Detall intervenció

Nipo127 + RPV243: Àvia en blau

Intervenció de: ninona | 24-10-2014





Fa temps vaig trobar aquesta fotografia a la xarxa (no recordo on), sense títol i sense autor. La vaig batejar "Àvia en blau" per raons evidents, i ara us la proposo com a tema del nou Nipo127/RPV243.
Què us diuen aquestes mans treballades i nuoses? Tendresa? Vellesa?
I aquestes flors a joc amb el vestit?
I els colors? Blau cel? Blau mar? Blau llum?

Deixeu-vos endur i feu fins a 2 aportacions poètiques (haiku, tanka, prosa poètica i poesia en general).
Teniu de temps fins divendres 31 d'octubre a les 12 de la nit. Després les ànimes ens ompliran de panellets i castanyes ;-)

Us espero.


Respostes

  • Pau
    magalo | 24/10/2014 a les 16:54

    Les mans abracen
    unes flors color de cel,
    pau entre arrugues.
  • Machado
    helenabonals | 25/10/2014 a les 18:55

    Desitjo atènyer
    la vellesa al costat
    dels dies blaus.
    Tant les flors del vestit
    com les del pom em basten.
  • Solitud
    brins | 26/10/2014 a les 09:34

    Pell de capvespre
    estreny pom de flors blaves;
    fam de carícies.
  • Flors d'hivern
    brins | 26/10/2014 a les 16:10
    El cel s'esberla
    per ofrenar blau d'aigua
    al cor de l'àvia..
  • Àvia en blau (fora de concurs)
    ninona | 27/10/2014 a les 15:46


    S'adorm el capvespre
    en les teves mans de pell gastada
    mentre les històries viscudes
    et neden a la sang i s'empenyen
    per dibuixar rius cabalosos
    entre els teus dits
    nuosos com arrels de vida
    o com el brancatge que l'empara.

    S'adorm el capvespre
    en el teu vestit de sempre
    com una mortalla de flors poncelles
    vestides de blau de lluna plena.
  • Blava i blana
    touchyourbottom | 30/10/2014 a les 14:54
    Àvia seca i escanyolida abillada amb una bata llarga on hi qualla una primavera eterna d'emocions i comunicacions per sobre un fons fosc. Àvia canosa i esdentegada amb un somriure que navega per cada solc-arruga i fa lluir les aigües. Àvia forta i ancestral, dona arbre i dóna fruit, vestida amb un jardí del to de certs cels atàvics límpids, sinònim d'ànima. Rierols que parteixen del cor t'assoleixen mans i dits no pas artrítics sinó artístics envernissats de terra o de closca de nou o de pela de patata i que reguen i regalen un pom d'atzur on s'atura la teva essència, àvia blava i blana.


    tyb
  • Resiliència (o Sàpigues el lapislàtzuli de la còrpora de l'íncube)
    deòmises | 31/10/2014 a les 12:44

    Desperta, dona,
    I espolsa't la peresa.
    L'espill t'espera.
    Fins i tot la poncella
    Tem el temps que mustiga.



    d.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: