Obsedit

OBSEDIT

Obsedit amb tu
i les teves onades;
l'alè de la sal,
les alzines blanques,
quan el sol al tard
les encén, i allarga
la claror i la pau
que alenteix la tarda.

Obsedit per tu;
la pell color d'aram,
la brisa i el vent,
que asseca les sines
de corbes suaus
traçades pels signes
dels astres del cel
a la nit dels dies.

Obsedit pel déu
de l'amor que emplena
serres i espadats,
obagues i balmes;
que emmotlla la neu
amb la llum tan blanca;
el mig got és ple
de licor de calma.

Ben a poc a poc,
obsedit camino,
per camins curulls
de gent bona, i miro
cada gest que el fat
em regala al rostre
dels qui em vaig creuant
a aquest país nostre.
Crec que la bondat
existeix, i em menjo
obsedit els versos,
que el temps vol escriure,
que sé que són certs,
que sé que són lliures.

Obsedit pel fang
que afaiçona l'àngel
que ven collarets
a maó al crepuscle,
ben arran del drac
que brama a la sorra
mentre el sol es mor
i la lluna plora
tremolors al llom
de la mar, i el riure
d'alguna obsedida
pel dolç goig de viure.

Obsedit retinc
cada bri de platja,
cada glop de vi,
cada crit salvatge,
cada vers que el vent
escriu a l'onatge,
cada jorn senzill
en aquest viatge.
No vull ser obsedit
per cap més miratge.