NIPOREPTE 136 - CAMP DE ROSELLES

Felicitats per un cuadre tant bonic. llastima que la poesia no sigui el meu fort, pero m ho penso. Es molt bonic
Montse

Moltes gracies ho mirare docs)

Camp de roselles,
mar de sang nodridora
que enjoia el camp
els jorns de primavera;
la vida s’hi capbussa.

Tota una plana
amb vermells, i grocs, i verts
en triangle invertit.
Al fons, muntanyes blaves
reblen tot el paisatge.

/Fora 'concurs', xicona! (Un exercici de mètrica, fent diftong a "trian", i a "pai" que seria correcte)
Demostració -al meu entendre- de que una cosa són 'renglons curts' -com aquestos anteriors) i una altra "POESIA". El que he escrit són 'renglons curts'; el que ha escrit l'amic "rautortor" és poesia.

Salut i rebolica!

Neixen roselles,
somriures de magenta
que el vent bressola.

Sempre és igual,
però sempre et sorprèn,
la primavera.
Calor en lluita amb el fred,
miratge d'empatia.

Mar de roselles
que m'ofeguen fa mesos,
roig de dolor
podré moure'm entre elles,
per un temps, serè i ben lliure.

Tebi com sang
el vent porta l'aroma
d'aquesta prada
carícia perfumada
de mel i de cirera

Et felicito per aquesta pintura tan bonica. Ets una artista multidimensional!

Simfonia de colors (fora de concurs)



La BRINS regala
en cancó de roselles,
art i bellesa.

Deixar que l'alba
Ens adormi amb roigs pètals
És també viure.


d.