No tindrieu pas una moneda

Un dia, tot passejant per un encàrrec, per una cocapital vallesana, em vaig topar amb una senyora gran (de mitjana edat i gran d'altura, era més alta que no pas jo que faig 171cm). Em va demanar un euro, sí, explícitament un euro, i tot això tancat amb un "si us plau" final ben català i educat. No recordo ara, però em balla pel cap que sí, que també va afegir perquè el volia l'euro. No anava mal vestida, però era hivern i duia un bon abric.

Com pots imaginar, no li vaig donar, però encara avui em demano si la dona estava bé del cap, ja que parlava molt a poc a poc, i mantenint les distàncies, amb la mà estesa.

De fet, em vaig adonar que em demanava l'euro a la segona vegada que ho va repetir, lentament i molt amable, amb un to de veu força alt.