NIPOREPTE 295. Mr. G i senyora

El proppassat mes d’abril, tot llegint La Vanguardia digital, m’assabentava del traspàs de Gilbert Garcin, un nonagenari provençal que, en jubilar-se del seu rutinari ofici de venedor de làmpades, decidí dedicar-se a la fotografia. I de quina manera. Inspirant-se en els mestres del surrealisme, sobretot en René Magritte i en l’immortal Monsieur Hulot de Jacques Tati, confegí tot un seguit de sorprenents i efectistes fotografies en blanc i negre de factura gairebé artesanal -res d’efectes especials ni editors digitals d’imatges. Els escenaris, on ubicava el seu alter ego, Mr. G, acompanyat sovint per la seva esposa, eren simples maquetes, diorames o collages, amb les quals confegia veritables poemes visuals, situacions surrealistes sobre la condició humana. Tot i que ell insinuava un títol, de cara a l’espectador i, sobretot, per la forta càrrega significativa de les imatges, hom pot llançar-se lliurement per nous àmbits de lectura i interpretació.

De la seva extensa obra que, per cert, no la va fer pública fins una dècada després de posar-hi, he triat la que us presento avui. En veure-la em va semblar una candidata per un possible repte poètic. Aquí us la presento sota el títol original de L’heure exquise/L’hora exquisida.

Fotografia de Gilbert Garcin a La Vanguardia digital