doncs això que no sé què és i que és més que "ser" seria déu. Així com la qualitat de qualsevol cosa és "ser" (que a mi em sorprèn i em fa flipar), la qualitat d'aquest déu que intueixo no és "ser" sinó una altra qualitat que no puc comprendre i que ha de ser l'explicació al meu enigma.
Sí, ja sé que això no demostra res, i és cert; la meva fe és absoluta esperança que se sustenta més en el desig, en la intuició i en la imaginació que en cap certesa; no tinc ni la més minsa certesa, pot ser que déu no existeixi, accepto això; no sé si déu existeix, només crec que existeix; però insisteixo que no té cap mena d'importància que cadascú pensa el que vol i ja està.
Salutacions!