NIPOREPTE 41. On és el mar?

Museu Marítim de Londres. Escultura.


Veles esteses,
tot prest per la singlada...
Ai las, l’ampolla!


A mig camí entre els bonsais i els castells de sorra, els vaixells embotellats provoquen més tristesa que goig, malgrat l’admiració que desperten per la dificultat que suposa –diuen– encabir en una simple ampolla de broc estret i rígid l’estructura sencera d’una embarcació esvelta i espectacular. La contemplació de tot un símbol de llibertat segrestat entre parets de vidre només per a gaudi de curiosos i nostàlgics, si més no, resulta un pèl contradictori i angoixant, no us sembla?

Aquesta imatge contrasta amb la del repte anterior, un cant de llibertat i una invitació a l’aventura literària. Però, és justament per aquesta raó que us la proposo, perquè porteu la vostra imaginació i creativitat devers indrets, situacions i objectes on pel fet d’ésser bells, no sempre gaudeixen del tracte que es mereixen. És una opinió.

Altrament, la imatge és prou atractiva i suggerent per inspirar un haiku o una tanka prou bells –dos per cap, com a màxim, de la mateixa o diferent tipologia.

Teniu de temps fins dimecres quatre de juliol a mitjanit.

Bones i poètiques vacances!